Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Cada vegada queden menys testimonis vius del que fou una època on la intimitat era qüestió de fe, ètica, moral, dignitat, integritat...

RAMON PUIG

Cada vegada queden menys testimonis vius del que fou una època on la intimitat era qüestió de fe, ètica, moral, dignitat, integritat i honorabilitat. És materialitzava de moltes maneres, tapar el cos amb faldilles llargues, colls tancats i vestits folgats. Banyar-se als estius era un esnobisme social i pràctica d’adolescents més interessats en divertir-se amb les onades que fer de llangardaix estès al sol.

L’adolescència era una batalla campal entre l’explosió hormonal i la contenció moral. Tot estava previst per les regles del joc relacional: les jovenetes maduraven molt més prompte que els adolescents i controlaven quan, com i fins on. Alguns joves entraven en estats d’excitació depredadora i elles, es deixaven anar sense perdre la consciència i en un moment donat… baixaven el teló i donaven per acabada la funció.

Al Diari d’Anna Frank esta magistralment reflectida la batalla entre la moral cristiana i l’instint natural. Tres famílies jueves amagades durant dos anys en el mateix habitacle amb una noia de 14 anys i un noi de 17. Les visites nocturnes d’Anna a l’habitació de Peter no només pertorbaven la convivència col·lectiva i familiar sinó que la sumien en una constant tortura entre deixar-se anar refiada de la seua seguretat i la temor a perdre els estreps.

No obstant això, aquella mena de desassossec avui seria considerat una ridiculesa en un món on tot està enfocat cap a la desaparició de les vivències infantils i adolescents: el xiquets ja neixen adults, es a dir uniformats amb els trets de la moda dominant.

Hi ha però una dimensió de la intimitat molt més transcendent i més difícil de controlar pel sistema: la sensació de sentir-se vigilat. No, no es tracta de preservar la vida familiar perquè gairebé ja no existeix, ni la personal perquè la personalitat s’ha diluït en globalitat, ni l’amorosa, política o professional. Es tracta d’alguna cosa més: sentir-se vigilat comporta un sentiment de pèrdua de llibertat.

Els països totalitaris o que fa res consideraven tercermundistes de la zona oriental asiàtica no tenen història popular han estat des de fa segles sota domini de dinasties absolutistes i no han tingut l’experiència autònoma dels pobles europeus, en el llarg període entre la caiguda de Roma fins les revolucions liberals. La diferència entre la cultura oriental i la occidental és significativa pel que fa a les relacions entre la població i Estat, aquí encara es manté la llibertat crítica i allà està limitada a minories perseguides i silenciades pels estats absolutistes.

Els taiwanesos tenen una aplicació als mòbils que els adverteix quan s’acosten a edificis o persones amb coronavirus. Els coreans també poden desplaçar-se tranquils perquè una alarma els advertirà per on no han d’anar. Hi ha instal·lades càmeres de vigilància als carrers i passadissos de tots els edificis, encara no dins de les cases però si a les oficines, fàbriques i comerços. Ningú qüestiona que la intenció del poder es “protegir” la població de pandèmies i lladres i tothom se sent segur. S’ha creat un ministeri amb un exèrcit de rastrejadors que segueixen pas a pas els moviment dels infectats i els seus contactes i ningú es qüestiona viure amb un ull vigilant que persegueix el que fa, amb qui parla, amb qui es relaciona, a qui visita, amb qui manifesta afectivitat, amb qui discuteix i que descobreix amors secrets, addiccions, obscenitats, etc.

L’ull europeu que vigila encara no s’ha tret les cataractes i només pot registrar perfils individuals a traves de les pistes que deixem els usuaris del mòbil que en son moltes. Només tenen el nostre perfil, suficient per formar llistes de desafectes potencials del règim o amb predisposició per delinquir. Amb el coronavirus també ha aparegut la figura del rastrejador i com és natural al darrere hi ha la disponibilitat de l’exèrcit. No ho dubteu, han vingut per quedar-se. Serà el pas definitiu cap a la societat del Gran Hermano? Nosaltres tenim la paraula.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies