Salvem el Lledoner

Comunicado de prensa APNAL-ECOLOGISTES EN ACCIO DE VINARÒS

Al passatge Doctor Santos tenim un magnífic lledoner (Celtis australis) espècie autòctona molt utilitzada als conreus per a delimitar marges de finques, atraure fauna beneficiosa i donar ombra a l’estiu, etc.

Es tracta d’un arbre inscrit al catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana, i catalogat com d’interès local per la direcció general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental (RESOLUCIÓ de 15 de gener de 2020, del director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental, per la qual s’actualitza el Catàleg d’Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana).

Aquest arbre monumental és un lloc ideal per a les aus perquè li dóna molts llocs per a criar, proporciona aliment comestible a la tardor, facilita zones de refugi i dormidors,….; per a les persones perquè ens dona ombra i humitat a l’estiu; perquè té una història i singularitat; perquè fomenta la biodiversitat; perquè és cultura tradicional,…Desgraciadament, si ens atenim a la seua situació actual, diríem que és veritablement lamentable. Està dolent pels atacs de fongs, encaixat en una zona peatonal del poble i amb un escocell massa reduït per a la seua copa arbòria. A més, tant els veïns del carrer com el propietaris dels establiments propers es queixen pels sorolls i per la brutícia que generen els pardals que acudixen a l’hivern a dormir. A més a més, s’han plantat magnolis molt prop de l’arbre i podrien crear conflictes d’espai, que tampoc afavoreixen al lledoner protegit. La presència, a la tardor i a l’hivern, de nombrosos dormidors de pardals a aquest arbre, evidencia una manca d’espais verds i d’arbres grans a la nostra ciutat.

Es normal que els pardals siguen part de la biodiversitat de les ciutats i ens ajuden amb la lluita biològica contra les plagues d’insectes. Hem d’aprendre a conviure amb ells. Troben en els arbres grans zones de refugi per passar la nit i evitar els depredadors. El que no es normal és què una part molt important dels pardals de la ciutat tinguen només un arbre on passar la nit. És difícil evitar les conseqüències d’aquesta acumulació d’aus amb mitjans mecànics, sense fer-li mal a l’arbre: es pot posar una gravació d’au rapaç per a què no s’apropen; tirar petards per espantar-los; o com pareix què és la intenció de l’Ajuntament, cobrint tot l’arbre amb una enorme xarxa, què, a més, produirà un impacte visual molt gran, pot ferir l’arbre, pot causar la mort dels pardals que hi queden atrapats en trencar-se la xarxa, etc.

Per a nosaltres aquesta última opció és totalment desaconsellable pels seus impactes i no es realitza, que sapiem, en cap ciutat espanyola. Creem que la millor opció per a l’arbre i per a reduir l’impacte de la brutícia seria ampliar l’escocell fins que arribe a tota l’amplada de la copa. Sempre què es faça amb compte per no danyar les arrels del lledoner. També es podria intentar posar alguna mena de vela al voltant del seu tronc; a més de proporcionar uns bons desaigües amb les pendents adequades que faciliten la neteja al seu voltant. Estem segurs que els veïns i els vianants agrairan l’esforç.