Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Així vaig viure aquest any la festa de Sant Antoni a Vallibona Així vaig viure aquest any la festa de Sant Antoni a Vallibona
PACO VIVES Com diu la dita popular: “La festa comença la vespra”, i en aquest cas la vespra va ser el dia 19, dia... Així vaig viure aquest any la festa de Sant Antoni a Vallibona

PACO VIVES

Com diu la dita popular: “La festa comença la vespra”, i en aquest cas la vespra va ser el dia 19, dia de la “malea”, dia d’anar menuts i grans, homes i dones a la muntanya a fer la rama de sabina i el pi i costelles per a la barraca. I després com sempre l’esmorzar. El remolc de Federico, com sempre, va transportar la rama i el pi a la plaça del poble.

Feia anys que no estava a la festa de Sant Antoni a Vallibona. I és ben cert allò que és diu: “Les festes perquè no decaiguen s’han de renovar”. I amb bona fe que la festa de Sant Antoni s’ha renovat. Ha estat una festa preciosa, molt participada i amb molta col·laboració. Felicito a la Comissió. Tothom sabia lo se s’havia de fer, no calia manar res.

Els entesos diuen que hi ha festes tradicionals i festes populars. Les tradicionals són aquelles que es celebren cada any  d’una manera fixa i continuada. El sentit de la festa popular és una mica diferent, és una festa en la que els homes i dones d’una població són els protagonistes del que es fa, són ells, tots ells, els qui fan la festa a la mida del seu gust.

A Vallibona la festa de Sant Antoni és tradicional i popular a  la vegada. Tradicional, perquè des del “temps de la picor”que se celebra. Quan l’home va deixar de ser recol·lector i caçador perquè va pensar que sembrant unes llavors, com fa la natura, i conreant-les obtindria molts més aliments, i si caçava vius els animals, els domesticava i els feia reproduir ja no li caldria anar a caçar a les muntanyes. Així va néixer l’agricultura, canvi radical en la història de la humanitat, i la relació estreta entre els homes i els animals.

Ja abans del cristianisme hi havia pobles que adoraven deus pastorals que protegien el bestiar, sobretot el de peu rodó i el porquí. Sant Antoni és patró del animals per sentiment popular, com a continuació d’aquesta tradició ancestral.

I és una festa popular perquè realment la festa la fa tot el poble. Tots col·laboren en la mesura que és possible. Va ser tot un dia ple d’activitats, del matí a la nit. Va començar el dia amb la xaranga fent una despertada. I després la plantada del pi i les costelles. Hi havia prou gent , no en feia falta més. On sí que es va augmentar la gent, grans i menuts, quan es va començar a revestir la barraca de la malea. Poc a poc anava muntant fins que van fer falta les escales per arribar a dalt de tot. Aquí ja era treball dels tècnics. Va resultar una barraca gran, molt gran, i bonica. La xaranga Estrella Band amenitzava tot el treball.

Penso que el treball i la festa són dos imatges d’una mateixa moneda. La festa sense el treball seria molt avorrida i el treball sense la festa una esclavitud. Però en esta ocasió tothom treballava, és quan el treball és gratuït i es converteix en una festa.

Los de la “intendència” ja havien encès el carbó per fer una rostida de botifarres, xoriços, panxeta, llonganisses … per l’esmorzar popular. Allò ja era un dinar.

A les 5 de la tarda, una altra vegada a la plaça: Entrada de la carrasca, encesa de les soques, passeig a cavall al voltant de la barraca, xocolatada, jocs populars …

A les 7 la Santa Missa i a continuació la processó amb l’estendard de Sant Antoni, el grup de gaiters del poble i unes torxes que portava la gent il·luminant els carrers donant la volta, la llarga, al poble. Benedicció dels animals i les coquetes. Repartiment de les coquetes i mistela.

I comença la festa de la crema de la barraca: El misteri del foc. Tot un ritual: La lluita del bé i del mal, Sant Antoni i els diables. Una molt bona representació. Espectacular l’actuació pirotècnica del grup de foc de Bétera.

I per fi, l’encesa de la barraca. Com que no feia gens de vent, va cremar perfectament. Com es costum tot el públic passava per dins de la barraca, entrant per una porta i sortint per l’altra. A mesura que augmentava la calentor la gent ens anàvem apartant i va ser molt bonic quan el foc va cremar la “pimpolla” del pi. Un fort aplaudiment del tot el públic. Va cremar tant bé que no va fer falta la intervenció dels bombers que estaven preparats.

No es va poder fer el sopar multitudinari com els altres anys, però, a la plaça, al costat de la barraca cremada, es van rostir les botifarres, xoriços … tot lo que havia sobrat de l’esmorzar.

Una “auferta” de la carrasca i plats de pastes que la gent del poble havia portat va clausurar els actes de la festa de Sant Antoni 2022. Molt bona festa. Felicitació al organitzadors i a tota la gent que va col·laborar i participar.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies