Deconstrucció social: Tot començà amb la COVID

RAMON PUIG
En aparèixer la pandèmia, el Grup dels 30 (el nucli de l’economia) va publicar un informe, presentat per Mario Draghi, que emplaçava els governs a facilitar un procés de “destrucció creativa”. Era “creatiu” destruir el mercat regulador i substituir-lo per una nova estructura econòmica controlada pel Club financer. Era “destructiu” decidir quins negocis podien continuar i quins desaparèixer per facilitar la nova normalitat.

El Grup dels 30 no s’entretenia a fer informes, sinó a posar els seus agents en tots els llocs de rellevància política i econòmica que garantirien el projecte. El mon post-pandèmia ja l’havia dissenyat el sistema monetari digital de la Banca Central (CBDC): un règim plutocràtic, disfressat de salvador del planeta, que posaria l’economia publica a mans de la privada.

Darrere de l’operació hi havia el Club dels Tres Grans (BlackRock, Vanguard i State Street). Un Club a l’ombra amb poder absolut sobre decisions empresarials, configuració de consells d’administració i imposició de criteris d’enginyeria social. Un Club que dictava a les multinacionals el que havien de dir respecte la sostenibilitat, ideologia de gènere i polítiques de diversitat que tenen la funció de modificar la mentalitat social i adequar-la als interessos estratègics.

La tècnica experimental de la COVID fou ben senzilla: aprofitar una època favorable a la transmissió viral (refredats, grips, pulmonies o pneumònies) que en individus febles presenten complicacions. Només calia aterrir el món amb la notícia que un virus sorgit de la Xina (d’on havia de venir?) recorria el planeta molt més ràpidament que la pitjor epidèmia medieval. El mon va anar a dormir sense saber res de la Covid i l’endemà tots els estats del planeta imposaren el confinament. Esporuguida la població, el confinament fou assumit com la salvació, sense importar el temps ni les contraindicacions. Calia perllongar-lo el màxim de temps possible per tal d’estudiar la reacció social: desobediència, resistència a vacunar-se, a posar-se la mascareta les 24 hores del dia, etc.

No en tinc constància, però tampoc cap dubte de l’existència d’una planificació prèvia a tenor del resultat: submissió total de la població mundial. Tothom es va confinar de grat, heroicament, amb alegria, música, convivència veïnal, repudi als no vacunats i transgressors de les normes. Fou com un Estat policial sense policies.

L’últim esgraó de l’enginyeria social és el Fòrum Econòmic Mundial. En aparença, poca cosa te a veure amb l’economia sinó en el tipus d’humanitat que cal fabricar durant el segle XXI. Individus manipulats per normalitzar la anormalitat, convençuts que necessitem protecció quan l’objectiu és deixar-nos desemparats, fer-nos lliures per sotmetre’ns al control absolut i deixar de pensar en fal·làcies com l’existència d’un ser superior i acceptar que l’únic deu que ens salvarà de tots els problemes s la tecnologia.

No és casual que el Fòrum sorgís d’un projecte de la universitat de Harward, finançat per la CIA i dirigit per l’economista John Kenneth i el físic nuclear Herman Kahn de l’Institut Huston. El Fòrum parlava d’unificar Europa però treballava per sotmetre-la als EE.UU (cosa que ja s’ha aconseguit) en consonància al projectat nou ordre mundial que havia dissenyat la Trilateral.

Per al Club de “savis” es necessari ensinistrar les masses, presentar com a blanc el que desprès és negre, proposar bones polítiques que acaben sent les més corruptes, crear partits “d’esquerra” que actuen com els de “dreta” i fabricar independentistes radicals al servei d’Espanya. Nosaltres només hem de dir amen al que fan i desfan els governants, confiar en que els polítics sacrifiquen la vida pel bé general, tenir esperança en el futur que ens destinen i negar-nos a creure en el fastigós femer que veuen els nostres ulls.