El discurs d’etiqueta i la realitat de la gestió

MARIANO CASTEJÓN

El debat polític és profundament enriquidor quan es manté des del respecte i la confrontació d’idees. Ara bé, quan es parla de progrés i de drets socials, cal anar més enllà de les proclames ideològiques per a analitzar la realitat dels fets i els resultats concrets en la vida diària dels vinarossencs.

En primer lloc, discrepo totalment de qui equipara sense més l’esquerra amb el progressisme. L’etiqueta de «progressista» acaba servint, massa sovint, com a simple coberta per a pactes que poc o gens tenen a veure amb esta definició. Si la prioritat de mantindre el poder se situa per damunt del programa, el concepte de progressisme es desdibuixa en aliances amb partits independentistes o bildu i formacions de tall clarament conservador i liberal, com Junts, es converteixen en socis indispensables de qui es proclama l’única esquerra autèntica.

En l’àmbit local, reconèixer les mancances i els problemes que pateix Vinaròs no constitueix cap atac als drets de ningú, sinó un exercici de pura responsabilitat ciutadana. La vertadera prova d’un projecte polític no és la simplicitat amb la qual es redacta un manifest o es prometen actuacions, sinó la capacitat real de transformar la realitat des del govern. A Vinaròs hem tingut molts anys de govern d’esquerres, un temps més que suficient per a haver executat totes aquelles millores que ara, des de l’oposició o el discurs teòric, es tornen a reclamar com si foren una novetat. La realitat és que, quan eixes promeses van quedar oblidades en un calaix, es va posar en evidència una clara incapacitat de gestió per a dur-les a terme.

La diferència fonamental, per tant, resideix entre la ideologia de paraula i la gestió de fets. Atendre les necessitats dels vinarossencs no depèn de les vegades que es repeteix l’expressió «justícia social», sinó de saber administrar amb eficiència, eficàcia i rigor els recursos que paguen tots els veïns.

Els discursos de bones intencions del PSOE poden sonar bé, però des del Partit Popular es demostra amb fets que som la millor opció per a garantir els servicis públics i el benestar de la ciutadania, complint els objectius marcats mitjançant una gestió responsable, pragmàtica i solvent. Protegir l’estat del benestar no és patrimoni exclusiu de cap sigla; es protegeix gestionant bé, sense malbaratar i generant les condicions adients per a crear riquesa i oportunitats per a tothom.

No es tracta de fer creure coses irrealitzables a ningú, ni de dividir la societat entre «bons» i «dolents». Es tracta, senzillament, d’exigir rigor i fets. Crec sincerament que a Vinaròs li va molt millor quan hi ha menys retòrica ideològica i predomina l’eficàcia en la gestió diària.