Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Un país d’històries (XIX): Quant creus que vals? Un país d’històries (XIX): Quant creus que vals?
Enric Ramiro Roca amb la col·laboració de Maruja Martín Rodríguez, Lidia Domínguez Martín i Mónica Domínguez Martín  Blas, un xic de Titaguas, portava una... Un país d’històries (XIX): Quant creus que vals?

Enric Ramiro Roca amb la col·laboració de Maruja Martín Rodríguez, Lidia Domínguez Martín i Mónica Domínguez Martín 

Blas, un xic de Titaguas, portava una mala ratxa. Estava abatut, preocupat, cansat, desfet, vençut, trist, i malenconiós. Això si, encara conservava la seua amiga de l’ànima: Consuelo, una dona d’espenta, natural d’Alpuente, on més exactament de Baldovar. Amb una gran dosi de por havia quedat amb ella a “La Hoz” per a prendre un café. I a ben segur que després anirien a passejar per “la rocha” dels horts fins arribar a l’aqüeducte dels Arcs.

Deprimit, descarregà en ella les seues angoixes… en el treball, en els diners, en la seua relació de parella, en la seua vocació… tot semblava anar-li mal en la vida.

Consuelo, professora de zumba al poliesportiu de Tuéjar, el va sentir amb molta atenció i després es va posar la mà a la cartera i va traure un bitllet de 50 euros, i li va dir:

–          Blas, vols aquest bitllet?

El xicon, un poc confós al principi, titubejant va dir:

–          Clar,Consuelo… són 50 euros. “A quién no le hacen gozo”?

Aleshores, Consuelo agafà el bitllet, el va arrugar fins a l’extrem. El deixà fet una bola de paper ben preta. Mostrant-lo al seu amic, li va preguntar:

–          I ara, el vols igualment?

–         Consuelo. No sé què significa tot açò que em dius ni on vols anar a parar. Per molt que  “l’estrapunyes” són 50 euros. Clar que els agafaré si me’ls dones.

Aleshores, Consuelo el va desdoblar pacientment, el tirà a terra i el restregà ben restragadet amb la seua bota de tacó alt. Després el va alçar mostrant-lo tot marcat i brut.

–          El continues volent? –li va dir a Consuelo.

–          Mira Consuelo, continue sense saber que és el que pretens, però eixe és un bitllet de 50 euros i mentre no el trenques, el cremes o te’l menges, continua tenint el seu valor.

–          Aleshores Blas, has de saber que encara que algunes vegades no isca la situació conforme tu la vols, encara que algú et xafe, t’arrugue o et fastidie, continues sent tan valuós com sempre. Allò que has de preguntar-te és quant vals en realitat i no quan fotut pots estar en un moment determinat.

Blas es quedà mirant encisat a Consuelo sense dir-li cap paraula, mentre l’impacte del missatge penetrava profundament en el seu cervell.

Consuelo posà el destrossat i “mostoso”bitllet en la taula i amb un somriure de complicitat, afegí:

–          Pren “mante”. Guarda’l per a que recordes tot el que hem parlat quan et trobes malament… però em deus un bitllet nou de 50 euros per a poder-lo usar amb el proper amic que el necessite.

Moltes vegades dubtem del nostre propi valor, d’allò que mereixem i del que podem aconseguir. Per a superar els problemes, hem de voler-ho i posar-nos en acció. Unes sendes ens serviran i altres no, però si no comencem a caminar, segur que no arribarem enlloc. I si tenim un amic o una amiga de veritat, segur que ens serà més fàcil. El camí més llarg i pedregós comença amb un primer pas.

Foto: Vistes de la localitat d’Alpuente (La Serranía) Imatges cedides per l’Oficina de Turisme d’Alpuente 

Un país d’històries (XVIII): Una fusteria assembleària

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies