Vora l’Ebre: 163è tall de la N-340

J.Ferré Verge

Bé, en tot cas un tall a mitges… Per les imatges que he vist, a l’Ametlla de Mar si que es va portar a terme el tall, però a les Cases, on estava jo, la Direcció General de Transit no ens va donar permís. El motiu? Per a n dificultar les tasques de desenrunament del xalet que va explotar per dues vegades de la urbanització Monte-Carlo. Així que el tall es va convertir en una concentració de circumstàncies.

A veure, què té que veure la velocitat amb el tossino?  O el què és el mateix: Què té que veure que s’estiguin portant a terme una minuciosa tasca de desenrunament amb tallar la carretera? Els comentaris entre els que ens havíem concentrat van ser diversos: Què si podíem entorpir el pas dels camions… Per si havien de sortir d’allí urgentment… Per què no volien veure cua de cotxes…

Situem-nos. La ubicació del xalet està per la zona de l’antiga N-340, a la partida de la Martinenca. Tot i que no sé amb seguretat, el situo pels voltants del Càmping Alfacs. Tot i que per aquella zona a l’estiu la circulació és intensa, en cap cas es comparable amb els que passen pel desvio que es va fer arran de l’accident de 1978. De retorn cap a casa he passat moltes vegades per baix (per l’antiga) i mai, mai he trobat cues. Mentre que quan passo per la variant, de vegades força estona després, les cues són quilomètriques.

Per cert, també es va dir que s’estan cansant de nosaltres i que busquen qualsevol excusa per a negar-nos el permís. Amb quasi dos anys que fa que es talla la carretera, potser encara no saben fins on arriba el nostre aguant…