Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG La primera constitució (1812) ha estat celebrada històricament en nom de la democràcia quan fou una imposició política, jurídica i militar de...

RAMON PUIG

La primera constitució (1812) ha estat celebrada històricament en nom de la democràcia quan fou una imposició política, jurídica i militar de la jerarquia estatal contra el costum històric que permetia conviure als pobles amb regles comunitàries pròpies. Com que no se’n van sortir, van reblar el clau amb la revolució liberal, que posà la primera pedra dels estats moderns amb l’eliminació del règim jurídic senyorial que convertí la noblesa en aristocràcia burgesa i la societat rural en esclava del nou règim. Els moderats (la dreta), indirectament, protegien la continuïtat del món rural amb l’intent de frenar els cavalls desbocats dels liberals (l’esquerra) que van emular Atila a deixar terra cremada per on passaven.

Els liberals de dreta proposaren un ritme assossegat a les reformes que havien de configurar el cos jurídic del nou règim mentre l’esquerra liberal aprofitava l’accés al govern del seu “espadón” corresponent per imposar decrets desamortitzadors que desposseïren els llauradors del dret a l’usdefruit de la terra i els comunals, fonament d’un model de vida mil·lenari.

Ara bé, els gats més enverinats que ens hem empassat, convençuts que eren llebres, no s’anomenen liberals o conservadors sinó revolucionaris i comunistes. Marx va elaborar una teoria de la revolució d’esquena a la realitat de les comunitats rurals i basada exclusivament en el 10 % de població que vivia a les ciutats. No concebia altre model de vida que el poder de l’estat i les relacions imposades pel capitalisme, eliminà els llauradors i artesans del projecte revolucionari i es va basar en l’estúpida teoria de l’enfrontament entre burgesos i proletaris fins que la lluita de classes es decantés en favor dels segons, que el nou l’Estat proletari controlés el capital i distribuís la riquesa de manera equitativa.

Els marxistes van amagar que el capitalisme tenia vida pròpia i triturava tot allò que entrava al seu engranatge per fer-se més gran. Lenin va posar en pràctica el projecte de Marx i Stalin va reblar el clau tot convertint la revolució soviètica en una societat tan corrupta, inhumana, esclavista, cruel i genocida que superà els horrors de l’Alemanya nazi. També ens van donar gat per llebre quan derrotat Hitler van dividir el món en dos parts: el tercermundisme “revolucionari” sota el paraigua de l’URSS i el capitalisme “democràtic” emparat pels USA.

Tot això queda molt lluny del segle XXI, però l’ombra del marxisme descolorit, anomenat “esquerra”, és tan potent que continua sent políticament incorrecte traure els draps bruts de la revolució bolxevic i les seues conseqüències. Tant es així que quan la bandera roja, la falç i el martell, la revolució, el proletariat, el moviment obrer i la dignitat obrera han desaparegut sense que ningú moga una pestanya, la gent continua qualificant-se d’esquerra i dreta.

Ara bé, creure en l’existència territorial de Espanya va més enllà de prendre gat per llebre i considerar suculent un àpat de gripaus, convençuts que mengem croquetes de pollastre. La derivada d’empassar-se aquest gripau explica el complex d’inferioritat de gallecs, bascs i catalans de no considerar-se colonitzats i desconsiderar la capacitat d’autogovernar-se sense la “protecció” de l’Estat.

Gats per llebres s’empassen els espanyols d’aquí i d’allà que basen l’anticatalanisme en la fantasia elaborada pel parc juràssic jurídic i policial sobre l’acció terrorista catalana de posar urnes al dret a opinar i decidir. Tanmateix, afirmar que tothom ha d’acatar la brutal sentència contra els independentistes i desacatar la sentència europea sobre la immunitat de Junqueras ja no és confondre gat per llebre, sinó seure a taula i dir que es menja un entrecot sabent que és un gripau verinós.

Els espanyols estan tan acostumats a empassar-se gat per llebre que han perdut el paladar propi i es mengen amb deler tota la merda patriòtica que s’elabora a les clavegueres del Reino de España.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies