Treballs de vigilància arqueològica als voltants de la Torre Ballester: passat i present d’una emblemàtica edificació

EMILI FONOLLOSA

Arran del començament de les obres d’urbanització dels terrenys al voltant de la Torre Ballester, s’han portat a cap els corresponents treballs de vigilància arqueològica d’aquest emblemàtic edifici. La Torre Ballester és zona protegida per la qual cosa la vigilància arqueològica és obligada.

Hi ha una teoria que diu que en eixe solar es van concentrar els moriscos que havien de ser expulsats pel port el 1609. Tanmateix, no ha transcendit res més sobre aquesta teoria dels moriscos, com ens apuntava un historiador de la localitat. Siga realitat o no que allí es concentraren els moriscos, ara seguint el que marca la legislació, s’han fet els obligats treballs arqueològics. És un seguiment arqueològic dels moviments de terra de l’obra.

Treballs de vigilància arqueològica

També ens apuntava aquest historiador que la primitiva torre podria ser la mateixa que l’actual però amb retocs fets amb el pas del temps. Tanmateix, un altre historiador ens deia que això és una hipòtesi a demostrar.

La Torre Ballester és un dels elements arquitectònics més singulars de Vinaròs, situada en una zona que actualment està sent integrada al nucli urbà (a l’àrea coneguda com a PAI Torre Ballester).
Tot i que el seu aspecte actual recorda una fortalesa medieval, l’edificació que veiem avui va ser fruit d’una reforma integral feta a principis del segle XX. Es tracta d’un edifici civil inspirat en un corrent arquitectònic romàntic que imitava les antigues fortificacions.
Tanmateix, té una base històrica molt més antiga i és que s’assenta sobre les ruïnes d’una antiga torre de l’horta i de vigilància.

A l’estructura actual es poden trobar elements reutilitzats.
Tot i que ha estat una propietat privada, el seu valor històric i la seua silueta emmerletada la converteixen en un referent visual de la història defensiva i agrícola de la ciutat.
El passat mes de febrer, l’Ajuntament de Vinaròs va iniciar les obres d’urbanització en el sector on s’ubica la torre. El projecte busca transformar aquesta zona degradada en un “pulmó urbà” i logístic, millorant la visibilitat i l’entorn del monument.

UNA TORRE AMB HISTÒRIA

Foto col·lecció Amics de Vinaròs Fotografía de 1903

Abundant més en la història d’aquest peculiar edifici, segons hem pogut veure en diferents fonts documentals, la Torre Ballester, coneguda també com a Torre de Julián, té referències des del segle XIX i es relaciona amb la defensa i control del territori.

El 1837-1838, es descriu com a fort amb espitlleres als horts entre els carrers de S. Josep i la Mare de Déu dels Socors. En 1849, en el “Pla geomètric” de Vinaròs, apareixen els propietaris dels horts a la zona. Els primers plànols que reflecteixen la torre són de 1878 i 1880.

Fotos col·lecció Alfred Gómez

Es planteja que la primitiva torre fou construïda el 1609 sobre fonaments d’una estructura anterior, possiblement per controlar l’expulsió dels moriscos.

La torre actual fou reformada i ampliada entre 1909 i 1916, sobre l’estructura d’una torre anterior amb edificis annexes.

Fotografies de 1903 mostren la torre en el seu estat previ a la reforma.

Comparacions fotogràfiques de 1903 i 1963 mostren que la volumetria es va mantenir similar després de reformes.

La torre té planta quadrada, amb una estructura de planta baixa i tres altures, coberta merletada i elements defensius decoratius afegits en la reforma de principis del s. XX. L’estructura inclou cossos annexos i murs de fàbrica original en alguns murs.

Es va trobar un sillar amb la data 1639, reaprofitat a la façana, possiblement de la porta original.

La porta actual és més ampla, suggerint reformes en l’entrada.

S’observen murs de mamposteria i pilarons en diferents parts de l’estructura.

L’enclavament en el segle XVII era una zona d’hortes i camps cultivats, amb control visual del mar i la rada.

El creixement urbà entorn de la torre es va donar entre els segles XVIII i XIX, formant un gran espai quadrangular.

L’expansió va incloure la formació del raval a principis del segle XIX.

En el segle XVIII, la zona es va convertir en un espai d’hortes envoltat de habitatges.

En 1792, apareix un gravat que mostra la torre en relació amb la població i l’entorn.

En el segle XIX, es va projectar un ferrocarril auxiliar per a transport de materials des de la cantera al port, en ús entre 1866 i 1885.

La urbanització progressiva va portar a la construcció de carrers i edificis en el segle XX, incloent la privatització de l’accés en 1909-1916 i la construcció de l’església de Santa Magdalena en 1958.

En les dècades de 1930 a 1960, es van desenvolupar camps d’esports i nous carrers.

Amb les obres ara en marxa, es revaloritza aquesta singular torre que es troba pròxima a la plaça Joan Carles I, entre el carrer de Ramon Llull i el carrer d’Andorra.

Treballs d’urbanització de la zona de la Torre Ballester