Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG No cal llegir-se l’obra de Marx per saber que les classes mitjanes sempre estan en transició a la burgesia o el proletariat,...

RAMON PUIG

No cal llegir-se l’obra de Marx per saber que les classes mitjanes sempre estan en transició a la burgesia o el proletariat, segons la conjuntura econòmica. També sabem que l’economia no ho és tot en la vida, però estem convençuts que si els diners no son la felicitat ajuden a fer la vida menys dura. Aquesta és la porta oberta a l’economicisme i la porta tancada al sentit comú que ens pot ajudar a saber el lloc que ha d’ocupar l’economia en la nostra vida per viure-la amb dignitat.

Economia és aquella part de la vida que si sabem regular-la ens permetrà viure sota un sostre, amb condicions saludables i amb les calories necessàries per mamprendre el dia a dia. Però ens falten altres ingredients immaterials per viure-la amb certa plenitud: humilitat, generositat, optimisme, capacitat d’esforçar-se i, sobretot, donar i rebre afecte en un entorn ample de comunicació. Economicisme comporta analitzar o percebre la vida a través de l’economia com a mitjà exclusiu per aconseguir la utòpica “felicitat”.

Aquesta és la perspectiva que tenim els mortals marginats dels centres de decisió que determinen el present i futur de l’economia. Com que l’economicisme és el mecanisme que mou cada pas des de l’escola a la universitat i des la primera faena a l’última, al sistema no li és difícil planificar, equivocar-se, rectificar, destruir, construir i especular amb els recursos del planeta i les nostres vides.

Per exemple, la U.E. pot arruïnar la població grega sense despentinar-se només perquè incompleix amb l’eufèmic deute extern, en canvi no ho farà amb el Reino de España, que encara l’incompleix més, perquè no es pot permetre que un nombre tan elevat de població deixe de comprar productes europeus. Tanmateix, aquesta visió economicista del present i futur dels pobles europeus no encaixa pel que fa a Catalunya. Europa sap que el Reino de España té un deute del 99% del PIV mentre Catalunya no arriba al 35% molt per sota de la mitjana europea. Amb aquestes dades té algun sentit pensar que la Unió Europea te interès  que els poders fàctics espanyols arruïnen la quarta regió europea amb més projecció econòmica? Ja posats en el camí del despropòsit actual, direm que sí. Si l’Europa dels estats esta disposada a arruïnar l’Europa dels pobles, què millor que començar amb Catalunya?

L’autodestrució del postliberalisme ha arribat al punt que els estats han de treure canons per matar mosquits: provocar guerres que desestabilitzen continents, activar moviments migratoris cap els seus dominis per facilitar societats esclavistes i quan la situació arriba a un punt de no retorn, enterren la fal·làcia “democràtica”, converteixen el mediterrani en un cementiri, detenen, multen, amenacen i bloquegen els ports europeus als vaixells dedicats a salvar vides.

La Generalitat catalana també ha enterrat la destral “independentista” i ha barrat els ports catalans en considerar més important acatar les ordres del Reino de España que salvar vides. Acatar és la nova política de la Generalitat: acata no deixar entrar en els ports catalans cap vaixell amb emigrants, acata noves retallades a la sanitat catalana, acata sentències espanyoles contra la pobresa energètica, consultes populars, impostos a habitatges buits, igualtat efectiva entre homes i dones, prohibició del fracking, dels desnonaments, contra el canvi climàtic, etc.

La pregunta és, si no les hagués tombat la jurisdicció espanyola, la Generalitat les hauria aplicat? Molt em temo que no, perquè com diu Quevedo “Poderoso caballero es Don Dinero”.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies