Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG La reflexió no només serveix a catalans, bascos o gallecs sino als qui viuen en qualsevol territori del que anomenen España. Tothom...

RAMON PUIG

La reflexió no només serveix a catalans, bascos o gallecs sino als qui viuen en qualsevol territori del que anomenen España. Tothom hauria de pronunciar-se sobre què pensa dels polítics, la judicatura, la monarquia i l’aparell repressiu. I actuar en conseqüència.

La figura de la monarquia contemporània estava destinada a ser el ram de flors que adorna i presideix els salons on es celebren esdeveniments polítics. Així ho va fer Alfons XII fins que el seu fill deixà de ser un “florero” i s’implicà a decidir el perfil d’alguns governs, beneir Primo de Rivera però en no desmarcar-se del dictador va ser arrossegat en la seua caiguda. El seu besnét volgué restituir la malmesa imatge borbònica heretada per Juan Carlos I i va recuperar l’aire estirat i discret d’Alfons XII fins que Catalunya va qüestionar la unitat de la corona. Amb el discurs del 3 d’octubre del 2017, Felip VI abandonà la neutralitat en beneir el crit “a por ellos” i el 155, convençut que salvava la unitat pàtria quan en realitat la desintegrava i feia fora de la corona la majoria de catalans.

Quina judicatura tenim? La performance judicial del 6 de novembre sobre les hipoteques només ha estat la punta de l’iceberg del contuberni jurídic-polític-policial que governa de facto el Reino de España. Un dia negre per a la judicatura espanyola quan el TS estirava les orelles al jutge que havia donat la raó als clients en contra dels bancs, el mateix dia que Estrasburg sentenciava que condemnar a sis anys de presó Otegi havia estat l’aberració jurídica d’una Audiència Nacional parcial i aliena al respecte als drets humans. És l’herència d’un país governat per un Tribunal Suprem i un Consell General del Poder Judicial que no va fer la transició i a hores d’ara està completament polititzat per una ideologia a mig camí entre el franquisme i la ultradretana Vox.

Quins polítics ens representen? Un president que en sessió parlamentària trenca les relacions amb el PP i als despatxos s’agenolla davant la imposició de Pablo Casado de substituir el president del TS i el CGPJ, Carlos Lesmes, per Manuel Marchena a canvi que el PSOE conserve la majoria de vocals. On queda la separació de poders? Uns polítics que governen de la mateixa manera tant si s’anomenen d’esquerra o dreta; que amb pell de llop o de corder continuen desnonant milers de famílies cada dia; sostenen amb diners públics una monarquia inútil, corrompuda moralment i lliurada a enriquir-se amb tota mena de negocis bruts; paguen pensions miserables i adverteixen que no n’hi haurà per als nostres fills i nets; posen la caixa pública estatal a disposició dels bancs mentre els directors inverteixen els estalvis dels clients a canvi de res o se’ls queden directament enganyant-los amb clàusules tramposes.

Què podem dir de la participació de l’exèrcit en el genocidi de les guerres o de la policia i guàrdia civil apallissant activistes contra els desnonaments, treballadors en defensa dels llocs de treball, manifestants indignats per la impotència o ciutadans que defensen urnes per poder votar. Fins i tot la guàrdia municipal és cada vegada menys municipal i actua com a cos policial al servei de l’Estat, talment com les policies autonòmiques. Mossos d’Esquadra i Ertzaina destinades a mantenir Catalunya i Euskadi dins les lleis espanyoles, perseguir catalans i bascos resistents, protegir l’acció dels espanyolistes i donar cobertura a provocacions policials que permeten inventar-se agressions inexistents per donar carnassa a la politització de la justícia.

Els pobles de nacions històriques com Galicia, País Basc i Països Catalans, més prompte que tard hauran de decidir si volen continuar marcint-se dins d’un Reino de España involucionista i ultramuntà o, com la majoria de catalans que, desprès de reflexionar sobre el país en què vivien, han decidit abandonar-lo per recuperar els país que volen i que els hi havia arrabassat el borbó Felip V al poc de posar els peus al Reino de España.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies