Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: “Bigmat-Àlvar Albalat” i la grip del 1918 Deconstrucció social: “Bigmat-Àlvar Albalat” i la grip del 1918
RAMON PUIG La monarquia espanyola es va declarar neutral davant la conflagració europea però no va poder evitar que amb el tràfic fronterer la... Deconstrucció social: “Bigmat-Àlvar Albalat” i la grip del 1918

RAMON PUIG

La monarquia espanyola es va declarar neutral davant la conflagració europea però no va poder evitar que amb el tràfic fronterer la pandèmia gripal saltés els Pirineus a cavall de traficants, comerciants, soldats i civils que fugien dels perills.

No hi havia fronteres que l’aturessen i no només s’instal·lava en cossos febles o mancats de recursos, també freqüentava palaus, edificis nobles i famílies il·lustres. Sigmund Freud va perdre sa filla Sophie, també va morir el diplomàtic anglès Mark Sykes, l’economista Max Weber, el príncep Eric Bernadotte de Suècia, l’arxiduc Frank Karl Salvator, nét de l’emperadriu Sissí, Irmy, filla del llegendari Búfal Bill o els germans Francisco i Jacinta Marto que asseguraren haver presenciat l’aparició de la verge de Fàtima.

A Vinaròs, quan minvaven les calors, l’activista republicà Sebastià Albalat començà a patir els primers símptomes, inflamació de gola, mal de cap i febre, tot plegat com una grip normal, però una mica més carregada i duradora. Amb el pas dels dies, el malestar i la febre van augmentar i començaren els primers calfreds, dificultat respiratòria, invasió pulmonar i una pal·lidesa progressiva fins atacs de tos acompanyada d’abundants expectoracions. La dalla de la mort no seleccionava les víctimes i l’11 d’octubre li segà la vida als 38 anys.

La premsa provincial es feu ample ressò del traspàs. “El sentimiento que nos embarga en estos momentos nos impide continuar escribiendo, pues más que amigo era para nosotros un hermano queridísimo. Pueden imaginarse pues de su desolada esposa doña Dolores Sorolla, su pequeño hijo Álvaro, las familias Sorolla y Albalat y los republicanos todos de Vinaroz, como estará nuestro ánimo al escribir estas cuartillas que no expresan apenas el hondo disgusto que en estos momentos nos anonada”.

Sebastià Albalat Bort “Xolito” havia nascut a la plaça de la Mera el 1880, estudià magisteri però una mala experiència en la primera destinació li feu abandonar la professió i presentar-se a oposicions de Telefònica. La situació política del moment convidava esperits inquiets a militar en el “progrés i modernitat” que liberals i republicans propagaven com la conquesta d’unes condicions econòmiques i socials dignes per a les capes populars. Fou processat el 1902 i Telefònica el desterrà a Almeria on radicalitzà els ideals en comprovar les miserables condicions en què vivia la població. Advertit novament per la companyia, va demanar una excedència i se’n tornà a Vinaròs.

En principi s’encarregà de la biblioteca del Centre Republicà i feia classes als fills dels socis, tasca social que no donava per menjar i completava el jornal com a representant del safrà de Novelda, embotit de Mallorca, sabates i espardenyes de la Vall d’Uixó i arròs d’Amposta. Però no deixà de banda la política i a conseqüència dels aldarulls de 1905 el tancaren a la presó de Castelló. Allí va compartir cel·la amb un modest industrial, representant de tubs de ceràmica de la fàbrica de Traiguera i ciment Asland i necessitava una persona de confiança per representar ciments Fradera, de Vallcarca. Així va connectar en el món de la construcció, però la dèria política feia que la seua dona, Dolors Sorolla, l’hagués de substituir sovint i de manera tan eficaç que gairebé no se’n notava l’absència.

El 1908 era tresorer del Partit Republicà, a l’any següent secretari i delegat local a la junta provincial del Partit Republicà i la seua capacitat de treball feia compatibles l’activitat política amb la comercial i encara tenia temps per escriure articles, dirigir El Socialista local i formar part de la corporació com a interventor de consums.

En faltar, la viuda s’hagué d’espavilar i amb l’ajuda del pare, Agustí Sorolla, decidí tirar endavant l’agència amb ajuda de l’escrivent Ramon Bofill Domènech. Entre els dos aconseguiren posar en marxa el negoci i prompte necessitaren una tercera persona, Joan Juan “lo Coixet”,I un jove de dèneu anys que, a més d’una lletra preciosa, tenia molta mà en la redacció de cartes comercials que reproduïa en una copiadora inventada per ell, de funcionament paregut a una premsa. Hi col·locava la carta, untava la planxa amb un líquid especial, posava un full a sobre, tancava amb rosca i la pressió reproduïa la còpia. Va ser un puntal per a la viuda i va romandre molts anys com administrador. Quan son cunyat Sebastià Giner (pare del científic Àlvar Giner Sorolla) torna de les amèriques amb les butxaques buides, s’incorporà al negoci i el 1934, el fill Àlvar Albalat Sorolla tenia 15 anys quan abandonà els estudis per dedicar-se a l’empresa “Casa Albalat”, encara avui activa i renovada sota la direcció del seu net, Jordi Albalat.

Aquell 1918, l’agonia de Sebastià Albalat caminava paral·lela al final de la guerra europea. Segurament, mentre era al llit envoltat de la família, els coreligionaris devien aprofitar moments de lucidesa per notificar-li la retirada de les tropes austrohongareses de França i Itàlia, la constitució de Txecoslovàquia i Iugoslàvia i la disgregació de l’imperi. Va morir un mes abans de l’armistici, però abans que la malaltia destruís la capacitat de sentir i pensar, devia assaborir amb els més íntims la satisfacció d’haver viscut prou per veure la derrota total del seu enemic ideològic.

L’acomiadament del finat va ser un acte multitudinari del qual la gent en guardà memòria durant anys. Presidí el dol l’amic i coreligionari Facund Fora amb la corporació al complet. Al darrere, les directives de les societats obreres, la junta del Centre republicà seguida de la banda de música, amb l’uniforme de gala, enquadrada militarment i sense instruments, per respecte a les circumstàncies anormals que sofria la ciutat. Continuava una llarga llista de personatges locals, comarcals i de la capital provincial, al davant la població que desfilà enmig d’un silenci aclaparador. Va ser un soterrament civil que va acabar en un inesperat i lamentable espectacle, quan mossèn Bono impedí soterrar-lo en un espai reservat als “cristians”. Ho van haver de fer en la zona destinada a abocar-hi flors i corones marcides i calgué l’arribada de la república perquè el Centre Republicà construís una fila de nínxols, en el seu honor, en aquell mateix lloc.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies