Xert i el nucli antic rejovenit amb habitants forasters

EMILI FONOLLOSA

El municipi de Xert està configurat urbanísticament amb una clara diferenciació entre el casc antic i la zona més moderna, no només per les característiques dels seus carrers i habitatges, sinó també per com s’ha anat poblant en les últimes dècades. El poble vell d’aquesta localitat de l’interior del Baix Maestrat s’ha anat convertint en les darreres dècades en una zona pràcticament “residencial” per a famílies majoritàriament estrangeres o d’altres parts d’Espanya que han anat adquirint les cases velles i després de restaurar-les, s’han convertit en el seu lloc d’estiueg i fins i tot algunes hi han fixat el lloc de residència permanent.

Aquest “boom” per la compra dels vells habitatges d’aquells carrers costeruts i amagats va ser propiciat dècades enrere pels seus preus irrisoris, atès el seu mal estat de conservació amb què algunes van sortir a la venda, amb la condició ineludible d’adquirir el compromís de fer-les rehabitables. Després del pas dels anys, el nombre d’habitatges restaurats al nucli antic supera amb escreix els que s’han anat condicionant a la part més moderna, encara que aquesta siga més extensa.

L’alcaldessa de Xert, Susana Sanz, ha destacat a Vinaròs News que francesos, alemanys i suecs són els que més abunden entre els propietaris estrangers d’aquests habitatges. També n’hi ha d’altres països, com els Països Baixos o Anglaterra. Hi ha, per exemple, una família sueca que ha fixat a Xert la seua residència permanent i s’ha integrat com uns veïns més. No només han estat estrangers els que es van sentir atrets per comprar aquests vells habitatges, també n’hi ha hagut de diferents parts d’Espanya, especialment de Catalunya. Va tenir especial repercussió entre els catalans aquell reportatge publicat el novembre de 1970 al desaparegut rotatiu “El Correo Catalán” que anunciava en grans titulars que les velles cases es venien per només 500 i 1.000 pessetes.

Les famílies residents de forma permanent o temporal, com a segona residència, són de les més variades edats. A més, es van produint relleus generacionals i aquestes cases comencen a passar de pares a fills ja que ja fa mig segle que van començar a vendre’s i restaurar-se.

El cens de Xert ronda els 700 habitants, en canvi durant l’estiu es multiplica fins a arribar als 2.500 en ple mes d’agost. En aquest mes, el nucli primitiu arriba a tenir tanta vida com la resta de la localitat, estan pràcticament habitades totes les cases. L’agost passat les festes patronals van comptar amb una extraordinària participació popular, propiciada per aquells veïns temporals que omplen el “poble vell”.

A l’hora de comprar aquests antics habitatges, la situació geogràfica de Xert va pesar molt, com remarcava l’alcaldessa. “Estem molt ben comunicats, tant per baixar fins a la costa, a 20 minuts ja ets a la platja de Vinaròs, com per dirigir-se cap a Barcelona o València” remarcava l’alcaldessa.

D’altra banda, des del 2019, Xert “aguanta” el nombre d’empadronats, malgrat l’èxode rural que han patit les darreres dècades les poblacions de l’interior. “No s’està produint un descens exagerat, si la població es manté és que alguna cosa va bé…”.

Cal recordar que al nucli antic de Xert s’enclava l’església vella de l’Assumpció, d’estil renaixentista amb vestigis gòtics, els orígens de la qual es remunten documentalment al 1389 i constitueix el monument més emblemàtic de la població. Durant aquest any 2024 s’ha restaurat la porta d’entrada del pati nou. A més, recentment, s’hi ha instal·lat una il·luminació exterior especial que la rellança durant les nits. A més, enguany s’està celebrant el 40è aniversari de l’inici de la restauració de la “església vella”.

A Xert des del 2014 s’ha aconseguit recuperar la cort de dames grans i infantils per a les festes, després d’uns anys sense que es pogués comptar amb gent jove disposada a implicar-se plenament. Des del 2014, cada any hi ha hagut cort de reines i dames.

D’altra banda, a Xert aquest passat estiu, amb vista a evitar escassetat en el subministrament d’aigua per la falta de pluja, es van fer reparacions al pou del Molinar, per haver-hi unes canonades en mal estat. Durant l’estiu, no va haver-hi problemes de subministrament d’aigua malgrat el gran increment de població.