A vore qui pagarà tot això…

MARIANO CASTEJÓN

La frase està al carrer: “si …si, feu moltes coses, moltes inversions però a vore qui pagarà tot això i a saber com deixareu l’ajuntament” Qui ho diu, son els mateixos que no creien que es podia fer i ara no suporten que siguen realitats tangibles.

Que ningú s’assuste que no s’estira més el braç que la mànega. No. Està tot controlat. Fem la radiografia de la càrrega financera i endeutament actual, que destaca per un nivell baix i controlat, que permet poder assumir entre 15 i 20 milions d’euros addicionals de deute sense incomplir els ràtios ordinaris de la llei de hisendes locals.

Este 2026 s’han amortitzat de forma anticipada 4,5 milions d’euros de deute antic per reduir els costos financers, alliberant el Capítol 3 d’interessos bancaris, en un context d’interessos encara elevats, combinant la gestió econòmica amb préstecs puntuals per finançar la quota municipal de les grans obres públiques.

La prioritat actual de la hisenda municipal crec que no passa per exhaurir el límit del 75%, sinó utilitzar el deute només com a palanca de cofinançament per a projectes que compten amb subvencions externes amb fons europeus o autonòmics.

El creixement de la despesa i inversió pública és destacable en els últims anys per l’impuls dels fons europeus per a diferents projectes d’infraestructures i del pla Edificant de la Generalitat Valenciana que ha augmentat notablement el capítol d’inversions del pressupost sense generar deute directe a les arques locals.

L’evolució de les quanties es resumeix en les següents dades clau:

Recordo que a mitjans dels anys 90, els pressupostos municipals se situaven al voltant dels 2.000 a 3.500 milions de pessetes (uns 12 a 21 milions d’euros). La transició a l’euro va fixar les xifres municipals en la franja dels 18–22 milions d’euros a principis dels anys 2000. A partir del 2001, durant els anys del boom immobiliari, el pressupost municipal va anar creixent progressivament fins a situar-se al voltant dels 28–33 milions amb la fase d’expansió viscuda a partir del 2020. Cal fixar-se en la evolució de la càrrega financera a partir del 2020. En la meua etapa com a regidor d’hisenda (1995-1999) vaig aprendre que l’índex de càrrega financera es mesura a través del conjunt de préstecs bancaris i financers pendents d’amortitzar i del percentatge de deute respecte als ingressos corrents. Mantenint la mateixa estructura de períodes emprats per analitzar els pressupostos, veiem que la situació del deute municipal evoluciona de la següent manera:

Dades de càrrega financera recent (Deute Viu):

Fins al 2001, el deute es mantenia en nivells sostinguts, habitualment per sota dels 10 – 12 milions d’euros amb una càrrega d’amortització molt xicoteta sobre el pressupost ordinari. Entre els anys 2002 i 2010, coincidint amb la crisi financera global i la caiguda dels ingressos urbans, el deute viu es va disparar de manera notable. Entre 2008 i 2012 es va aconseguir el pic històric de càrrega financera, superant en alguns exercicis els 32 – 35 milions d’euros de deute acumulat i la ràtio va vorejar o superar el 100% dels ingressos corrents, la qual cosa va obligar a aplicar plans d’ajust financer. En l’etapa 2011 al 2019 es va portar a terme un pla de sanejament i reducció sostinguda. El deute viu es va reduir de manera molt dràstica, passant de més de 30 M€ a situar-se per sota dels 22 M€ al 2019, aconseguint deixar la ràtio per sota dels límits legals d’endeutament que estan fixats en el 75%.

L’evolució dels pressupostos en els darrers quatre anys, son de gran expansió motivada per l’execució de projectes educatius amb finançament delegat per la Generalitat Valenciana i per la captació de Fons Europeus, Next Generation EU / EDUSI per l’execució de projectes de sostenibilitat, mobilitat urbana i transformació digital, com els darrers Fons EDIL per la construcció del nou Teatre Auditori.

Ja se que resulta tediós tot el tema econòmic, però he procurat deixar clar de com quedarà el deute al final del mandat actual. Un deute inferior al de l’any 2020.

Sobre com quedarà el poble, és mes que evident: molt millor que fa 4 anys, amb mes infraestructures ja acabades i d’altres en marxa.