Cròniques des del Canà: Ens ha deixat un referent, Joan Nadal Canalda

JOAQUIM BUJ

“Avui a la ràdio estem de dol, ens ha deixat als 92 anys lo jefe, Joan Nadal Canalda. L’enterrament és avui a les 19:30 a la parròquia de Sant Lluc d’Ulldecona. També estarem al tanatori. Moltes gràcies per tot.”

Amb aquest sentit missatge, la periodista Lídia Labèrnia ens comunicava la mort del director i impulsor de Ràdio Ulldecona, Joan o Juanito, com l’anomenaven els que el coneixien de tota la vida. Per als que hem passat pels estudis de l’emissora era simplement “lo jefe”.

Només sortir del tanatori, em vaig adonar que “estava tocat”, era una pèrdua important per a mi. La mateixa tarda vaig decidir que havia d’escriure-li unes línies, però són tants els records i anècdotes que em venen al cap que no sé si seré capaç d’ordenar-les de manera prou coherent.

Per a mi  era una gran persona de qui vaig aprendre molt i em consta que em tenia en gran apreci. Per sort, l’últim record que tinc d’ell encara és asseguts en una taula a l’exterior del bar La Cantonada, situat just al costat de l’emissora. Prenent café, una de les seues moltes aficions. Joan Nadal pagava molts de cafés, a la Cantonada i a la Pollera, l’altre bar cantoner del carrer Major, davant de la ràdio. Moltes vegades era la manera de tancar un tracte o de donar les gràcies per la dedicació a una afició que compartíem: la ràdio.

Cafés que han contribuït a més de 70 anys de ràdio ininterromputs, llevat del parèntesi en què el ministre Borrell va decidir tancar les emissores de Ràdio 5 a les poblacions de menys de 60.000 habitants. Des de la llavors incipient revista Lo Rafal vam promoure un debat a Alcanar amb alguns dels col·laboradors de la ràdio, després ho vam publicar amb el titular ‘Un tancament inexplicable”. Però la tenacitat i constància de Joan i el seu equip era insuperable i, com ja m’havia dit el primer tècnic que vaig tindre a la ràdio, Juan José Itarte: “l’any que ve tornarem a obrir”. I així va ser, mantenint la col·laboració amb RNE, l’antiga Radio Cadena Española, renaixia Ràdio Ulldecona, amb aquest nom comercial, recuperant i ampliant l’audiència que havia tingut a les terres del Sénia, l’Ebre i el Maestrat.

Vaig seguir fent les meues cròniques als informatius, que havia iniciat abans del tancament, cada vegada més espaiades en el temps per motius d’estudi i treball, fins que a finals dels 90, Josep Maria Forner (Pepe London) em va “fitxar” per al programa d’esports Temps de joc, on feia una crònica setmanal del futbol, especialment, i també d’altres esports d’Alcanar. En jubilar-se Pepe, Juan Carlos Fibla i jo vam assumir temporalment el programa fins que em vaig quedar com a cap d’esports, després que Fibla deixés l’emissora, fins a la pandèmia.

Tot això coincidia en el temps amb les emissions de TVU (la tele d’Ulldecona vinculada a la ràdio). Lo Jefe ja tenia una altra joguina que l’omplia de vida. En entrar a l’emissora, una frase mítica: “Lo Jefe està dalt” o, si te’l trobaves a la ràdio, et deia: “Vaig a dalt, ja pujareu”. A dalt, era l’últim pis de l’edifici del carrer Major, 94 d’Ulldecona.

Quan arribaves a l’estudi, te’l trobaves amb uns característics auriculars negres posats, envoltat de pantalles, taules de so i d’imatge. Saludava l’entrevistador i els convidats (en el meu cas, de la cultura i de l’esport)  amb un somriure franc i sincer, no hi faltava en algun moment l’encaixada de mans. Tot seguit, començava el ball de les cadires: “Fica’t al mig, més junts, puja una mica la cadira, posa’t este coixí a baix…”, sempre buscant el millor enquadrament. Vaig aprendre unes quantes nocions bàsiques sobre el món de la televisió, fins i tot la roba més adient per sortir a la tele. “Torna a començar. Vas massa ràpid, comença en força, però sense córrer. Ho fas bé, però torna a començar i tranquil”, quan et deia això era tot un repte, però també una ensenyança i una mostra d’afecte i confiança. 

Confiança que també vaig tindre, tant de Lina com d’ell, deixant-me sol a la ràdio, quan m’anava bé per gravar el programa de ràdio o deixant-me la clau de la Cogula, quan hi passava la Pujada al Montsià, que s’organitzava des d’Alcanar. Jo era l’encarregat de demanar-la i de tornar-la.

Si algun dia em fan la típica pregunta: A qui t’hagués agradat entrevistar? ja tinc la resposta. L’entrevista que m’ha quedat pendent de fer i que ja no podré realitzar mai és a Joan Nadal Canalda, lo jefe de Ràdio Ulldecona. 

Descanse en pau.