Una parella de Morella en una expedició humana al sud del Txad

JAVIER ORTÍ

La parella formada per l’òptic Jorge García i Nancy García, naturals de Morella, ha viscut recentment una de les experiències més intenses de la seva vida personal i professional. Tots dos han participat per primera vegada en una expedició humanitària al sud del Txad de la mà de l’oenagé Ilumináfrica, una organització amb una llarga trajectòria en cooperació sanitària al continent africà.

L’origen del viatge es troba en una relació forjada anys enrere a la universitat. Jorge García va compartir estudis a Barcelona amb Rafa Sirvent, avui veterà cooperant internacional, qui els va proposar formar part d’una missió sanitària a l’Àfrica. “Ens ho va plantejar a la meva dona i a mi, i tan bon punt vam aconseguir encaixar totes les responsabilitats familiars no ho vam dubtar. Ara ja podem anunciar que estem treballant per poder tornar-hi el 2026. Ha estat una experiència personal i professional brutal”, explica García.

Abans fins i tot de començar la feina sanitària, l’expedició va haver de superar una primera prova: arribar a l’hospital de Dono Manga. El trajecte es va convertir en una autèntica odissea, amb hores de desplaçament per pistes sense asfaltar i carreteres pràcticament inexistents. “Va ser tot un repte el mer fet d’arribar-hi. Els cotxes circulen durant hores per camins de terra en condicions molt dures”, detalla l’òptic.

COMPANYS DE VIATGE

L’equip desplaçat al Txad va estar format per tres oftalmòlegs de l’Hospital La Paz de Madrid, un infermer natural de Còrdova que assistia en les intervencions quirúrgiques, dos òptics valencians —un de Bocairent i el propi Jorge García— i Nancy García, que va assumir el paper de gestió de pacients i en el seguiment nutricional. Tots ells van treballar sota el paraigua d’Ilumináfrica. Els resultats de la feina realitzada en prou feines quinze dies són contundents.

En aquest període es van dur a terme 180 operacions oftalmològiques, principalment de cataractes, mentre que per la consulta de cribratge van passar al voltant de 350 pacients. En aquest primer filtre, els òptics avaluaven els casos per determinar qui necessitava cirurgia, correcció òptica o seguiment, sempre en coordinació amb els oftalmòlegs.

Paral·lelament, l’atenció a la desnutrició infantil va ser circumstancial i es va afegir a la tasca principal centrada en l’òptica i l’oftalmologia. Així, Nancy va treballar al costat de Sor Angela, monja mexicana responsable de l’òptica, la farmàcia i de la nutrició de l’hospital. “Fèiem el repartiment de menjar, que va racionat per dies. En aquestes accions s’incloïa la revisió, la presa de mesures i el pesatge dels nens per garantir que tenien una bona evolució nutricional. Va ser molt intens i dur alhora, però també molt gratificant poder ajudar des d’aquest perfil i veure l’enorme feina que fan les monges”, explica.

Les jornades s’organitzaven seguint el ritme del sol, des que trencava l’alba fins que es feia fosc, sense horaris convencionals ni gairebé descans. Malgrat l’extrema pobresa que defineix el país, el matrimoni destaca la dignitat i el tracte humà de la població local. “Persones pacients, respectuoses i agraïdes, que dipositen una enorme confiança en els qui arribem allí”, destaquen. El Txad és un dels països amb més mancances sanitàries del món, amb grans dificultats d’accés, infraestructures molt precàries i una alarmant falta de recursos mèdics especialitzats.

Per a Jorge i Nancy García, l’experiència ha marcat un abans i un després. Recuperar la visió significa, en molts casos, passar de la dependència absoluta a poder valer-se per un mateix. Un canvi radical que explica per què aquest matrimoni de Morella ja pensa a tornar al Txad per seguir ajudant on més es necessita.

MÉS A MEDITERRÁNEO