Cerdà: “Hem preferit retirar la moció a acceptar l’esmena del PP i que es perda l’essència original de la defensa del nom de Vinaròs”

COMPROMÍS VINARÒS

Compromís Vinaròs, amb l’assistència de la seua portaveu local, Paula Cerdà, va fer ahir al matí una roda de premsa junt amb l’altre partit a l’oposició, el PSPV-PSOE, a partir de la qual es va fer una anàlisi del primer plenari ordinari del tripartit que dirigeix el consistori. En aquesta, el grup municipal va exposar a la ciutadania què suposava l’esmena presentada pel PP, la qual interferia directament en l’objectiu de la moció.

Després d’haver presentat la moció i registrat més de 3.000 firmes en menys de 10 dies, Compromís lamentava que els diversos partits del nou equip de govern no afrontaren la demanda de protecció del nom oficial per part de la ciutadania. “Esperàvem el silenci incòmode per part del PVI i el rebuig per part de Vox donat l’abanderament del discurs de la “llibertat lingüística” que defèn, però no que el PP s’apoderés també d’aquest pensament i fes d’escuder i protector de la ultradreta”. Així ho va contraposar Cerdà recuperant la campanya iniciada pel propi PP al 2012 anomenada “Som de Vinaròs”, amb la qual el regidor de Cultura d’aquell moment, Lluís Gandia, sí tenia com a objectiu la conscienciació social sobre el nom oficial i, fins i tot, penalitzar econòmicament aquells establiments comercials que utilitzaren el nom no oficial de “Vinaroz”. La campanya d’aquell moment, més enllà de la dinamització ciutadana i el repartiment de marxandatge, va arribar a un punt de defensa del topònim Vinaròs on es va reclamar a un programa televisiu una rectificació i l’ús correcte del nom de la ciutat.

Tot i que, en primer lloc, el PP deixa clar que sols hi ha un únic nom oficial per a Vinaròs, l’altra esmena polèmica defensa “Respetar la libertad individual de cada persona de hacer uso o no de los nombres oficiales de las ciudades o comunicades autónomas”. Un fet totalment contrari a la defensa implacable que es feia des del PP del nom de Vinaròs fa més d’una dècada i que demostra que cada cop la seua ideologia es diferencia menys de la de l’extrema dreta. La “llibertat individual” sobre “l’ús o no dels noms oficials” en la qual s’emparen, no sols fa referència a parlar en l’idioma que es vulga, sinó també a escriure sense correcció ortogràfica o obviar les normatives i contradir filòlegs, tal com exposava Cerdà. La regidora va fer èmfasi en el fet que, en les àrees bilingües com la de Vinaròs, la coexistència de dues llengües no assegura que la llengua minoritària (el valencià) puga sobreviure al predomini social de la llengua majoritària (el castellà) “si no és defensada i recolzada des de les institucions, partits polítics, etc”.

Donat el debat continu sobre la “llibertat lingüística” que, segons Vox, recull la Constitució del 1978 i que repetidament defensa la ultradreta, si es consulta la font original no hi ha cap article en el qual es faça referència explícita a aquest tema com sí es fa sobre la llibertat de càtedra, d’ensenyament i de creació de centres docents, d’empresa, de circulació o la sindical. Més enllà de la llibertat individual general que s’esmenta al llarg del text i de la llibertat “ideològica, religiosa i de culte” de l’article 16, no hi ha cap menció a la lingüística. I, per a finalitzar, a l’article 3, que fa menció al castellà i la resta de llengües cooficials, a banda de no aparèixer en cap moment la paraula “llibertat” en els tres punts que la integren, es remarca que “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.” Una riquesa cultural i un patrimoni històric que, malgrat els intents de tergiversació de la dreta Compromís seguirà defensant des de l’ajuntament i els carrers.