Vora l’Ebre: Fer-se trampes al solitari

JOAN FERRÉ

Heu sentit mai l’expressió fer-se trampes al solitari? En coneixeu el significat? Si no el coneixeu jo us l’explicaré posant l’exemple del que passa a Amposta.  

Com ja és habitual des de fa anys i panys, a principis de mes (juny) ens va arribar a casa el número de la Revista Amposta corresponent a dos mesos enrere (abril). Com sempre amb un retard considerable…

Però oh, sorpresa! A la portada no apareixia el mes, només el número corresponent, el 1014. ¿Què haurà passat per a què de sobte hagi desaparegut un dels elements que apareixia a la capçalera de la revista des del principi? Cal recordar que la Revista Amposta no ha tingut sempre una periodicitat mensual, ja que amb el primer consistori de la democràcia va establir-ne una periodicitat quinzenal i no va ser fins al 2012 que va passar a ser mensual, com també ho havia estat des de la seva fundació el 1958.

Tornem al número actual i a elucubrar el motiu pel qual ha desaparegut el mes de la portada.

Sabeu que des de fa anys soc molt crític amb la Revista Amposta, una revista municipal utilitzada per a fer autobombo de l’equip de govern de torn, cosa que ja passava durant l’època dels alcaldes Roig i Ferré, tots dos de CiU.

Certament, amb l’arribada a l’alcaldia d’Adam Tomàs, tots esperàvem un canvi per a bé de la nostra ciutat, però després d’onze anys la situació, que no dic que no hagi millorat en alguns aspectes, però és evident que en altres, ha empitjorat considerablement. Una de les coses que ha empitjorat (i mira que era difícil) és la Revista Amposta.

Els lectors recordaran que fa uns quatre mesos vaig publicar un escrit sobre el número del mes de desembre de 2015 tot i que va arribar a les mans dels lectors a principis de febrer. L’escrit el vaig titular ‘Un àlbum de fotos’, on l’alcalde sortia, ni més ni menys que en 63!

Suposo que arriba un moment en què t’adones que estàs fent el ridícul i quan això passat penses el que pots fer per a camuflar la situació, que no revertir. En una societat com l’actual on ens assabentem de les notícies pràcticament a l’instant, una publicació que tregui les notícies locals després de més d’un mes d’ençà que han passat, no té cap mena de sentit. Per tant, si treus de la capçalera el mes corresponen a la informació que estàs donant, és una manera de fer-la atemporal i així pot semblar que no ha transcorregut tant de temps des que es van produir les notícies.

Al número 1014, la que hauria d’haver correspost al mes d’abril, hi surt, per exemple la festa del Mercat a la Plaça que va tenir lloc el mes de maig. En cas de no haver canviat la capçalera, aquesta informació i, sobretot, fotografies, hauria d’haver esperat encara un mes al calaix. Ha estat una manera d’incloure en un mateix número el que va passar a Amposta (potser estaria millor dir que va fer l’alcalde) durant els mesos d’abril i maig.  

Fer-se trampes al solitari significa autoenganyar-se o si voleu, ‘canviar les regles del joc quan te n’adones que no pares de ficar la pota’. Precisament això és el que està fent l’alcalde d’Amposta mentre tots els seus li riuen les gràcies.