Voltant pels pobles per conèixer bé com parlem. Dos professors s’entrevisten amb gent dels Ports i el Maestrat per completar un treball sobre els parlars valencians

EMILI FONOLLOSA

Els professors del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant Vicent Beltran Calvo i Carles Segura Llopes han estat recentment voltant per diverses poblacions de l’interior del Baix Maestrat i Els Ports per tal d’arreplegar els parlars  autòctons de  la gent més genuïna d’aqueixes terres.

El 2017 tots dos van publicar el llibre “Els parlars valencians”, que ja va per la quarta edició. Per a fer-lo possible van haver de recórrer quilòmetres i quilòmetres per tal d’entrevistar-se amb veïns i veïnes de 300 dels 390 pobles que hi ha valencianoparlants a les nostres terres. Dels altres 90 on ja no van poder acudir, la informació del parlar de cadascun d’ells, la van obtenir  de la bibliografia que hi havia al respecte, com diversos treballs de filòlegs que tenien molt de rigor. Així, tot el territori va quedar ben representat en aquest llibre. També van venir a fer entrevistes a Els Ports i El Maestrat, en uns casos, entrevistes més llargues, en altres, més curtes.

Ara, aquest llibre  està donant pas a una segona part d’aquesta immensa investigació filològica. Com que tots dos professors volen fer un article més concret de la frontera “administrativa” entre Catalunya, el País Valencià i Aragó i el parlar d’eixos pobles, durant un cap de setmana van estar en set pobles entrevistant gent de cadascú. En concret van acudir a Vallibona, Herbers, la Pobla de Benifassà, Canet lo Roig, Traiguera, Sant Rafael del Riu i Sant Jordi. Amb aquest nou periple de poble a poble, han recopilat una extensa informació i han gaudit molt entrevistant-se amb la gent més de “soca arrel”, “vam tenir ocasió de completar molt bé el que ja teníem investigat i va ser un gran gust parlar amb gent que ens ha ajudat moltíssim” destacava Beltran.

Coordinar les diferents entrevistes, que venen a ser enquestes dialectològiques, no va ser fàcil perquè set pobles en dos dies era prou feina però tots amb els que havien quedat van acudir puntuals i van “donar molt de joc”.  Van escollir veïnat que fora “cent per cent” del poble, o siga que els seus avantpassats també foren de la mateixa població. Per exemple, en el cas de Vallibona, que va ser el poble amb què va començar aquesta “ruta”, van entrevistar i gravar, tres autèntiques “personalitats” com Josep Manuel Serret (Manolet), Josep Maria Meseguer (Barranc) (el pregoner) i Maria Segura (“Maria de Pasqualet”). El mateix alcalde vallibonenc Juanjo Palomo va ser qui va proposar aquestes tres persones perquè elles més que ningú podien ensenyar a Beltran i Segura com es parlava abans a Vallibona i com es parla ara encara entre els que hi són nascuts, encara hi viuen i conserven el vocabulari més tradicional. Les entrevistes les van fer a les antigues escoles i tan prompte van acabar, els dos professors van marxar a un altre dels pobles on ja els esperaven els següents “protagonistes”.

El llibre “Els parlars valencians” s’organitza en quatre parts: la primera mostra una visió general de les característiques dels parlars descrits, mentre que en el segon apartat es classifica i descriu cadascuna de les varietats estudiades. La tercera està ordenada segons l’estructura tradicional de les monografies dialectals, que inclou la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. Tanca el llibre l’Atles lingüístic dels parlars valencians, amb 56 mapes on queden representades geogràficament les variacions lingüístiques.

Fotos fetes a Canet lo Roig (portada) i La Pobla de Benifassà.