Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Arturo Gaya fa seues les paraules d’Abu Bakr en la presentació en directe del seu disc ‘Ets tan pobre que només tens diners’ Arturo Gaya fa seues les paraules d’Abu Bakr en la presentació en directe del seu disc ‘Ets tan pobre que només tens diners’
NOTA DE PREMSA “La meua família és tothom que tingue enteniment”. Fent seues aquestes paraules d’Abu Bakr al-Turtuxí, Arturo Gaya es va presentar davant... Arturo Gaya fa seues les paraules d’Abu Bakr en la presentació en directe del seu disc ‘Ets tan pobre que només tens diners’

NOTA DE PREMSA

“La meua família és tothom que tingue enteniment”. Fent seues aquestes paraules d’Abu Bakr al-Turtuxí, Arturo Gaya es va presentar davant un públic que va omplir els dos concerts programats a la Cripta de la Reparació de Tortosa per estrenar el seu treball discogràfic ‘Ets tan pobre que només tens diners’.

El cantautor va interpretar totes les cançons del nou disc, sobre poemes d’Abu Bakr traduïts al català per Miquel Àngel Llorenç. Amb presentacions breus i concises, va anar desgranant tota la vigència del missatge d’aquest intel·lectual musulmà nascut a Tortosa el 1059 i mort a Alexandria el 1126: l’amor, l’agraïment, el valor de l’amistat, la vida ascètica, la irrellevància dels bens mundans o el fastig que produeix la guerra.

Només al final del concert, com fora de programa, es va permetre cantar el seu ‘Bonaire 12’ dedicat al barri on es va fer gran: “avui habitat per nous veïns que ja van a la Universitat i que potser algun dia escriuran coses amb l’idea de fer un món millor.”

Gaya va estar acompanyat per la guitarra de Sergi Trenzano, el baix i contrabaix de Kike Pellicer, les percussions de Sergi Molina, els cors d’Anna Arques i Maria Elena Maureso, i el violí de Marie Perera. Són la mateixa banda que va participar en la gravació del disc i que va impregnar la Cripta d’una sonoritat mediterrània pensant en “un mar que ha de deixar de ser de mort i d’exili per convertirse en un espai de pau i retrobament entre pobles”, tal com va explicar en la introducció dels recitals.

El públic, enganxat des dels compassos de la primera cançó fins al final del concert, es va lliurar als músics tot contagiant-los visiblement l’emoció. “Un treball d’orfebreria musical que va fer que, durant una hora tots els presents poguéssim tocar amb les mans (també amb el cor) un bon tros de cel”, segons va publicar a les xarxes el fotògraf i escriptor barceloní Francesc Cabiró, assistent al concert.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies