Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: 1884. El Llatzeret de l’ermita Deconstrucció social: 1884. El Llatzeret de l’ermita
RAMON PUIG En l’anterior article sobre el còlera exposàvem els problemes de l’ajuntament de Vinaròs per evitar el trànsit  circulatori i la creació d’un... Deconstrucció social: 1884. El Llatzeret de l’ermita

RAMON PUIG
En l’anterior article sobre el còlera exposàvem els problemes de l’ajuntament de Vinaròs per evitar el trànsit  circulatori i la creació d’un centre de quarantena al Moli Suïssa. Per tractar la qüestió es convocà la Junta Sanitària local i un ple extraordinari presidit per l’alcalde Melquiades Forés i autoritats provincials en una sala atapeïda de públic. Al toc d’avís de l’alcalde es féu un silenci aclaparador i, amb un gest, autoritzà el secretari a llegir el document que tenia a les mans.
“El Señor Director de Caminos Provinciales Don Salvador Fors y el Señor Oficial 1º de la Secretaría de la Diputación Don Jayme Sanahuja Tirado pasan a esa villa comisionados para establecer en su término municipal un Lazareto de observación para los viajeros y las mercancías procedentes de puntos sospechosos o invadidos de la epidemia colérica”. 
Les autoritats s’ocuparen de responsabilitzar la corporació de la immediata instal·lació del llatzeret i ocupar-se de les despeses corresponents, material i personal “obreros, materiales, utensilios y herramientas, si los necesitaren”.
L’edifici escollit fou l’ermita de Sant Sebastià, una decisió delicada pels als polítics temorosos d’una reacció negativa de la població al convertir-la en un lloc de concentració d’empestats. “Creieu que la gent s’alegrarà més de vore els infectats passejar tranquil·lament pel poble?”. Sentencià un regidor. L’altre obstacle eren els responsables de la sanitat local que es negaven a col·laborar de manera altruista.
Al plenari eren presents els col·legiats i quan l’alcalde demanà voluntaris acreditats, cap d’ells es donà per al·ludit fins que l’alcalde garantí un sou entre quatre i cinc pessetes diàries segons que la funció fos de farmacèutic, camiller, infermer, cuiner o carreter. El primer a reaccionar fou el boticari Manuel Esteller, disposat a subministrar la farmaciola amb un descompte del 50 % sobre els preus oficials. Joan Comes Miralles, Joan Vilella, Pere Vicente Mateu i Joan Comes Llorens acceptaren fer d’infermers i camillers per setze quinzets diaris i manutenció a banda. Baptista Godes i Josep Viciano s’oferiren de cuiner i ajudant amb un jornal de cinc i quatre pessetes, mentre que Agustí Aragonès Alcoverro “Rullo” va posar carruatge, cavall i conductor a disposició del llatzeret, per deu pessetes diàries.
Quan l’alcalde donà per acabada la sessió es dirigí als il·lustres delegats deixant ben clar que la Diputació cobriria les despeses i la intendència es faria a Vinaròs. “Se resuelve que los utensilios y comestibles, que se necesiten en el lazareto provincial de San Sebastián y hayan de comprarse en esta ciudad, se adquieran de entre los varios comercios de la misma, procurándose la posible equidad; y al efecto y para que se entiendan directamente con el Administrador de dicho lazareto, se nombra una comisión especial compuesta de los Señores Esteller, Safón y Escrivano”.
Lliurà als delegats una relació de persones que havien prestat servei com a guardes del cordó sanitari i s’acordà abonar les cent setanta pessetes dels jornals. A partir d’aleshores, la corporació prengué les mesures pertinents fent ús dels decrets d’alcaldia que, en situacions d’emergència, permetien disposar la gratuïtat del jornal de vila en contingències urgents. Amb tal finalitat, es van fer llistes de ciutadans per districtes i carrers, s’organitzaren torns per garantir la vigilància en els punts d’accés a la ciutat i els principals del terme municipal.
El primer torn el va fer el veïnat del carrer Major, encarregat de controlar el tràfic ferroviari per a la qual cosa, els cotxers que feien el trajecte de l’estació transportaren gratuïtament els integrants de la llista de “voluntaris”. Ara bé, els escollits podien optar entre acomplir el deure ciutadà o pagar tres pessetes als substituts i aquest fou el motiu de començar pel carrer Major, atès que el poder adquisitiu de la majoria assegurava la remuneració dels substituts i evitava resistències dels “voluntaris” forçats, cosa que obligaria la intervenció de la força pública.
Com a mesura preventiva s’ordenà als carnissers la construcció d’un carro especialment adequat al transport del bestiar sacrificat, però davant la negativa se’n feu càrrec l’ajuntament que recuperaria la inversió amb escreix obligant els carnissers a pagar cinc cèntims per xai o cabrit, quinze per corder i cabra, cinquanta per cada porc, una pesseta per vedell i sis quinzets per vaca o bou. S’establiren controls en els punts neuràlgics d’accés a la població i les persones provinents de zones afectades foren conduïdes a l’ermita pels tartaners assignats.
Tanmateix, han passat 136 anys d’aleshores i la manca de planificació no ha millorat. Som a quatre dies de Nadal i ningú sap que pot passar ni que ha de fer perquè els polítics continuen l’embolica que fa fort, sembla que liquidar pensionistes es una necessitat d’Estat i aprofitar un virus induït o estacional pot canviar encara més la nostra vida en el seu benefici. El 1884 no hi havia cap normativa d’actuació, ni criteris a seguir per seleccionar els viatgers, però no tenien tecnologia per viatjar per les galàxies, ni ningú pensava que la farmacologia es convertiria en un poder fàctic mundial de l’economia. La poca gent destinada a vigilar la circulació per controlar l’arribada de carruatges amb malalts per ser ingressats, traslladava els afectats, però cotxer i vehicle tornaven a l’activitat quotidiana sense cap mesura de prevenció ni desinfecció. La desídia arribà a tal punt que fou ingressat un carreter que transportava fruita, però la càrrega es va vendre al mercat de Vinaròs sense cap mena de control.
Amb la instal·lació del llatzeret, la intenció de l’ajuntament d’obtenir avantatges econòmics per a menestrals i comerciants, va trobar la resistència de la Diputació que no va fer efectiva cap factura. Els primers pagaments es van fer a càrrec del capítol d’imprevistos del pressupost municipal, però en no ser reemborsats per la Diputació, l’alcaldia va tancar l’aixeta i els efectes foren immediats. Els comissionats Joan A. Esteller i Josep Safón informaren que carnissers i botiguers es negaven a continuar subministrant el llatzeret si no cobraven les factures pendents i per donar sortida a la situació, Josep Escrivano proposà enviar al governador un ofici d’urgència manifestant-li que si el Banc d’Espanya no liquidava les despeses del llatzeret, en el termini de tres dies quedaria desproveït d’assistència.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies