Sobre el Convent de Sant Francesc

In memoriam de Pepe Palacios, “Pese”, i Angelita, “Sis Dits”

JOSÉ LUIS PASCUAL

L’escrit de D. Mariano Castejón sobre el convent de Sant Francesc, ni bé ni malament. Incomplet i, per tant, tendenciós i parcial.

Les fotografies, encara que molt conegudes a Vinaròs, d’un fet històric que afecta tots els ciutadans, precioses.

Ara bé, en les notícies històriques no val que un senyor escriga un foli del que li abellisca. El mínim exigible és una mica de rigor històric i d’arguments o documents provatoris de lo que es diu.

Al meu modest entendre, és substancial, aclaridor i definitiu, precisar, com a dades certes i comprovables en qualsevol documentació de l’època, i molt particularment en el número 2195 de Vinaròs, de 28 d’abril de 2001, per cert un altre latrocini la seua desaparició “ordene i mane”, contra el nostre patrimoni cultural, particularment dolorós, per als vinarossencs majors

En aquell exemplar, en un humor macabre, per les circumstàncies del moment en què es va escriure i per allò que apareixia en portada, s’insinuava la arribada de quadres del Museu del Prado de Wenceslao Ayguals d’Izco en l’àmbit de la cultura local, mentre encara fumejaven la pols i la fumera provocades pel miserable enderrocament que acabava de realitzar-se en nocturnitat i traïdoria. No digau! Quin fantàstic contrast, entre lo que reclamen i lo que tomben!

Falta informar, al meu criteri, en el mateix luxe de detalls, dels últims responsables d’un fet de tal magnitud, que cap vinarossenc ha pogut ni pot acceptar. Es que encara, el mateix dia 21, dissabte a les 8 del matí, algunes conegudes autoritats vinarossenques tenien capacitat , com a mínim, per aturar el vandalisme.

Perquè les màximes autoritats locals i provincials eren, en aquell moment, els següents cavallers, fervorosos amants —alguns, sens dubte— del patrimoni local, especialment de l’històric:

Molt Honorable Alcalde del Magnífic i Lleial Ajuntament de Vinaròs:
D. Jacinto Moliner.

Regidor responsable de Cultura municipal:
D. Salvador Oliver Foix.

Director territorial i màxim responsable de Cultura en l’àmbit provincial:
Dr. D. Francisco Baila.

En relació a la qüestió de la urbanització i del futur aparcament pel que es canviaria el solar resultant de l’enderrocament, de les possibles derivacions de negocis immobiliaris, així com la concessió gratis et amore de l’ús o usufructe que aquest mantenia, també seria significatiu conèixer qui, com i quan, es varen significar acudint al cuartelillo, presentant la més que justificada denúncia davant la Guàrdia Civil de l’expoli, encara que, la seua actuació va quedar incompleta per la seua pròpia inoperància. Naturalment de l’actuació i resultat del Convent de la ciutat de Benicarló, germà del nostre, ahí el tenen, no cal opinar ni comparar gestions patrimonials.

Penso que seria bo que el ciutadà estiguera assabentat de tot això i de algunes intra -històries del miserable enderrocament.

Convindran en mi, que estes precisions, totes elles fàcilment comprovables, perfilen molt més la notícia i l’acosten a la veritable realitat dels fets.

Quede a la seua total disposició per a facilitar-li quanta informació documental precise sobre el tema.

Històries en blanc i negre. Records a tot color: 13-Convent Sant Francesc