RAMON PUIG
La “ultradreta” està de moda a Europa i ningú es qüestiona per què? Una pregunta tan lògica tampoc va tenir ressò el 1935 quan la intersindical soviètica va estendre la consigna “tots contra el feixisme” que es va materialitzar amb fronts antifeixistes arreu del món amb una rellevància especial a la República espanyola. El 1933, la conjunció entre republicans i socialistes va perdre el govern sense fer cap mena d’autocrítica ni assumir que la seua república no havia donat resposta a les esperances de les capes populars. A l’octubre del 34, el PSOE, la UGT, i la CNT catalana, incompliren els acords pactats i deixaren sols els obrers asturians que es va alçar en armes contra l’entrada de la CEDA al govern.
Aleshores no era només Catalunya, les classes populars en general havien iniciat un camí incert, però amb passos propis, i s’anaven deslliurant de les cadenes partidistes i estatals. La proposta d’unitat antifeixista, llançada pels estalinistes, afavorí la participació que donà la victòria al “Front Popular”, al febrer del 36, però els vots frontpopulistes més que antifeixistes eren per alliberar els milers de presos esquerrans. Tot seguit, el moviment obrer i camperol inicià una primavera revolucionària centrada en l’ocupació de terres comunals i la cooperativització productiva que resistí la brutal persecució policial i militar d’un “Front Popular” obcecat en la defensa de l’ordre capitalista. En ser desbordat el govern “d’esquerres”, al sistema només li va quedar l’opció de l’aixecament militar.
80 anys desprès, la realitat política ha involucionat i generat un enorme desprestigi social que no ha provocat les revoltes populars dels anys trenta per la falta de cohesió d’una societat subjectivament integrada al sistema. La vitalitat ideològica de les generacions dels trenta es va dissoldre per manca d’estratègia cenetista i el gir estalinista del PSOE i la UGT sota el control del PCE. La República i els colpistes coincidien que l’enemic era la revolució, amb la qual cosa, aquella era una guerra que les autoritats republicanes no volien guanyar. La revolució només va durar tres mesos i el PCE la va rematar amb els Fets de Maig del 37. A partir d’aleshores, la guerra estava perduda.
Actualment, les ideologies es compren i venen als supermercats electorals. Esquerra i dreta són titelles de comèdia barata que limiten l’acció política a insultar-se, mentir-se i esgatinyar-se fins convertir el parlament en un ring d’opereta que no té espectadors fidels. És cert que hi ha perill d’un trencament entre l’Estat i la societat, per això hem viscut tantes operacions de contenció per ajornar l’agonia. Primer, van fabricar Ciudadanos per reagrupar les ovelles blanques esgarriades del PP i PSOE, desprès llançaren el boom de Podemos per domesticar les ovelles negres del 15-M i ara toca el torn a Vox d’aprofitar la gosadia catalana i emular els cavallers de la taula redona per reconquerir “la grandeza de España”.
Són operacions minucioses que no tenen l’objectiu de governar sinó reconduir el ramat social al corral de l’immobilisme i la involució. Recordem el cop de Tejero? Ell només va ser l’innocent instrument d’una operació perpetrada pels poders fàctics, d’acord amb l’esquerra partidista i sindical, per fer un gir a la dreta contra el potencial organitzatiu de les classes populars de l’antifranquisme. El resultat va ser “tots amb la monarquia i la democràcia parlamentària” i ha perdurat gairebé 40 anys, fins que Catalunya ha destapat la caixa dels trons.
Si Ciudadanos pretenia emergir de les cendres del PP, Podemos ho intentava des de la tomba de l’esquerra, i de l’agonia de tots dos apareix el fantasma de Vox, el nou pastor que intentarà tornar les ovelles a l’estable parlamentari de l’odre capitalista presidit pel Gran Hermano. El 2019 serà decisiu perquè l’ombra de Franco i la sacrosanta unitat d’España calaran foc al règim del 78 i faran necessària una nova transició encara per definir.
Mentrestant, no hi haurà manera d’estalviar-se el grinyol de cadenes, sabres, llances i renill de cavalls, perquè tots els mitjans de comunicació faran d’altaVOX.