Comunicat d’Esquerra Vinaròs, amb motiu de la celebració del 25 d’abril
VINARÒS 24 abril, 2020 Vinaròs News
El guió el teníem enllestit: convocar una manifestació a la plaça del poble; llegir un manifest reivindicatiu i cloure l’acte amb una Muixeranga ben tocada.
No ha estat possible. Per imperatiu sanitari i sotmesos a l’estat d’alarma, aquest 25 d’abril serà casolà i virtual.
La història, en resum, és aquesta.
- Karl, un Habsburg de vuit anys, i Philippe, un Borbonet de deu; dos titelles emperrucats per a un joc de trons. Les grans potències es disputen la corona hispànica. Joan Baptista Basset, en nom de l’austríac, incita els valencians a involucrar-se en aquella pèrfida querella oferint-los mars i muntanyes. Catorze anys d’una guerra mortífera que va devastar camps i ciutats, deixant un rastre de més d’un milió de morts per tot Europa.
El 1707, Escòcia i Anglaterra signen l’Acta d’Unió que funda el Regne Unit de la Gran Bretanya. El Regne de València és socarrat i annexionat a la corona de Castella. “Por justo derecho de conquista”. Un carrer de Vinaròs enalteix la memòria d’un d’aquells criminals victoriosos: el golafre Duc de Vendôme.
Ja han passat 313 anys. Un capicua sinistre.
Des de llavors, generacions de valencians han hagut de suportar una successió de monarques despòtics, dictadors sanguinaris i governants incompetents amb la col·laboració imprescindible d’una nòmina inesgotable i ben remunerada de capitans generals, arquebisbes, jutges, corregidors, comissaris, cacics, renegats, impostors, corruptors, aprofitats, llepaculs i tertulians consagrats a espoliar sense pausa el País Valencià, erradicar-ne la llengua, esborrar-ne la memòria i proscriure’n el nom.
Commemorem aquest 25 d’abril amb la impotència de comprovar el preu que hem de pagar per haver perdut la plena sobirania. Una autonomia submisa al poder extractiu i centralista que ens impedeix d’evitar l’allau de madrilenys egoistes i benestants cap a segones residències; no podem decidir la millor estratègia sanitària per a salvar el nombre més gran de vides possible i, encara menys, planificar les mesures econòmiques i socials justes i solidàries per a reconstruir el país després de la pandèmia.
A l’altre cantó d’Ibèria, Portugal manté a ratlla el coronavirus. Però Portugal es desempallegà de l’Imperi espanyol i, a més a més, també commemora un 25 d’abril, però un 25 d’abril victoriós que va enderrocar una dictadura i va depurar els responsables. Els valencians no hem estat capaços ni d’una cosa ni de l’altra. Hem ofrenat provincianament glòries a Espanya, vam consentir que Franco morís al llit i vam acatar el Borbó que el Caudillo ens va imposar com a successor.
L’arbitrarietat de l’Autoridad Competente emparada per un govern progressista i la disciplina esperpèntica dels comandaments pretenen convertir un microbi en enemic mortal contra la sagrada unitat de la pàtria; ens volen fer creure que els hospitals són un camp de batalla i el personal sanitari, soldats abnegats; s’apropien de la memòria dels morts amb cíniques cerimònies. I no en tenen prou; han foragitat el raciocini a cops d’arenga; ens volen obedients, acovardits i resignats a còpia d’amenaces, impostura i promeses fal·laces.
Pengeu una estelada al balcó, si voleu, però hauríem d’aprofitar la reclusió per a meditar, imaginar i aprendre. Hem de carregar forces si volem plantar cara a la bèstia feixista que aprofita la por, la ràbia, el tedi i la indignació per a apoderar-se de les nostres vides tan bon punt l’Autoridad Competente aixeque l’estat d’alarma.