Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG El que no ha pogut unificat del tot la globalització ha estat les diferents maneres que tenen les cultures per interpretar la...

RAMON PUIG

El que no ha pogut unificat del tot la globalització ha estat les diferents maneres que tenen les cultures per interpretar la realitat pròpia i l’aliena. Se’n ha sortit en la dels pobles més afeblits pel canvi climàtic i les guerres, sobretot els sectors de població emmirallats en el miratge occidental per als quals, l’anglès és la llengua dels “diners” arreu del planeta. Però, en canvi, s’han enquistat dues maneres d’interpretar la jerarquia social que, ara per ara, semblen antagòniques, i entre elles dos es dilucidarà el domini del futur immediat.

Els pobles guerrers que van dominar Europa des d’Alexandre el Gran fins a Hitler continuen cavalcant pel món armats fins les dents, en canvi els guerrers asiàtics deixaren els cavalls, s’adaptaren a la globalització i s’han estès pels continents amb les armes de l’economia. No hi ha un sol habitant europeu que no ha comprat als “Xinos” i un 40 % de l’economia africana emergent és de capital japonès.

La reacció al coronavirus també reflecteix les diferències culturals: els asiàtics han reaccionat al toc de trompeta de les mesures decretades pels estats respectius, mentre les trompetes europees desafinen tant que eixorden i la població no sap a que atendre. Fins i tot les mascaretes asiàtiques que usen la gent del carrer són molt més “segures” que les dels sanitaris europeus. Una catalana resident a Xina explicava a través d’un video que el nivell de prevenció arriba fins al punt que una aplicació estatal al mòbil adverteix la població on es la parada més pròxima per adquirir una mascareta, testa cada dia de manera automàtica l’estat sanitari i si apareix una llum ambre s’ha de confinar 10 dies, si és groga indica l’hospital més pròxim on presentar-se per confirmar la infecció i si surt roja de seguida sents la sirena de l’ambulància policial que t’hospitalitzarà immediatament, sigues on sigues.

Que passaria a Europa si s’apliqués aquest tipus de control? Aixecament general de la població contra la tirania. En canvi, la valoració popular dels polítics xinesos o coreans depèn de la celeritat amb que reparteixen mascaretes, aïllen els focus d’infecció, complementen mesures econòmiques i alimentàries satisfactòries per la població afectada, etc. Però la cultura europea no es blanca i negra, te infinitat de matisos i una bona part de la població està molt lluny de signar un xec en blanc pel que fa a uns polítics que estan més pendents del la muntanya russa de l’estimació de vot que de les dificultats dels sanitaris, els consells dels experts i la ruïnosa situació d’autònoms i xicotetes empreses.

Clausuren la cultura, obren i tanquen bars i restaurants, mentre als autobusos, rodalies i metros s’amuntega la gent com si estessen a un camp de futbol. Pots esmorzar de 8 a 10 sense por al coronavirus, però els bàrmans no entenen perquè el poden agafar a partir de les 10 a la seua terrassa i no al supermercat del costat que te obert fins les nou de la nit.

Els asiàtics de les ciutats dormitori ja fa molts anys que s’han acostumat a les mascaretes per por a la contaminació ambiental, fixeu-vos que en les pel·lícules japoneses dels temps del blanc i negre, les relacions afectives les gestionaven sense contacte amb repetides inclinacions “monàrquiques”. Nosaltres, els mediterranis som d’abraçades, besos, contacte físic i mirades als ulls de ben prop. Ningú és inconscient al que està passant, però no visitar els familiars, marcar distàncies quan et creues en una persona estimada, no poder circular lliurement, suportar a la incòmoda màscara, no contemplar el somriure franc dels que et saluden a distància, evitar les abraçades… Molta gent ho troba deshumanitzador i li costa reprimir-se.

Si la globalització ha deslocalitzat la producció el comerç i la indústria, perquè no ha d’aculturitzar els pobles i transitar cap a l’home unidimensional de Marcuse. Una sola dimensió individual, social, econòmica, lingüística, cultural i emocional. Una deshumanització global per garantir la formació d’un poder universal.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies