A Vinaròs som 30.529 persones empadronades

MARIANO CASTEJÓN

A Vinaròs, la població va superar l’any 2024 els 30.000 habitants i en l’actualitat som 30.529 persones empadronades (uns 15.067 homes i 15.462 dones).

La piràmide demogràfica presenta una forma regressiva: una base estreta per la baixa natalitat, un tronc central ample que concentra la població en edat laboral (entre els 40 i els 60 anys) i un eixamplament a la part superior degut a l’alta esperança de vida, especialment en les dones.

La densitat de la població està a l’entorn dels 320 hab./km² (amb una superfície municipal de 95,46 km²).

Simulació de la piràmide d’edats i sexes de Vinaròs basada en les dades oficials del Padró Continu (INE):

Distribució per grans grups d’edat

Joves (0-17 anys): ~17,6% de la població. Reflecteix el descens progressiu de la natalitat en les últimes dècades.

Adults (18-64 anys): ~64,1% de la població. El grup més nombrós, molt marcat per l’arribada de població en edat de treballar. Destacant especialment els grups de 45-49 i 50-54 anys. S’observa una xicoteta contracció en el grup de 20 a 29 anys, habitual quan la gent jove es desplaça a ciutats més grans per estudiar o iniciar carreres professionals.

Sènior / Gent gran (65 o més anys): Representa el 18,3% de la població. A les franges més altes (més de 75 anys) s’observa una major proporció de dones que és un indicador directe d’una alta esperança de vida i una bona qualitat i cobertura sanitària.

En les edats joves i adultes Hi ha un equilibri bastant homogeni entre homes (blau, esquerra) i dones (rosa, dreta). En les edats avançades s’aprecia una lleugera majoria de dones a partir dels 75-80 anys, un fenomen demogràfic habitual conegut com a feminització de la vellesa degut a la major longevitat femenina

L’evolució demogràfica de Vinaròs durant les últimes dècades reflecteix un creixement sostingut i significatiu, passant de ser un municipi d’uns 17.000 habitants a principis dels anys 70 a superar actualment els 30.000 habitants.

Este augment s’ha vist impulsat principalment per la dinàmica econòmica de la ciutat especialment en turisme, servicis, i en menor mesura indústria i sector pesquer/agrícola i amb l’arribada de població immigrant a partir dels anys 2000.

Amb esta evolució cal previndre la pressió sobre el sistema de cura i salut i caldrà adaptar les infraestructures municipals per a atendre a una població cada cop més envellida, com residències, servicis de dependència, atenció mèdica.

En els pròxims 10-20 anys, el gran volum de població de 45-59 anys passarà a la jubilació, requerint una incorporació de nous treballadors o fluxos migratoris per mantenir l’activitat econòmica local. Per altra banda la reducció de la base de 0 a 9 anys pot implicar una menor demanda futura de places d’educació infantil i primària.

Gràfic interactiu amb l’evolució del Padró municipal (font: INE):

Fases principals del creixement

1970 – 1990 El creixement va ser moderat coincidint amb el desenvolupament de l’activitat pesquera, industrial i a partir dels 80 del sector turístic.

2000 – 2010. Es una dècada de forta expansió. Etapa de gran creixement gràcies al boom de la construcció i l’arribada d’immigració internacional.

2011 – 2018 És un període d’estabilització i lleuger ajust per l’efecte de la crisi econòmica global que va frenar l’arribada de nous residents.

Des del 2019 fins al present el creixement ha estat constant, superant en l’ any 2024 el sostre dels 30.000 habitants censats. Este creixement demogràfic constant, consolida Vinaròs com un dels nuclis urbans de referència al nord de la província de Castelló.

Segons les dades recollides de l’INE la composició percentual i numèrica s’estructura de la següent manera:

Els nascuts a Vinaròs representen el 39,6% de la població total. En xifres absolutes, equival a 12.089 habitants. Esta proporció s’ha reduït lleugerament en les últimes dècades a causa de l’atracció de nova població de fora.

La població vinguda d’altres indrets d’Espanya representa aproximadament el 35,9% de la població total, prop d’11.000 residents. Esta xifra inclou tant la immigració interior provinent d’altres comarques i províncies de la Comunitat Valenciana com de la resta de comunitats autònomes espanyoles.

La població nascuda a l’estranger se situa al voltant del 24% del total de la població empadronada, unes 7.500 persones. I si sumem a esta xifra la segona generació (fills de pares estrangers nascuts a Vinaròs), el pes de la població d’origen immigrant supera el 30% del total de la ciutat. Este equilibri demostra que Vinaròs funciona com un pol d’atracció tant per a ciutadans de la resta d’Espanya com per a residents d’origen internacional, consolidant un perfil demogràfic molt divers i cosmopolita. Esta diversitat s’ha mantingut de forma estable des del boom demogràfic dels anys 2000.

Distribució de la procedència dels estrangers per àrees geogràfiques i continents

1.- Europa Comunitària i no comunitària: Representa el 50% del total de residents estrangers. Comprèn tant treballadors com residents europeus retirats.

2.- Amèrica Llatina: Al voltant del 23% – 25% del total. Principalment integrada per comunitats procedents de Sud-Amèrica i l’Amèrica Central.

3.- Àfrica: Representa al voltant del 20% – 21%, amb un pes predominant del nord d’Àfrica.

4.- Àsia i altres: Un 5% – 6%, destacant principalment la comunitat xinesa i de l’Índia.

A nivell de països d’origen, les comunitats amb més presència són:

Romania: És la nacionalitat estrangera més nombrosa al municipi, formant un nucli molt integrat en sectors com la construcció, el comerç i els servicis.

Marroc: Constitueix la segona comunitat més nombrosa, amb un pes destacat en el sector agrícola, pesquer i de serveis.

Colòmbia i Hondures: Són les comunitats llatinoamericanes de creixement més ràpid en els últims anys, amb molta presència en el sector servicis i la cura de persones.

Regne Unit, França i Alemanya: Residents europeus centrats en la franja d’edat adulta-sènior, establerts principalment a la zona costanera i urbanitzacions.

Xina: Comunitat enfocada principalment al comerç local i l’hostaleria.