J.FERRÉ VERGE
Temps enrere li explicava a un veí que fa temps que no voto socialista (entenent com a tal el PSC o el PSOE). De fet des de les generals de 2008 i les autonòmiques de 2010. A les municipals encara els vaig votar durant un parell de convocatòries més.
El motiu va ser la retallada de sou que vaig patir com a treballador públic (un 7,5% aproximadament a part de les congelacions). Els treballadors públics no vam tenir res a veure amb la crisi que va patir Espanya des de l’any 2008. Però a l’hora de retallar era per on ho tenien més fàcil i al govern socialista de Zapatero no li va tremolar el pols a l’hora de fer-ho.
Mentrestant, una veïna sortia de casa seva i me va sentir. Jo tampoc me vaig tallar. Ella me va dir que encara feia més temps que no els votava. Sense donar-me la data exacta vaig entendre que se referia a partir de les generals de 1986, les segones que va guanyar Felipe González i les primeres que se feien a Espanya des de l’entrada al Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea). El motiu pel qual no els ha votat més va ser per la gran quantitat d’impostos que va haver de pagar el seu marit que era empresari.
Com molts de vosaltres sabreu, l’any 1986 vaig entrar a treballar a Hisenda (ara Agència Estatal d’Administració Tributària). De fet als meus documents consta que ho vaig fer el 1 de gener (tot i ser festiu, com sabeu). Per tant, oficialment, la meva presa de possessió va coincidir exactament l’entrada d’Espanya al CEE.
Van ser anys de molts de canvis. El més important en qüestió d’impostos va ser la implantació de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA.) que substituïa l’Impost General sobre el Tràfic d’Empreses (IGTE. o senzillament ITE).
Segons me van explicar l’ITE. se recaptava per gremis o sectors. Així, Hisenda establia a cada sector la quantitat que havia de pagar i aquest sector repartia la quantitat entre els seus agremiats proporcionalment als seus ingressos.
Però l’IVA ho va canviar tot. Ara era l’empresari qui passava a ser el recaptador d’Hisenda i qui havia de lliurar-li comptes. Una gran majoria d’empresaris, quan han de fer les corresponents liquidacions, no pensen que l’IVA que han de pagar primer l’han recaptat amb anterioritat. Només veuen com els diners que tenen a la llibreta disminueixen considerablement.
En quan a l’IRPF (o l’Impost sobre la Renda) passava pràcticament el mateix: els petits empresaris pràcticament no pagaven. Una part d’ells declarava molts menys ingressos dels reals i d’aquí que paguessin molt poc o directament, res. Per això se van inventar l’Estimació Objectiva (o dit d’una manera més planera: els mòduls). Amb aquest nou sistema ningú s’escapava. Sembla just que tothom contribueixi a l’erari públic i no només els assalariats com ha passat tradicionalment. Però per a una part dels empresaris, haver de pagar significa quasi bé arrancar-los-hi un queixal! Però després demanen millor sanitat, educació, infraestructures viàries, serveis socials, etc., etc. Però que ho paguin els altres…
No és el mateix que té retallin una part dels ingressos que tens que l’haver de pagar impostos… Perquè com a treballador assalariat, a part de retallar-me el sou, també havia de contribuir a sortir de la crisi pagant impostos… No me podia escapar per cap costat.
Definitivament no, no és el mateix…