Alcanar acull el debat sobre la situació de la llengua, en el marc del Congrés de Cultura Catalana:

NOTA DE PREMSA

El Teatre Auditori Alcanar ha acollit aquest cap de
setmana les Jornades de la llengua: On som i on anem?, dos dies de debat a fons
sobre l’estat actual i les perspectives de futur de la llengua catalana, des de l’àmbit
de la sociolingüística, la dialectoloogia i la ciutadania.
Les jornades formen part del cicle d’actes que el Congrés de Cultura Catalana
impulsa aquesta tardor a Palma, Alcanar i València, i han comptat amb creadors de
continguts digitals, filòlegs, sociolingüistes, periodistes, traductors, professors i
investigadors, que han aportat mirades complementàries sobre el present i el futur de
la llengua catalana. Entre els participants hi ha hagut professionals de referència de l’
àmbit acadèmic, cultural i mediàtic, així com membres actius de diverses entitats que
treballen per la promoció del català.
Diagnòstic de la situació actual de la llengua
Les jornades han arrencat amb un debat amb el catedràtic Miquel Àngel Pradilla
Cardona, el filòsof i sociolingüista Jordi Martí Monllau i la filòloga i coordinadora
d’Educació a Plataforma per la Llengua, Berta Serra. La sessió ha estat moderada
per Francesc Marco, doctor en Història i secretari de la Junta Executiva de
Plataforma per la Llengua.

Sobre l’estat de la llengua, Pradilla ha assegurat que “el català se salvarà on hi hagi
majories socials”. Martí Monllau ha alertat, sobre aquesta qüestió: “no tenim un
conflicte lingüístic, sinó un conflicte polític. Patim una subordinació lingüística on ja no
cal la repressió, perquè ja ens auto-reprimim nosaltres”. I ha afegit que “el bilingüisme
social sempre és un estat provisional entre dos monolingüismes. Correm el perill que
el català passi de ser una llengua simbòlica i que només es trobi en usos privats”.
Berta Serra ha explicat l’experiència dels darrers temps al País Valencià: “Hem
demostrat que som eficaços quan ens organitzem”. En aquest sentit, ha reivindicat el
paper de l’escola: “És l’única eina que tenim per saber que tindrem garantida la unitat
lingüística dels Països Catalans”. Serra també ha volgut fer un toc d’alerta: “Cal que
tinguem clar que la batalla per la llengua es juga arreu dels Països Catalans”.
El futur de la nostra llengua: assumir el conflicte i combatre’l
La segona taula, centrada en el futur del català, ha comptat amb la participació de les
filòlogues i sociolingüistes Marina Massaguer i Maria del Mar Vanrell, el filòleg i
escriptor Pau Vidal i el professor i articulista Pol Viñas. La sessió ha estat moderada
per Dolors Róo Garcia, presidenta d’Òmnium Terres de l’Ebre, llicenciada en Dret
per la Universitat Pompeu Fabra i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la
Universitat de Barcelona.
Vanrell ha començat reivindicant l’espai virtual, que “no podem oblidar que és al
costat de l’espai real”, així com que “ens hem d’acostumar que hi ha moltes maneres
de parlar català”.

Alcanar acull el debat sobre la situació de la llengua, en el
marc del Congrés de Cultura Catalana: «L’única possibilitat
de treure profit del conflicte lingüístic és assumir-lo»
Congrés de Cultura Catalana www.noucongres.cat
“Es pot relacionar aprenentatge i ús del català amb accions i activitats que impliquin
un gaudi”, tal com ha reclamat Pol Viñas. Al seu torn, Pau Vidal ha subratllat que “no
podem negar el conflicte. L’única possibilitat que tenim de treure’n profit és
assumir-lo i combatre’l”.
Marina Masseguer ha explicat que “la partida es juga a la vida quotidiana”. Per què a
la resta d’Europa s’imposen els estats-nació, però, aquí, el català sobreviu? “Perquè
és una llengua d’ús i amb connotacions positives: saber català implica progrés”. En
aquest sentit, creu que “perquè el català sigui una llengua per a tothom, cal fer-ne
una llengua necessària per viure —amb les implicacions econòmiques que
pertoquen—, augmentar-ne el valor social i augmentar-ne el valor simbòlic”.
La presència del català en el món literari i periodístic del territori
La taula de debat de la tarda va reunir representants d’entitats de referència en
recerca i difusió cultural i lingüística: Ramon París (Onada Edicions), M. Carme
Jiménez Fernández (directora de l’Institut Ramon Muntaner), Josep-Sebastià Cid
(membre de la junta i anterior president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre –
CERE), Ernest Querol (Centre d’Estudis dels Ports), Vicent Sanz (Maestrat Viu),
Pepa Nogués (ASCUMA) i Carles Castellà (Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de
les comarques centrals dels Països Catalans), moderada per Alicia Coscollano.
Posa-hi tu l’accent: la unitat en la varietat
El cap de setmana s’ha tancat diumenge amb una jornada amb ponències, taules de
debat i un recital poètic.“Creiem que la millor manera de defensar la unitat és
promoure la diversitat”, en paraules d’Òscar Palau pel que fa a l’activitat i objectius
de l’Associació Posa-hi tu l’accent, creada recentment després de la primera edició
del festival.
Al seu torn, Pere Navarro ha explicat que “estar allunyat de la norma no vol dir que
hagin de ser cremat en un forn. Tots formem part d’un sol cos, i tots parlem una
variant dialectal”. També ha assegurat que “massa sovint tenim un autoodi que no
ens deixa avançar”. En aquest sentit, la creació del festival Posa-hi tu l’accent servia
“per treure’ns l’autoodi i celebrar que som vius”.
El català en tres actes amb el Congrés de Cultura Catalana
Aquesta tardor, el Congrés de Cultura Catalana ha impulsat un cicle de jornades
descentralitzades per reflexionar sobre el present i el futur de la llengua, amb el
suport d’entitats de referència com Acció Cultural pel País Valencià, Obra Cultural
Balear, Òmnium, Plataforma per la Llengua, PEN Català i Posa-hi tu l’accent, entre
moltes altres.
Les jornades són una expressió del nou Congrés de Cultura Catalana, un procés
col·lectiu que recupera l’esperit del Congrés dels anys setanta i l’adapta als reptes
del segle XXI, amb especial atenció a la preservació lingüística, la transformació
digital i la construcció d’una societat més diversa i inclusiva.