TOTES I TOTS SOM VINARÒS. CECILIA PASTOR
La violència vicària o “per substitució” és un tipus de violència contra les dones en la qual l’agressor utilitza als fills i filles com a instrument per a fer mal a la mare o l’exparella. Aquesta és una violència contra la dona, una violència masclista, que utilitza als seus fills com a objecte per a continuar maltractant i es fa més evident quan la dona comunica la decisió de separar-se o després del divorci, una vegada que l’agressor aconsegueix la custòdia compartida, o plena. En els casos d’expressió màxima de la violència vicària, que és l’assassinat. Tots els assassinats masclistes comparteixen “el mateix patró”. “No és un boig, no és un assassí en sèrie, és la cara del masclisme, d’aquest home que no tolera la llibertat de la dona, la seua igualtat. Quan odi cal sentir per a cometre aquesta atrocitat? Quanta covardia?
Fins a on pot arribar a danyar l’ésser humà? Eren les seues filles, la seua sang , el seu deure era cuidar-les, protegir-les. Hi ha un tipus de dolor que l’ésser humà no està preparat per a afrontar. El dolor de la pèrdua d’un fill o una filla infringeix les lleis de la vida”. Constitueix la pitjor cara de la violència de gènere. Un sol cas és l’atrocitat absoluta de l’ésser humà. També la covardia. Que una de les persones en els quals més confien els fills, el seu pare, i de la qual esperen la protecció habitual, s’acarnisse amb aquests éssers indefensos succeeix amb una freqüència incomprensible.
Els fets posen en evidència que a més de les mares, també cal protegir a ells, fills d’aquestes parelles trencades que es converteixen en eines d’extorsió i tortura. La violència de gènere i la violència vicària estan plenes d’històries amb noms i cognoms que s’ennueguen en els sentits i que haurien de sacsejar els fonaments de tot el que ens envolta. L’hemeroteca ens dóna una bufetada de repugnant realitat i ens obliga a afrontar que hi ha una cosa podrida en una societat en la qual hi ha homes que assassinen a les dones i homes i adults que infligeixen premeditadament mal als seus propis fills o els lleven la vida, mentre la resta mira cap a un altre costat, deixant als més vulnerables indefensos i exposats.
Fa falta altura de mires i responsabilitat per a posar en això el focus i buscar solucions a la violència de gènere i a la violència vicària. Fan falta més accions i conscienciació per a posar fi a aquesta xacra que és el maltractament i assassinats a dones i a menors. Quin tipus de societat estem creant? En la violència de gènere, hi ha de base un problema profund educacional, hi ha una cosa molt important que no ensenyem a acceptar un no amb esportivitat. Hem d’educar perquè s’accepte la frustració, i se sàpiga gestionar.
D’altra banda està la base de la violència de gènere que és la cultura masclista. La societat potenciarà o impedirà aptituds depenent si ets un home. Sobretot impedirà que es connecte amb les emocions, amb la fragilitat, la tendresa, l’empatia, el respecte, l’amor. La cultura masclista legitima la violència en l’home, es cosa i a normalitzar, que l’home siga violent o tinga instints primitius com són la sexualitat i l’agressivitat, acceptant com a normal que no puga contenir els seus impulsos, i acceptant com a normal que la dona és un ésser inferior i sobretot que la dona és un objecte que els pertany i que està a la disposició de l’home, est la pot insultar, denigrar, fer el va buidar, el següent escalament, la pot empényer, la pot tocar tenir una relació sexual sense consentiment.
El següent escalament màxima agressió que pot sofrir una persona que és que li lleven la vida als teus fills o filles. No hi ha cap de pitjor que et pot succeir que el pare dels teus fills li lleve la vida als teus fills i et deixe viva. Com a societat hem de fer-ne càrrec per a mirar tots els graons previs que han anat recorrent fins a arribar ahi.no ens val empresonar-les als quals violen, o als maltractadors o assassinen.
Clar evidentment alguna cosa cal fer. Però com a societat hem de promoure canvis i aquests canvis estan en l’educació, en la base, en la igualtat, a educar a les persones, donant igual que s’haja nascut home o dona, educar perquè siguen persones compromeses, justes que respecten a l’altre i no pense que només és una cosa a la nostra disposició, que no miren cap a un altre costat. Que no s’aprofiten, que tinguen compromís, valentia i respecte i empatia cap a l’altre. Si alguna cosa es mereixen totes les dones que pateixen violència de gènere i els seus fills és que ens plantegem totes i tots que podem canviar, que podem fer per totes i tots ells, que petit detall, que minúcia durant el dia faig que perpètua aquests comportaments, com podem educar en igualtat, Hem d’assumir la responsabilitat individual enfront de la violència de gènere i violència vicària, hem de treballar com a societat en la prevenció és l’única manera d’acabar amb aquesta xacra.