Deconstrucció social: En quin país vivim?

RAMON PUIG

La reflexió no només serveix a catalans, bascos o gallecs sino als qui viuen en qualsevol territori del que anomenen España. Tothom hauria de pronunciar-se sobre què pensa dels polítics, la judicatura, la monarquia i l’aparell repressiu. I actuar en conseqüència.

La figura de la monarquia contemporània estava destinada a ser el ram de flors que adorna i presideix els salons on es celebren esdeveniments polítics. Així ho va fer Alfons XII fins que el seu fill deixà de ser un “florero” i s’implicà a decidir el perfil d’alguns governs, beneir Primo de Rivera però en no desmarcar-se del dictador va ser arrossegat en la seua caiguda. El seu besnét volgué restituir la malmesa imatge borbònica heretada per Juan Carlos I i va recuperar l’aire estirat i discret d’Alfons XII fins que Catalunya va qüestionar la unitat de la corona. Amb el discurs del 3 d’octubre del 2017, Felip VI abandonà la neutralitat en beneir el crit “a por ellos” i el 155, convençut que salvava la unitat pàtria quan en realitat la desintegrava i feia fora de la corona la majoria de catalans.

Quina judicatura tenim? La performance judicial del 6 de novembre sobre les hipoteques només ha estat la punta de l’iceberg del contuberni jurídic-polític-policial que governa de facto el Reino de España. Un dia negre per a la judicatura espanyola quan el TS estirava les orelles al jutge que havia donat la raó als clients en contra dels bancs, el mateix dia que Estrasburg sentenciava que condemnar a sis anys de presó Otegi havia estat l’aberració jurídica d’una Audiència Nacional parcial i aliena al respecte als drets humans. És l’herència d’un país governat per un Tribunal Suprem i un Consell General del Poder Judicial que no va fer la transició i a hores d’ara està completament polititzat per una ideologia a mig camí entre el franquisme i la ultradretana Vox.

Quins polítics ens representen? Un president que en sessió parlamentària trenca les relacions amb el PP i als despatxos s’agenolla davant la imposició de Pablo Casado de substituir el president del TS i el CGPJ, Carlos Lesmes, per Manuel Marchena a canvi que el PSOE conserve la majoria de vocals. On queda la separació de poders? Uns polítics que governen de la mateixa manera tant si s’anomenen d’esquerra o dreta; que amb pell de llop o de corder continuen desnonant milers de famílies cada dia; sostenen amb diners públics una monarquia inútil, corrompuda moralment i lliurada a enriquir-se amb tota mena de negocis bruts; paguen pensions miserables i adverteixen que no n’hi haurà per als nostres fills i nets; posen la caixa pública estatal a disposició dels bancs mentre els directors inverteixen els estalvis dels clients a canvi de res o se’ls queden directament enganyant-los amb clàusules tramposes.

Què podem dir de la participació de l’exèrcit en el genocidi de les guerres o de la policia i guàrdia civil apallissant activistes contra els desnonaments, treballadors en defensa dels llocs de treball, manifestants indignats per la impotència o ciutadans que defensen urnes per poder votar. Fins i tot la guàrdia municipal és cada vegada menys municipal i actua com a cos policial al servei de l’Estat, talment com les policies autonòmiques. Mossos d’Esquadra i Ertzaina destinades a mantenir Catalunya i Euskadi dins les lleis espanyoles, perseguir catalans i bascos resistents, protegir l’acció dels espanyolistes i donar cobertura a provocacions policials que permeten inventar-se agressions inexistents per donar carnassa a la politització de la justícia.

Els pobles de nacions històriques com Galicia, País Basc i Països Catalans, més prompte que tard hauran de decidir si volen continuar marcint-se dins d’un Reino de España involucionista i ultramuntà o, com la majoria de catalans que, desprès de reflexionar sobre el país en què vivien, han decidit abandonar-lo per recuperar els país que volen i que els hi havia arrabassat el borbó Felip V al poc de posar els peus al Reino de España.