Sergi Albiol, de Vinaròs, president de COINCOPESCA, demana una normativa que permeta la continuïtat de l’ofici pesquer

Comissió Interfederativa de Confraries de Pescadors de la Comunitat Valenciana

El vinarossenc Sergio Albiol Zurita, president de la Comissió Interfederativa de Confraries de Pescadors de la Comunitat Valenciana (COINCOPESCA), porta tota la vida lligat a la mar Mediterrània.

De família de pescadors, Albiol va créixer envoltat de la vida per i per a la mar. “El meu avi era pescador i, de xicotet, sempre anava per la Llotja o pel port agafant crancs o llepasses i pescant al lliri”, recorda. Ara fa 16 anys que l’actual president de COINCOPESCA va adquirir el seu vaixell, el “Pedro el mastec”, amb el qual practica la pesca d’arrossegament.

Una modalitat de pesca que en els últims anys ha patit grans restriccions de la Unió Europea al Mediterrani. Albiol indica que “les restriccions de pesca són bones i dolentes”, ja que, “és necessari fer alguna cosa i establir unes bases, però cal fer-ho amb cap i de forma parlada i consensuada amb totes les parts”. Per exemple, el president de COINCOPESCA, assenyala que és “fonamental” protegir les zones de cria però no “amarrar per amarrar”. “Hem de cuidar la zona quan el peix és xicotet i coordinar-nos entre les diferents confraries, incloses les de la zona de Catalunya, que pesquen en la zona nord de la Comunitat Valenciana”.

La parada biològica, aquella que es realitza per a preservar la continuïtat d’una espècie i conservar els seus temps de cria, és fonamental preservar-la. Això ho sap molt bé Albiol ja que, la província de Castelló, porta anys realitzant-la. A més, Sergio Albiol també ressalta la importància d’ampliar la varietat de productes permesos per a pescar, ja que “hi ha espècies que estan sobreexplotades i falta relleu generacional mentre que hi ha unes altres, com la tonyina roja, que es troben en grans quantitats”.

Amb tot, per a Albiol és imprescindible que les Confraries de Pescadors treballen de “forma unida”, per a continuar fent el seu treball i pescant en la mar com s’ha fet durant generacions. Això, juntament amb una legislació adaptada, coordinada amb totes les parts i precisa, pot ser l’única cosa que faça possible que la “tradició d’un ofici mil·lenari com és la pesca i una manera de viure de moltes famílies al llarg de les dècades” pervisca en el temps.