Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Monarquia, república, justícia o exèrcit són institucions que tenen un referent físic, en canvi els poders que hi ha al darrere es...

RAMON PUIG

Monarquia, república, justícia o exèrcit són institucions que tenen un referent físic, en canvi els poders que hi ha al darrere es materialitzen de mil maneres però ningú els pot fotografiar. Els estats són l’essència d’aquests poders, però no ens en podem fer una idea física reconeguda per tothom i aquest misteri nebulós és l’èxit de la seua persistència.

Les arrels estatals es remunten a les primeres societats prehistòriques i en deuen l’essència a la creació de senzilles estructures de poder que evolucionaren en complexitat al mateix ritme  del creixement demogràfic d’algunes ciutats que es convertiren en les primeres ciutats-estat. Milers d’anys desprès el recorregut s’ha expandit a tots els confins del planeta i alguns pensadors asseguren que amb la globalització han quedat obsolets i sense futur.

Els estats han sigut l’instrument idoni en la generació de riquesa en diferents formes econòmiques que han evolucionat fins l’actual model de capitalisme unidimensional. Aquets poders “nebulosos” han pres una dimensió estratosfèrica i han passat de ser paparres enganxades als estats a convertir-se’n en arteries en forma de “núvol” econòmic planetari que genera a la carta guerres, canvis climàtics, crisis sanitàries, econòmiques i polítiques. És cert que aquests “misteriosos” poders tenen la capacitat de decidir per damunt dels estats fins al punt de posar i treure governs a conveniència d’interessos particulars i generals, que planifiquen a mig i llarg termini l’evolució del planeta en cada territori concret.

L’omnipotència dels poders fàctics ha obligat els estats a convocar convencions, cimeres, congressos, simpòsiums o reunions multilaterals per tractar la dimensió dels problemes que generà l’acció d’aquestes forces nebuloses. Mai, però, arribaran a cap acord perquè els estats convergeixen i divergeixen segons la conjuntura i formen blocs d’aliances tan flexibles com variables són els interessos generals.

Alguna raó tenen els analistes quan diuen que els estats han passat de ser una estructura militar simple en defensa d’una determinada política i economia, a una maquinària complexa als servei dels poders fàctics. No hi ha dubte que estan en crisi i com tantes vegades en la història, la seua rígida estructura ha oprimit l’expansió dels poders nebulosos que n’emergien de l’interior. No oblidem, però, que d’aquestes crisis estructurals els estats sempre han sortit molt més reforçats.

Si algú té dubtes sobre la fèrria salut dels estats només cal reflexionar en les conseqüències del cessament de Diego Pérez de los Cobos. Quan dimiteix el número tres d’un poder estatal com el de la guàrdia civil perquè ha dimitit el número dos en “solidaritat” amb el cap superior, no cal dubtar: es tracta d’un enfrontament entre Estat i Govern i amb tota seguretat, el perdedor serà el govern, amb més o menys severitat.

La sintonia de la “dreta” amb l’Estat és directa, però aquest és el seu rol en la comèdia democràtica. El paper de “l’esquerra” és governar en moments de dificultat i posar la societat de genolls quan cal imposar mesures antisocials, com ara amb l’excusa del coronavirus. Les intencions de l’ala dura de l’Estat (la militar) són aprofundir en els clivells de l’aliança PSOE- Podemos per treure els “marxistes” del govern, però la més pragmàtica (l’econòmica) somriu perquè la reacció ultradretana dels militars intensifica el fals pedigrí d’esquerres del govern i facilitarà prémer la rosca autocràtica sense que la societat faça grans escarafalls.

Tot plegat acabarà amb una “reforma” forçada del consell de ministres del qual desapareixerien algunes cares “mal vistes” per l’Estat (Marlaska?) i problema resolt. És possible que els estats passen una situació difícil perquè funcionen amb maquinària pesada, poc àgil, però que els antisistema no tinguen cap dubte que sortiran reforçats de la transició perquè els estats venen del passat, estant presents i representen el futur d’aquest maleït model de vida que va sortir de les seues entranyes.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies