Som 10 milions

Associació Cultural Jaume I

La revista “ LA CORVELLA” de la Plataforma per la llengua en el seu nº 34, independentment de les interpretacions personals i locals, que se li puguen donar . Diu:

“En els darrers temps la llengua catalana ha patit nombrosos intents de fragmentació que tenen com a únic propòsit d’empetitir la nostra llengua .

Aquest foment del secessionisme lingüístic, sovint, el fan les institucions i administracions públiques mateixes, un fet que encara es mes greu perquè amb diners dels ciutadans s’ataca directament el patrimoni lingüístic i es menysté el rigor científic i acadèmic dels experts en filologia.

La unitat de la llengua Catalana és per tant, un fet empíric i administratiu , independentment del nom que rebi cada tipus de parlar. El Tribunal Constitucional espanyol, va validar l’equivalència entre Valencià i Català com també ho fa el Tribunal Superior de justícia valencià, que va anular una ordre de la Generalitat valenciana que no acceptava el títol de Filologia catalana com a prova suficient del coneixement de la llengua valenciana.

Tot això sembla que no es prou per a institucions com el govern d’Espanya o Advocacia de l’estat espanyol que fa unes setmanes considerava en un escrit que el valencià i el català no son la mateixa llengua perquè no es reconegut a nivell legislatiu

Les conseqüències d’aquests intents de trencament de la unitat de la llengua catalana son evidents per al català mateix, però especialment per a la ciutadania, a qui li surt car, li comporta més maldecaps i li lleva drets lingüístics.

Un exemple d’aquesta voluntat de trencar la llengua la trobem en portals web o en documents del govern espanyol i ens estatals en general que ofereixen les opcions lingüístiques català valencià separades, com si foren llengües diferents . Una altra conseqüència és la incapacitat i la manca de voluntat política dels governs andorrà, català, valencià, balear, aragonès, nord català i sard de treballar conjuntament pel català.

La manca de reciprocitat dels mitjans audiovisuals de parla catalana n’és una mostra. Sèries o pel·lícules que s’han doblat en tres varietats diferents de llengua catalana, atès que tant IB3, com canal9/A Punt i TV3 han fet versions pròpies en lloc de compartir-les i, per tant poder tenir fins a dues sèries o pel·lícules més, disponibles en la nostra llengua. Es a dir que tot això representa uns diners que es perden i generen uns costos d`oportunitats , atès que es podrien destinar a doblar altre continguts.”

Hem vist que sensibilitzar la població dels Països Catalans que mes enllà de les denominacions populars, que sempre defensen interessos partidistes i politics, tots compartim un mateix idioma, i que els intents secessionistes i la manca de coordinació política surten cars a la ciutadania.