Xarrada amb representants de l’UNRWA

ASSOCIACIÓ D’ALUMNES CONSELL MUNICIPAL DE FPA VINARÒS

TREBALLAR PELS REFUGIATS DE PALESTINA

El dimecres 12 de febrer, a la Sala d’Actes de la Casa de la Cultura va tindre lloc una xerrada amb representants de l’UNRWA – Agencia de Nacions Unides (ONU) per a la població refugiada de Palestina – organitzada per l’Associació d’Alumnes del Consell Municipal de Formació de Persones Adultes de Vinaròs . L’UNRWA va ser l’entitat triada com a receptora de la recaptació ( 1800€) de les Cistelles Solidàries de desembre de 2024.

Ens acompanyaven Sara Gimeno ( Delegada de L’UNRWA a la Comunitat Valenciana) i Rawaa Bu Abdou ( Refugiada Palestina procedent d’un camp de refugiats palestins al Líban)

De la veu de Sara ens van assabentar que l’UNRWA compta amb un equip de 30.000 persones treballant -el 99% té estatut de refugiat- atén a una comunitat palestina de pràcticament si milions de persones, quasi la quarta part de la població refugiada del món. Ja són 70 anys els que l’Agència és l’encarregada de garantir l’accés a educació -més de 700 escoles que atenen a 500.000 alumnes , 200 d’eixes escoles en Gaza-, sanitat – set milions de consultes anuals- , ajuda humanitària i serveis socials als refugiats i refugiades de Palestina. Una població que viu acolliment a Síria, Líban, Jordània i el territori Palestí ocupat (la franja de Gaza i Cisjordània), a l’espera d’una solució justa i definitiva a una situació tan difícil com injusta.

La situació s’ha agreujat en els últims quinze mesos: prop de 50.000 palestins assassinats , 276 formaven part dels equips de treball de L’UNRAW. A més 1.900.000 persones han sigut desplaçades i un 80% pateix fam catastròfica. Si a tot això sumen la destrucció massiva d’infraestructures físiques ( cases , hospitals , centres educatius i assistencials…) tenim un paisatge desolador que dificulta en extrem la tasca dels diferents col·lectius solidaris.

El testimoni de Rawaa com a refugiada palestina durant 18 anys en el campament de Hilweh ( Líban) va ser escruixidor : “ Els campament de refugiats de la població palestina són campaments amb 70 anys de història on la població viu amuntegada en cases verticals, de moltes altures . On jo vivia eren 100.000 persones en un territori de poc més que un kilòmetre quadrat . Els refugiats no podem sortir o entrar del campament amb llibertat, hem de patir controls ( chek point ) per part de les autoritats libaneses. No tenim drets, la inseguretat és continua, tampoc tenim coberts els serveis socials bàsics ( educació , sanitat….) L’única ajuda que tenim és de l’UNRWA i altres organitzacions solidàries. Aquesta situació afecta la salut mental i sobre tot disminueix l’esperança que tant necessitem . En els camps de refugiats les dones i xiquets són els sectors més vulnerables i això fa que molts renuncien als seus somnis . Jo estic ací des de fa 10 anys i vull que els meus fills tinguen el sentiment de pertinença. En el camp de refugiats on estaven eixe sentiment està anul·lat.”

Al finalitzar tant Rawaa com Sara van agrair l’acte i l’aportació realitzada per l’Associació d’Alumnes i ens van invitar a fer-nos ressò de la realitat narrada i ser partícips – des del recolzament i col·laboració amb entitats i col·lectius solidaris- en l’esforç perquè s’acaben situacions com les relatades..

Ho va dir Rawaa : “una vida que no es viu amb esperança no és vida i nosaltres , la població palestina, també tenim dret a eixa esperança”