TOTES I TOTS SOM VINARÒS / CECILIA PASTOR
En aquest moment, milers de milions de persones dels països d’ingressos baixos i mitjans baixos es veuen privades de vacunes que salven vides. l’accés a una vacuna contra la COVID-19 pot significar la diferència entre la vida i la mort. No obstant això, ara mateix, a milers de milions de persones de tot el món se’ls nega l’accés a una vacuna que salva vides perquè empreses com Pfizer, Moderna i Johnson & Johnson impedeixen activament a altres fabricants produir les tan necessàries dosis i continuen prevalent la venda de les vacunes als països rics. Les organitzacions d’àmbit mundial, com l’Organització Mundial de la Salut, l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, havien establert l’objectiu de vacunar al 40% de la població dels països d’ingressos baixos i mitjans baixos per a finals de 2021. Les farmacèutiques tenen a les seues mans la vida de milions de persones. Hem d’exigir que, aquestes empreses respecten els drets humans de totes les persones, amb independència d’on visquen. No hi ha temps a perdre.
La crisi global de les vacunes requereix que ens unim per a actuar i exigir canvis. El 2021 serà potser recordat com l’any en què les grans potències van demostrar la seua incapacitat per a assumir les seues responsabilitats i evitar que el món s’enfonse en l’abisme. Estic pensant, per descomptat, en la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima (COP26) a Glasgow. Després d’utilitzar l’espai atmosfèric disponible per al seu desenvolupament, els països industrialitzats van reafirmar la seua negativa a complir amb aquest deute climàtic, a pesar que l’escalfament global s’ha convertit en una qüestió existencial. Això no és tot. També em referisc a la desastrosa gestió de la pandèmia de covid-19. Els països rics han monopolitzat i han acaparat les vacunes, i després enredant-se en debats surrealistes. Aquesta estratègia sembra la mort i obstaculitza la recuperació econòmica dels països desproveïts de vacunes, al mateix temps que els ha convertit en fabulosos terrenys de joc per a la proliferació de variants més contagioses, més mortíferes i més resistents, a les quals no els importen les fronteres. Un abisme de desigualtat. L’acaparament de vacunes de la COVID-19 pels països rics i les barreres de les patents agreugen els problemes d’accés dels països en desenvolupament.
La suspensió temporal de la propietat intel·lectual permetria incrementar la fabricació de vacunes i superar el coll d’ampolla, en aquest moment d’enormes tensions entre l’oferta i la demanda d’un bé públic global. Exemples com el de l’hepatitis C, quan es va desenvolupar un nou tractament revolucionari (i de preu desorbitat) al que la majoria dels afectats no tenien accés … Exemples com aquest o el dels antiretrovirals per al VIH en el seu moment o, més recentment, els tractaments contra el càncer, han mostrat com les patents envolten al medicament com un mur, sense permetre que ningú més el fabrique. I aquest mur té fatals efectes, també en les nacions més riques. Fins i tot en una situació sense precedents com l’actual. Hi ha una evident falta de concordança entre la capacitat de fabricació i la demanda global de vacunes. Els països amb més capacitat de negociació (i de pagament) han acaparat dosi fins a quantitats que permetrien vacunar entre tres i cinc vegades a la seua població. Els riscos davant el que s’ha vingut a dir “apartheid de les vacunes” són com ja s’ha vist, que es continuen perdent vides i que la pandèmia es prolongue o sorgisquen noves variants del virus.
La majoria de les farmacèutiques han reconegut que no tenen plans de transferir la seua tecnologia. L’OMS va crear el maig de 2021 l’Accés Mancomunat a Tecnologia contra la COVID-19 (conegut com a C-TAP), on les empreses poden compartir dades i patents i permetre així que hi haja més producció, particularment als països en desenvolupament. Cap de les empreses més avançades en matèria de vacunes anti-COVID s’ha sumat a aquest mecanisme. Moltes nacions pobres depenen de COVAX, el fons d’Accés Global per a Vacunes de COVID-19. Per això s’ha d’insistir en el fet que les nacions riques que ja han immunitzat al seu personal sanitari de primera línia i als grups d’alt risc ajuden als països d’ingressos baixos i mitjans compartint els seus subministraments de vacunes amb COVAX”. Hem de reclamar a les farmacèutiques que no tanquen més acords bilaterals i prioritzen el subministrament de vacunes a COVAX o negocien acords amb els països que encara no han pogut vacunar al seu personal sanitari ni als seus grups d’alt risc.
Un petit grup de països fabricadors i compradors de la major part de les vacunes del món controlen el destí de la resta del planeta”, la situació mundial continua sent perillosa. Pese a l’avanç dels coneixements sobre el coronavirus, a la creació de diverses vacunes, als esforços dels governs i comunitats i a l’àrdua labor dels treballadors sanitaris, la situació mundial continua sent fràgil”. “Cap país ha de donar per fet que ha superat la crisi independentment de la seua taxa de vacunació” Aquest virus canvia constantment i els canvis per venir podrien fer ineficients les nostres eines per a combatre’l i col·locar-nos de nou en el punt inicial.