Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (1) Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (1)
RAMON PUIG Al 1904, des de la trona de les esglésies acusaven les tavernes de ser cataus de satanàs i les dones dels prohoms... Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (1)

RAMON PUIG

Al 1904, des de la trona de les esglésies acusaven les tavernes de ser cataus de satanàs i les dones dels prohoms se senyaven en passar-hi per davant mentre els marits s’enriquien traficant amb licors que deshumanitzaven els parroquians de tals cataus. L’alcohol, però, era un aliat de la burgesia que complementava el proteccionisme estatal i les institucions provincials en posar tribunals i forces de repressió al seu servei. Els anarquistes podien lluitar contra els efectes estabornidors de l’alcohol, però res a fer contra l’inexpugnable muralla estatal que intensificava la brutalitat quan se la combatia en el seu terreny.

A Vinaròs, en arribar el mes de juny, arran d’un conflicte localitzat en un taller de bocois, el consell de la Federació Obrera se solidaritzà amb els treballadors. Es paralitzà l’activitat portuària per donar un cop de puny sobre la mesa de relacions laborals amb l’amenaça de blocar l’entrada i sortida al port dels bocois fets en tallers amb treballadors no associats. La Cambra de Comerç respongué amb la constitució d’una nova societat, anomenada “La Defensora del Obrero”, sota els auspicis d’Obdulio Balanzá, a la que els comerciants van afiliar els seus empleats. “En vista del atropello de que somos víctimas con la obtusa imposición del turno, se ha acordado la creación de una Sociedad de Jornaleros, para contrarrestar las influencias de las Sociedades de resistencia, para lo cual cuentan con el apoyo moral y material del Gobierno Civil”.

Era la primera mostra de sindicalisme groc a Vinaròs. Una societat formada per empleats de la patronal, xicotets comerciants que treballaven a l’empara dels majors contribuents, jornalers agrícoles dependents dels seus favors i treballadors sense faena, aliens a les lluites polítiques, que consideraven més probable trobar faena al costat de la patronal que enfrontant-s’hi. L’objectiu de la Cambra era clivellar la fortalesa de la Federació i crear les condicions per controlar absolutament les relacions laborals, desentendre’s dels treballadors afiliats a la Societat de Mariners i suprimir el torn de treball de carreters i mariners, amb la qual cosa quedaven fora els més menuts i els més grans, incapaços de suportar els treballs més durs i pesats. “Porque emplean infelices marineros que por su edad y consiguientes achaques, no pueden dar un paso y mejor estarían en un asilo; pero según las despóticas leyes de las Sociedades de resistencia, el acto humanitario ha de recaer sobre el comercio que tantas cargas sobrelleva”.

Els enfrontaments sovintejaven entre mariners de la societat i membres de la Cambra. Al mes d’agost, un grup promogué aldarulls a l’entrada del comerç “Viuda de Francesc Borràs”, de la plaça de Jovellar. L’enrenou arribà a la veïna guàrdia municipal que acudí a l’instant i va detenir el mariner Pere Figueres. Els presidents de les Societats Obreres es presentaren al jutge municipal per denunciar la il·legalitat de la detenció i exigir-ne la llibertat immediata.

Dos mesos desprès, la tensió era tan evident que es constituí un escamot de vigilància format pel secretari de la Societat, Emili Boix, el filador Rupert Guimerà, Lluís Arnau i quatre acompanyants més. Un capvespre rondaven pel camí de l’estació i es creuaren amb Francesc Gisbert, J. Baptista Camós “Patxarra”, Sebastià Miralles Ferràs i Pere Ferrer “Cap de matxo”. A la pregunta de si eren socialistes o esquirols, Gisbert respongué que eren socialistes i un de l’escamot va disparar un tret a l’aire. Atemorits, van insistir que eren socialistes, però en sonar un altre tret, es llançaren a córrer per les finques del voltant.

Al més següent, Sebastià Camós “Patxarra”, va entrar al magatzem de Juli Chillida en busca del pesador Manuel Sabater Miralles i el mamprengué, “agredido, golpeado y maltratado de mala manera, sin causa justa”. Pocs dies després, els municipals hagueren d’acudir al recinte firal avisats d’una baralla on no podien faltar els germans “Patxarra”. Se’ls endugueren al “cuartelillo” i en l’escorcoll van trobar una pistola de dos canons amagada a la faixa de Francesc Aragonès i un punyal a la de Baptista “Patxarra”.

Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (2)

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies