Benassal reivindica la nova ruralitat com un espai d’innovació, comunitat i oportunitats
BENASSAL 5 octubre, 2026 Vinaròs News
Benassal va acollir els dies 25 i 26 de setembre les Jornades d’Acció Rural en la Nova Ruralitat: Arrels de Resiliència, una trobada que va convertir el municipi de l’Alt Maestrat en un espai de reflexió i intercanvi d’experiències sobre el present i el futur del món rural.Les jornades, organitzades conjuntament pel Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I (PEU-UJI) i el projecte interuniversitari RESINA, van reunir investigadors, professionals, administracions, associacions i veïnat amb l’objectiu d’abordar els processos de transformació dels territoris rurals des de noves perspectives socials, econòmiques, culturals i comunitàries.
L’alcaldessa de Benassal, Èlia Garcia Colom, va participar en la inauguració juntament amb la vicerectora de Cultura, Compromís Social i Igualtat de l’UJI, Raquel Agost, i va reivindicar la necessitat de superar una visió del món rural centrada exclusivament en els seus problemes.
«Els pobles rurals no som només territoris amb dificultats. No som només despoblament, distàncies, falta de serveis o envelliment. Els nostres pobles també són coneixement, experiència, capacitat d’organització, solidaritat i innovació», va assenyalar l’alcaldessa.
Garcia Colom va destacar especialment la importància que la universitat mantinga una relació directa amb els municipis i que el coneixement circule en les dos direccions. En este sentit, va defensar que la investigació acadèmica arribe al territori, però també que els coneixements, les experiències i les solucions que naixen quotidianament als pobles tinguen presència en les universitats, els projectes d’investigació i el disseny de les polítiques públiques.
L’alcaldessa també va posar en valor la participació de la població rural en iniciatives com RESINA. «Ningú coneix millor un territori que les persones que l’habiten», va afirmar, abans de defensar que qualsevol política pública destinada a transformar la realitat rural ha de comptar amb les persones que viuen esta realitat cada dia.
Benassal, punt de trobada sobre el futur rural
Durant dia i mig, les jornades van abordar qüestions com les cures i la comunitat, l’economia de proximitat, l’agroecologia, la gestió comunal, la cultura, la participació ciutadana i les noves formes d’innovació sorgides des dels mateixos pobles.
El coordinador del projecte RESINA, Xavier Ginés, va presentar els resultats del treball desenvolupat en nou municipis pilot de Castelló, Cadis i Navarra. La investigació ha permés identificar 257 pràctiques rurals relacionades amb qüestions com la cooperació veïnal, l’ús compartit dels recursos, les cures mútues o la gestió comunitària.
La trobada va posar així sobre la taula l’existència de nombroses iniciatives que tradicionalment han tingut poca visibilitat però que ofereixen respostes pròpies davant els reptes ecològics, socials i econòmics dels territoris rurals.
Les diferents taules redones van permetre conéixer experiències i reflexions de representants de la universitat, associacions, grups d’acció local, cooperatives i administracions locals. Entre les participants va estar també Elia Calvo, regidora de l’Ajuntament de la Mata, que va defensar la participació comunitària i la necessitat de decidir de manera conjunta el model de poble que es vol construir.
La cultura va ocupar igualment una part destacada del programa. En este àmbit va participar Ruth García Montañés, del grup jove Xalar de Benassal, en una taula dedicada a analitzar la cultura com a dret i com a element de desenvolupament dels municipis rurals.
La segona jornada va permetre aprofundir en el treball desenvolupat pel PEU-UJI i, especialment, en la seua xarxa de laboratoris ciutadans, concebuts com a espais d’experimentació i creació col·laborativa de projectes sorgits des de les mateixes comunitats.
Durant la sessió es van presentar quatre experiències amb una important presència de municipis de l’interior de Castelló: DescansLab de Vilafranca, Forcall Viu, el Mapa sensible de senders naturals de Cinctorres i Escoles de Masos de Benassal.
Esta última iniciativa va permetre mostrar el treball desenvolupat a Benassal al voltant del patrimoni masover i de la memòria vinculada a les antigues escoles dels masos, i exemplificar com la recuperació del patrimoni, els coneixements locals i la participació ciutadana poden convertir-se també en eines per reforçar la comunitat.
La trobada va servir, a més, per avançar en el debat sobre el futur del Programa d’Extensió Universitària de l’UJI i en l’elaboració del seu Llibre Blanc, després de més de tres dècades de treball conjunt amb els municipis de l’interior.
«Viure en un poble ha de ser una opció de vida amb totes les garanties»
Des de l’Ajuntament de Benassal es va valorar especialment que el municipi poguera acollir una trobada que va situar els mateixos pobles i els seus habitants en el centre del debat sobre la ruralitat.
Èlia Garcia Colom va remarcar que el futur dels municipis rurals passa per generar oportunitats, retenir i atraure talent, garantir serveis i permetre que les persones puguen desenvolupar el seu projecte vital al territori. «Hem de fer que viure en un poble no siga una limitació, sinó una opció de vida amb totes les garanties», va defensar.
L’alcaldessa va reafirmar també el compromís de l’Ajuntament de Benassal de continuar treballant en esta direcció, amb la defensa dels serveis públics, el suport al teixit econòmic i social i la protecció del patrimoni i del territori.
Les Jornades d’Acció Rural van concloure així després de dos dies de treball, debat i intercanvi d’experiències que van permetre reivindicar una mirada diferent sobre el món rural: no només com un territori que afronta problemes, sinó com un espai amb capacitat per generar coneixement, innovació, comunitat i solucions pròpies davant els reptes de futur.