Vinaròs, trosset de cel, per  Angela Buj Alfara

Vinaròs, trosset de cel. Amb aquestes quatre senzilles, però emblemàtiques, paraules, els vinarossencs, i les vinarossenques també, ens sentim acomboiats de pensar que el nostre poble és un lloc evocador del locus amoenus. Si bé s’han fet moltes destrosses urbanístiques al llarg de la costa, alguns raconets resten encara verges ─pensem en Sòl de Riu─ i arrepleguen una sèrie de topònims que, des de l’onomàstica, se’ns classifiquen i se’ns mostren com testimonis vius de les raïls que perviuen en el passat i en els orígens de Vinaròs.  Orígens també retrobats en l’exposició etnogràfica de la Casa Membrillera, a on es localitzen, s’exposen i repassen diverses dedicacions dels vinarossencs a l’agricultura, a la pesca, a la indústria. Entre l’exposició de ferramentes del camp hi ha també uns cartells explicatius de cultius com lo blat, la vinya, arts de pesca, alts fumerals i ximeneres que elevaven el fum de la fàbrica d’aigua oxigenada Foret o bé endolcien les tardes vinarossenques de cine amb xocolate Serret. Tot un ensumar de records i aromes que confegeix el Vinaròs viscut per uns i recordat per altres.