Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Una vesprada qualsevol truquen a la porta d’un marroquí que entreobre amb el passador posat i dos policies fan un pas endavant...

RAMON PUIG

Una vesprada qualsevol truquen a la porta d’un marroquí que entreobre amb el passador posat i dos policies fan un pas endavant amb la intenció d’entrar, l’home es nega a obrir i els demana l’ordre de registre. És miren estupefactes i s’aparten per donar pas a dos energúmens que destrossen la porta. Els crits de les criatures encara els excita més i destrossen tot el que troben pel davant abans d’endur-se a rossegons el pobre home. Feia molts anys que vivien en aquell replà, tenien una botigueta a la cantonada i tot el barri els respectava. Els veïns concentrats al replà en sortir li digueren: “Haledd, com se t’ocorre demanar-los l’ordre de registre?”. Inhabiliten el president de la Generalitat per protegir una pancarta que demanava la llibertat dels presos. Els socis de govern comentaren en privat: “S’ho ha guanyat a pols. A qui se li ocorre desobeir una ordre judicial per una simple pancarta per la llibertat d’expressió”.

Ja no es qüestionen els abusos del poder, només la imprudència de les víctimes. S’ha generalitzat l’autocensura i s’actua amb la sensació dels febles que se senten desemparats davant la llei imperativa dels tribunals espanyols. Un virus polititzat està retorçant l’estructura social del planeta amb una finalitat que la gent del carrer desconeixem. Alguns experts afirmen que la crisi econòmica del 2008 va arribar per quedar-se perquè s’ha esgotat el cicle sistèmic que constituïren les revolucions liberals del XIX: “un model de creixement continu en un planeta de recursos finits té un recorregut i ha arribat a la seua fi”.

Un model que ha accelerat el ritme del canvi climàtic, alterat les estacions, pujat la mitjana de temperatures, esgotat l’aigua en les zones més càlides, desgelat els pols, augmentat el nivell del mar i  reduït les glaceres de les muntanyes que aporten aigua als rius. En pocs anys el clima d’Andalusia s’estendrà fins el Prepirineu. Un model que va néixer sense futur per instal·lar-se en un present permanent ha evolucionat fins convertir-se en una maquina depredadora de la natura d’una voracitat tan insaciable que en només dos centúries és a punt d’esgotar el petroli, el gas i les reserves de matèries primeres del planeta per convertir-lo en un abocador de deixalles.

El camí no ha estat planer perquè ha hagut de destruir la resistència dels pobles a perdre els valors humans i la dignitat que els permetia sobreviure en una llibertat relativa. Un monstre de mil caps que competeixen entre ells per obtenir tot el botí… quan l’únic botí que queda som nosaltres, la nostra capacitat de produir per alimentar el monstre depredador i cada vegada amb més intensitat par gairebé res a canvi. Un model que em recorda la dita de l’aca de Blanchadell: “Que! M’han dit que se li ha mort l’aca”. “Si fill, si, es cert. No ho entenc, ara que s’havia acostumat a treballar sense menjar, va i es mort!”

També diuen que si repeteixes una mentida cent vegades es converteix en realitat. També deu ser cert perquè nosaltres ens hem passat 40 anys repetint “la nostra democràcia” cent vegades cada dia i ni ens hem adonat que vivim en una dictadura.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies