Deconstrucció social: El miratge de la tecnologia

RAMON PUIG
Completament submergits en la cultura del consumisme, mirem cap a una altra banda quan ens adonem que alguna cosa seriosa està passant. Fem un clic al cervell i connectem amb la pantalla del sistema: tranquil, la tecnologia ho resoldrà tot.
¿Com no ens adonem que ha estat la tecnologia qui ens ha conduit on som? Se que no es còmode obrir els ulls a la realitat, però és inevitable saber que, ara mateix, la producció de petroli útil només cobreix la quarta part del consum actual i el dièsel és la sang del sistema: transport, maquinària, agricultura, mineria. El cotxe elèctric és una realitat que no es pot complir a l’escala prevista per substituir el petroli, tant és així que França i Alemanya han estat les primeres en convèncer-se de les dificultats i han deixat de subvencionar-lo. Si ja es problemàtic acumular energia elèctrica per als vehicles particulars, es impossible construir bateries gegantines per moure maquinària pesada.
¿Perquè intensificar la producció elèctrica si fa 16 anys que el consum està estancat? Si continuem instal·lats en el model depredador capitalista, el final té un l’horitzó proper. Si s’assumeix que el creixement il·limitat no es possible ni necessari, el sistema encara podria prolongar-se amb la planificació del consum. ¿Per què s’obsessionen en produir més energia de la que necessitem? Perquè els beneficis no estan en l’energia sinó en la construcció de les instal·lacions
¡Però queda l’hidrogen! Doncs no. Si comparem la potència d’un litre de gasolina amb un litre d’hidrogen, la diferència es de 35 la gasolina per 0,5 l’hidrogen, això, sense tenir en compte que d’un litre de gasolina només s’aprofita el 80 % de la potència perquè la resta es perd en la combustió. Dit això, la radiació que va rebre el planeta durant la última glaciació era de 0’5 W per m2 i va ser suficient per dissoldre el gel de manera progressiva. Actualment, la radiació sobrera que rebem del sol ja no retorna a l’espai, com ha fet durant milions d’anys, per l’opacitat atmosfèrica que hem creat en els últims 300 anys. Aquesta radiació retinguda és, ni més ni menys, de 2 W, gairebé al límit de la supervivència de les especies. Si aquesta barbaritat no s’atura i arribarem en unes dècades al punt de no retorn, quan totes les mesures possibles necessitarien un miler d’anys per aconseguir un descens apreciable.
És per això que els mitjans parlen de canvi climàtic i no d’escalfament global, qualificació que té en compte els canvis de les estacions climàtiques de manera sobtada, segons territoris, sense donar temps a les especies a modificar la seua ubicació. Un augment de 2º significaria que algunes zones del planeta superarien els 50º a l’estiu, fet que impossibilitaria la vida humana. En altres territoris, en canvi, s’intensificaria la quantitat i la potència de les turmentes i la concentració de pluges en poques hores, l’escalfament dels oceans dificultaria la vida de les especies marines, canviarien la direcció dels vents i les corrents. D’arribar als 2’5º, el trastorn climàtic seria tan dràstic que desapareixeria la selva amazònica i zones arbòries del planeta.
La mala distribució climàtica suposaria una dràstica disminució de la producció alimentària i una distribució “interessada” dels productes alimentaris. La mentida de produir el mateix però amb menys consum energètic jo no la creu ningú. El capitalisme, però, es un sistema inqüestionable perquè a més d’econòmic és cultural i social. Malgrat l’aparent llibertat d’expressió, per als mitjans, l’anticapitalisme es un anatema propi de desestabilitzadors, malastrucs i catastrofistes. És un sense senti demanar que el capitalisme siga més social que econòmic, tot i ser l’únic camí que permetria al sistema sobreviure, però sense capitalistes.
És absurd pensar que el desenvolupament tecnològic permetrà mantenir el creixement productiu i consumista actual quan les dades diuen que els pobres són cada vegada més, i més pobres, i els rics cada vegada menys, i més rics. Els economistes no tenen ni idea dels límits de la tecnologia perquè estan obligats a ignorar que el creixement il·limitat contradiu les lleis de la física. La fe en la tecnologia salvadora només genera negacionisme climàtic.