ERPV VINARÒS
El 29 de maig i el 9 de juliol ERPV de Vinaròs va presentar dues peticions referents al nomenclàtor del nostre poble. La primera, requeria el govern municipal a complir el compromís adquirit en el ple del 22 de febrer de 2018, per tal de dedicar un carrer a la memòria de Guillem Agulló i Salvador.
La segona petició instava l’Ajuntament a retirar el nom de Juan Carlos I d’una plaça. Pel que fa a aquesta segona petició, hem rebut la resposta signada per l’alcalde, Guillem Alsina, en la qual tot i reconèixer “la gravetat de l’assumpte”, se’n desentén: “atés que es tracta d’actes presumptes, creu més adient vincular l’inici de l’expedient de retirada a l’existència de pronunciament judicial”.
Aquest raonament tan mesquí confirma la connivència dels regidors de la presumpta esquerra que governa l’ajuntament amb la monarquia, ja que per principis haurien d’haver estat ells, precisament, els impulsors d’aquesta proposta i no un partit sense representació municipal o una persona per iniciativa individual.
El 23 de juliol de 1969, Juan Carlos va jurar “lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demás Leyes Fundamentales del Reino (…) que recibo de Su Excelencia el Jefe del Estado y Generalísimo Franco, la legitimidad política surgida el 18 de julio de 1936″ . Aquest fet, per si sol, deslegitima ofrenar al Borbó un espai públic al nostre poble.
Cal recordar a l’actual alcalde socialista i als socis tan progressistes i acomodaticis, que va ser sota un alcalde socialista, Ramon Bofill Salomó, que en els plens del 21.12.1979 i 05.03.1980, fou acordada la retirada del nomenclàtor dels noms de José Antonio, Calvo Sotelo, Generalísimo Franco, Garcia Morato, Alonso Vega, sinistres conspiradors i colpistes contra el govern legítim de la República, els “presumptes” crims dels quals durant la guerra civil i la dictadura mai no han estat jutjats –ni ho seran- per cap tribunal espanyol.
D’altra banda, passats gairebé tres mesos de la nostra sol·licitud, exigim de l’alcaldia una resposta clara i que es faça efectiu, sense més dilació, el vot majoritari del ple de l’Ajuntament de Vinaròs de dedicar un espai públic a la memòria de Guillem Agulló, assassinat l’11 d’abril de 1993 per una banda de nazis gens presumptes, sinó confessos. L’autor material del crim, condemnat a catorze anys de presó, només en va complir quatre; el 2007 formà part de la candidatura d’Alianza Nacional a les eleccions municipals de Xiva. Els escrupolosos demòcrates partidaris del compliment íntegre de les penes van mantenir un silenci obscé.