Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Vallibona: El Rosari dels fanalets i la Rogativa a Pena-Roja Vallibona: El Rosari dels fanalets i la Rogativa a Pena-Roja
PACO VIVES  Ho recordo ben bé, era una tarda de festes del 1984, any de Rogativa, l’any que es va representar per primera vegada... Vallibona: El Rosari dels fanalets i la Rogativa a Pena-Roja

PACO VIVES 

Ho recordo ben bé, era una tarda de festes del 1984, any de Rogativa, l’any que es va representar per primera vegada l’obra de teatre: “Pena-Roja i Vallibona pobles germans”. Acabava d’arribar a Vallibona, però no vaig poder entrar a casa perquè a la Central s’estaven fent les “joies”. Vaig deixar el cotxe i em vaig unir a un grup de gent. En mig de la conversa, una senyora em va dir: Paco, tenim el guió de la Mare de Déu de la Font a l’Església, no creus que li hauríem de fer una novena?

Li vaig contestar que els capellans que baixaven de Morella no podrien baixar tots els dies, però si que podríem fer una nit el Rosari pels carrers com es feia antigament a les Festes d’Octubre. Posàrem fil a l’agulla, els cantors i músics assajaren, es buscaren farolets … Fou tot un èxit. Així va començar, i a partir d’aquell any s’ha fet tots els anys, el Rosari que podríem dir de la època “moderna”, perquè aquest Rosari a Vallibona ja es feia des de temps immemorial i es va deixar de fer, com tantes festes i costums,  quan va començar l’emigració.

Aquest any 2019, any de Rogativa, s’ha celebrat d’una manera extraordinària. Si en les festes de l’any passat després del Rosari es va fer l’Anunci solemne de la Rogativa amb una representació teatral, aquest any, com a cloenda de l’any de Rogativa, i com a preparació i organització del Rosari, es va representar el Retaule de la Mare de Déu d’Agost, o la Dormició i Assumpció de Maria al cel, amb un guió propi, inspirat en el Llibre “Lo que Maria guardava en el seu cor”, de José Luis Martin Descalzo.

Vam voler que tot fos vallibonenc:  Maria, els apòstols, les xiquetes i xiquets, el cor de cantors i cantores eren tots de Vallibona o descendents de Vallibona. Els cants, els sabia i cantava tot el poble, i és per això que no hi havia espectadors, tots érem actors.

L’apòstol Joan, després de recordar lo que li digué Jesús: “Aquí tens la teua Mare”, va explicar que moltes tardes acudia un grup de xiquets i xiquetes –en aquesta ocasió dames i festers infantils de les festes-  a casa seua i que tenien un agradable diàleg amb Maria. Ells i elles li feien preguntes i Maria els obria el seu cor.

La última pregunta que li feren va ser: “ I ara que no tens a Jesús, com et sents? I dels seus llavis va brotà aquesta pregària:

“Jesús, Fill del meu cor, no tardis molt. Vine prompte a buscar-me.

Què he de fer aquí a la terra, si to no hi ets? Em moro de nostàlgia,

et desitjo molt. Vine, Fill meu, vine prompte a buscar-me.

El cel va escoltar la seua pregària i li contestà amb una cançó a la Mare. Ella va entendre que ben aviat el seu Fill vindria a buscar-la i això ho va fer saber a Joan: Joan, fill meu, ja ha arribat l’hora! No us deixaré sols! Des del cel estaré sempre pendent de tots vatros.

Mare, digué Joan: deixeu que cride als apòstols que estant per tot el món, complint l’encàrrec del Senyor: “Aneu per tot el món. Anuncieu l’Evangeli a tota criatura. Els apòstols, (en aquesta ocasió van ser els que van fer de nuvis a Pena-Roja i altres completant els dotze),  estaven situats per tots els altars laterals de l’Església, representant el món conegut. Foren cridats d’un en un i tots acudiren al costat de Maria cantant el “Padre nuestro”, un cant propi de Vallibona.

Després es va fer silenci… Maria no va tornar a parlar… Vivia sense viure en el món… I esperava … (S’anaven apagant els llums de l’Església, sols va quedar encesa de llum la imatge de l’Assumpció que presideix l’altar). I un dia, sense fer soroll ens va deixar de la mateixa manera que s’apaga el foc d’una flama… Ara està amb el seu Fill al cel i al món sols resta l’olor de la seua tendresa … Mentre el cor de cantors i cantores entonaren el cant: Eres mas bella, Maria.

Maria ha estat assumpta al cel però ens ha deixat la imatge de la seua Dormició o la imatge del Llit, com diuen a València. I començà el Sant Rosari cantat pels carrers del poble amb les finestres i balcons engalanats. La imatge la portaren els apòstols que l’entraren a l’Església enrairada amb les puntes dels dits en mig del fort aplaudiment del públic assistent que omplia de gom a gom el Temple. Amb el cant de l’Ave, Maria! I la veneració de la imatge finalitzà aquesta viscuda celebració.

Desprès, l’Associació Amics de Vallibona atorgà el Guardó “Mare de Déu d’Agost” a la façana més ben engalanada de tot el recorregut i repartí també una bossa de “xuxes” entre els xiquets-tes que portaven el farolet que durant el dia havien treballat en melons de moro que l’Associació havia repartit.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies