Ser o no ser responsable, eixa és la qüestió
VINARÒS 14 agost, 2021 Vinaròs News
TOTES I TOTS SOM VINAROS / Cecilia Pastor
En els últims temps, les apel·lacions a la responsabilitat individual i col·lectiva de la ciutadania es repeteixen, a manera de tornada pesada, en la majoria dels missatges per part de representants institucionals. L’al·lusió a l’acció responsable i les seves derivades s’han convertit en el focus del discurs que es dirigeix a l’opinió pública.
Tots els governants i mandataris del planeta l’han emprat en alguna ocasió en aquests últims mesos, i la demanda s’ha intensificat quan hem sortit al carrer. Però també han estat visibles les diferències amb les quals cada societat ha respost a aquesta crida: unes, les orientals, amb l’obediència; unes altres, per exemple les escandinaves, amb un compromís civilitzat; i altres, les més meridionals, amb un cert desfavor i indiferència.. El que sembla quedar clar és que aquesta crida generalitzada a la responsabilitat ha estat oposada frontalment amb la filosofia de vida de moltes societats i desentona en el nostre temps postmodern, o com vulguem cridar a aquest moment de la història que ens ha tocat viure. Un temps centrat en l’oci i l’entreteniment, que exacerba l’hedonisme i en el qual tot es ludifica perquè en cas contrari, sembla avorrit. El confinament i la posterior “nova normalitat” es dibuixen sobre una ciutadania que majoritàriament necessita diversió i consumisme accelerat. I aquí ha sorgit el conflicte.
Quan el poeta i filòsof alemany, Immanuel Kant, va consolidar el racionalisme, l'”home” avui diríem persona, assumia el paper central enmig de la Il·lustració. I en la seva teoria, la llibertat exercida des de la consciència Kant denominava “veu interior” s’erigia en l’essència de tota actuació humana. Una llibertat individual que sempre va vincular a la responsabilitat. Una no te sentit sense l’altra. L’una responia, limitava, delimitava a l’altra. El període que transcorre des de la segona meitat del passat segle fins als nostres dies ha desequilibrat la balança cap a una llibertat basada en l’aquí i ara, en al·lusió al Carpe Díem, que al seu torn ha afeblit l’exercici de la responsabilitat. La crisi de les grans religions monoteistes, l’exaltació del relativisme i la pèrdua de valors ens han despullat de la closca moral amb el qual es van enfortir les generacions anteriors i ens han deixat a la intempèrie. La responsabilitat individual no gaudeix de bona fama i es presenta devaluada. La norma manca de bona imatge i transitem en l’era del “crepuscle del deure”.
Probablement, la responsabilitat no és un concepte de tint progressista, sinó més aviat se situa en paràmetres ideològicament més conservadors. Però és un exercici de maduresa humana, d’assumpció de les nostres accions i que aquestes construeixen un tipus de societat determinat. Una persona que se sent i actua responsablement, encara que ho formuli des de la seva llibertat individual, ho està fent a favor de tota la seva comunitat, Ser responsable és el compromís pel qual cadascun es fa càrrec de l’altre. I per tant, també suposa sentir-se afectat pel que li passa a aquest altre . L’exercici i la pràctica de la responsabilitat també s’aprèn i s’adquireix. I, per descomptat, l’educació es troba en la base d’aquest aprenentatge.
Un s’apropia dels moments per a ser responsable a través de l’educació, a través de la interiorització d’uns certs valors que l’ajuden a discernir i actuar en consciència en l’edat madura. En aquesta conjuntura d’emergència i crisi se’ns demana responsabilitat, escoltar la nostra veu interior, per a actuar en consciència. Però la nostra responsabilitat és fràgil i immadura. D´altra banda la crida al a responsabilitat dels més joves, aquesta població definida per les persones que ocupen un rang d’edat entre els 14 i 29 anys, comprenen la major porció de la població mundial actual. Ells, transitent per un procés d’inclusió a les societats que comença en l’adolescència, són la continuïtat d’un món que requereix cada vegada més compromís individual, col·lectiu i universal.
Enmig d’una pandèmia que gairebé aconsegueix el milió de morts en el planeta i que ha canviat de manera indefinida les maneres d’habitar el món, és imperant convertir als joves en actors actius de les decisions que en un futur pròxim seran la seva herència. Avui, més que mai, la seva responsabilitat-amb ells mateixos i amb els altres,té un paper fonamental en l’èxit de la lluita contra el nou Coronavirus. Més endavant, seran altres vicissituds les que deuran enfrontar. Els jóvens han sentit ser invencibles enfront de la malaltia, però en aquesta cinquena ona de la pandèmia són molts jóvens els que és estan veient afectats per la covid-19 i sent ingressats en Usos.És determinant el compromís de totes i tots i per supos dels més joves amb la situació sanitària actual ,perquè es pugui lluitar de manera eficient i efectiva contra la covid-19.