Un cicle de romeries 2026 amb l’excepcionalitat de la de Vallibona a Pena-roja

JAVIER ORTÍ
L’interior de Castelló torna a mirar cap al cel, tal com marca el calendari festiu anual. Amb l’arribada de la primavera comença el cicle de romeries. Aquest 2026 el calendari es presenta nodrit i marcat per una cita excepcional, combinant devoció, pregàries per unes bones collites i una reivindicació que segueix plenament vigent: el futur del camp.

La gran novetat de l’any arriba des de Vallibona. El municipi protagonitza el 16 i 17 de maig una de les peregrinacions més singulars del territori: la rogativa a Penya-roja de Tastavins, que només se celebra cada set anys. Aquesta trobada històrica entre pobles de Castelló i Terol converteix el 2026 en un any especialment esperat, amb una mobilització que transcendeix allò religiós per convertir-se en símbol d’identitat i cooperació entre territoris veïns. No en va, l’última vegada que es va celebrar va ser el 2019, abans de la irrupció de la pandèmia del coronavirus.

Fotos, rogativa Vallibona-Pena-roja 2019 (E.F.)

Més enllà d´aquest esdeveniment extraordinari, el calendari manté la intensitat habitual de finals d´abril i maig. A Morella destaquen les sortides a Sant Marc de Torremiró i Sant Pere Llívis (ahir dissabte 25 d’abril), així com el pelegrinatge a Vallivana (2 i 3 de maig). També a Catí es manté una de les rogatives més arrelades, la de Sant Pere de Castellfort, vinculada històricament a la petició de pluges i fertilitat de la terra.

Municipis com Forcall, Cinctorres o Portell continuen amb les seues tradicionals romeries, mentre que Olocau del Rei i la Mata presenten alguns dels calendaris més amplis, estesos fins al juny. La tradició també es manté ferma a les Useres (ha obert el calendari aquest passat divendres) amb l’emblemàtic pelegrinatge a Sant Joan de Penyagolosa, o Sorita, on se succeeixen diverses celebracions al començament de maig.

ROGATIVES DESPRÉS D’UN HIVERN PLUJÓS
Aquesta primavera arriba després d’un hivern plujós, que ha alleujat embassaments i cultius a bona part de la província. No obstant això, lluny de restar sentit a aquestes celebracions, l’abundància d’aigua en reforça el significat. A cada caminada, a cada parada davant una ermita, els veïns continuen elevant les seves peticions al cel per assegurar bones collites, salut i estabilitat per al món rural.

En aquest context, el paper del sector primari a la província de Castelló torna a situar-se al centre. Agricultura i ramaderia continuen sent pilars fonamentals per fixar població a l’interior, mantenir el paisatge i sostenir l’economia de moltes localitats. Les rogatives, més enllà del caràcter religiós, actuen també com a recordatori col·lectiu d’aquesta realitat: sense camp, no hi ha territori.

En definitiva, el 2026 confirma que, amb pluja o sense, les rogatives continuen sent molt més que tradició: són la veu del territori rural castellonenc i un reflex de la importància estratègica del sector primari.

MÉS A MEDITERRÁNEO.