Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Intent d’enderrocar la Forinyà el 1884 Deconstrucció social: Intent d’enderrocar la Forinyà el 1884
RAMON PUIG En plena pandèmia del còlera, la corporació vinarossenca es resistia a convertir el santuari popular de Sant Sebastià en un llatzeret per... Deconstrucció social: Intent d’enderrocar la Forinyà el 1884

RAMON PUIG

En plena pandèmia del còlera, la corporació vinarossenca es resistia a convertir el santuari popular de Sant Sebastià en un llatzeret per por a les conseqüències polítiques. El governador envià el metge Manuel Soriano Plasent perquè imposés el criteri de Sanitat provincial i prengués mesures immediates de prevenció sobre la manca de control sanitari, circulació de vehicles i irregularitats en la comercialització de mercaderies en quarantena. Aleshores com ara, saltaren comerciants i traginers contra la detenció de carreters al pas de la carretera que travessava Vinaròs, per confinar-los i sotmetre’ls a quarantena. Sort hi hagué que l’estiu no va ser rigorós i els efectes del colera foren controlables i el governador de Castelló va donar per acabades les mesures de prevenció i autoritzà el tancament provisional dels llatzerets.

Quan encara es celebrava la normalitat sanitària, arribà octubre amb una negra nuvolada que descarregà un temporal de pluges alimentades per una ferotge llevantada que assolà la comarca i unes pèrdues de dos milions de pessetes.

El desaparegut pont Roig es taponà d’arbres i brossa, començà a pujar el nivell de l’aigua del Sèvol fins emportar-se la via del fèrria i va baixar pels camins que anaven al poble fins rebentar el lateral i abraonar-se contra el pont de la carretera deixant-lo tal com el veieu a la imatge. Els llauradors de l’altra banda de riu van tenir la sort que el pont vell es mantingué intacte i en baixar el cabal d’aigua pogueren comunicar-se amb el poble. La platja era plena d’arbres arrancats per la ventada i arrossegats pel riu, la zona del Barranc es convertí en estany i van haver de tombar un mur per deixar anar les aigües retingudes.

El que suposava una avantatge per a les barques arrecerades al port construït de feia vint anys, va significar una desgràcia en punts del litoral afectats per les modificacions provocades pel moll de Llevant. La platja del Varador, immediata a la dàrsena, s’havia eixamplat per acumulació de sediments, mentre que a banda del riu es produí l’efecte contrari. L’entrant de mar posava en perill les cases de Fora Forat i el temporal va causar destrosses de tanta importància en diversos habitatges del carrer Sant Pere de Baix que una comissió del barri va protestar a l’ajuntament per l’abandonament de les famílies afectades.

Sabedora de com se les gastaven els mariners, la corporació ordenà a l’agent de consums pressionar els contribuents i avançar la recaptació i demanar a la Diputació part del fons destinat a calamitats públiques. Ni els contribuents ni les instàncies provincials es donaren per al·ludits quan una nova llevantada s’abraonà sobre les malmeses casetes de  Sant Pere i el perill d’ensorrament enfonsà encara més l’estat anímic del barri que es posà en peu de guerra.

La tensió era tal que motivà la visita del governador, Eleuterio Villalba, acompanyat d’un seguici d’experts en avaluació de catàstrofes que estimaren la possibilitat d’enderrocar totes les casetes del carrer de baix. Això no volia dir que l’estat de les cases fos ruïnós, senzillament era més barat enderrocar que reparar.

Quina importància tenia que uns quants forinyos quedessen al carrer? Per al barri era qüestió de mort i vida i es plantaren com una sola família sense deixar entrar els enderrocadors. En veure’s barrat l’entrada, la brigada municipal donà mitja volta i les autoritats provincials no gosaren acostar-se. El governador s’acomiadà de l’alcalde i delegà la responsabilitat als tècnics Oliver i Bosch, no per solucionar el problema del barri de Sant Pere, sino per trobar una ubicació del llatzeret que no fos l’ermita de Sant Sebastià.

Desprès de visitar els llocs senyalats al mapa decidiren distribuir la infraestructura en tres llocs diferents: al molí Noguera els afectats en observació, al mas de Colell la infermeria i disposar del de Benita i el rajoler de Ray per atendre les emergències.

Però els càrrecs polítics estan per lucrar-se i no per resoldre problemes del poble. L’ajuntament no tenia un duro per abordar les mesures sanitàries i la Diputació en comptes d’enviar diners enviava requeriments fiscals. Com d’un vaixell empestat fugiren els regidors, alguns dimitiren i la majoria deixaren d’anar als plens i l’activitat municipal es reduí a qüestions administratives. La campanada la donà l’alcalde Melquiades Forès que no es dignà a donar la cara i envià una carta de dimissió irrevocable.

No en hi havia per a tant! Era norma de la Diputació demanar cada trimestre el pagament tributari corresponent, i era norma dels alcaldes no fer-ne cas perquè els càrrecs de la diputació depenien dels vots que controlaven cacics i caciquets locals. El que si que preocupava era la circulació de diners i entre requeriments i dimissions s’arribà a desembre i —malgrat que alguns estudiosos locals consideren els vuitanta l’època daurada de Vinaròs— els nadals del 1884 no es van celebrar amb focs artificials, amb la imatge d’un  port buit de vaixells, amb la flota de cabotatge paralitzada i els estibadors guaitant l’horitzó a la recerca d’algun vaixell amb què alimentar l’esperança.

Si Déu té alguna cosa a veure amb els desastres naturals devia elegir la data del naixement del seu representant a la terra per a expressar l’enuig que sentia pel comportament de la humanitat i, vés a saber per què, va triar Andalusia per materialitzar-los. Quan les famílies benestants s’asseien a taula per assaborir el sopar de Nadal, les províncies de Málaga i Granada sofrien un terratrèmol que causà més de 800 morts, vora de 1.500 ferits i deixà caure una nevada que incomunicà els pobles afectats. La tragèdia del terratrèmol fou motiu de sermons a les trones de les esglésies d’arreu de l’Estat i la caritat de les famílies benestants es mostrà generosa en dates tan significatives. La resta de població, prou faena tenia per posar una mica de fantasia a l’escadusser sopar d’aquell Nadal de 1884.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies