Retrat vivencial de la litúrgia, rituals i tradició de l’església a Rossell a les dècades 40 i 50 del segle vint

MANUEL PLA

En aquell temps l’església i per tant la religió, eren el teló de fons social en torn al qual girava la major part de la vida de la comunitat tot seguint la LITURGIA i RITUALS establerts al Concili de Trento del segle XVI, dut a terme com a conseqüència de la Reforma Protestant de Lutero; sen el seu representant a Rossell, el capellà o senyor Retò, com a regidor de l’església assentada al l’edifici actual del segle XVII, el campanar del segle següent, i la reconstrucció l’any 1955 del altar major, desballestat als convulsos primeres dies de la passada guerra civil; i era tant lo que irradiava la seua representació que la canalla se li acostava a besar-li la ma quan se’l trobava pel carrer.

I vestia:

Sotana negra per recordar que era un home consagrat a Deu i al servei de l’església.

Bonet negre de quatre puntes al cap, simbolitzant la corona d’espines de Jesucrist.

Tonsura o rodoneta rasurada al cap, que simbolitzava viure en santedat.

Capa negra o “manteo” als actes oficials, en barret d’ala ampla, o “teja” en dos borles penjant.

Alba, casulla i roquet, entre altres, al oficis religiosos.

Capa pluvial per ha les processons i enterraments, en aquest cas, negra en brodats daurats.

Els actes litúrgics eren en llatí, salvant els rosaris, alguns cants tradicionals i el sermó castellà que es duia a terme a la trona, avui desapareguda, i el rosari a la d’enfront.

Deia la missa d’espatlles a la feligresia i de cara el altar major “At orientum” es a dir de cara Jerusalem, encara que l’àpside estigues orientat en una altra direcció. Sols es tombava al final per dir: “Dominus bobisqum – contestant la feligresia – equm spíritu tuo – Ite missa est – Deo gracia.

Els diumenges i festes de guardar, es feien dos misses, la primera o resada a les 8 del matí i la segona cantada, sobre les 11. La gregoriana de d’àngelus era la mes usual i compartida –coral – feligresia. A les festes grosses es cantaven la de Pius X o la de Rabanel-lo, i a les de difunts la de Pro Defúnctis. I havia una gran coral i òrgan. Al oferent l’ajudaven 2 escolans, era obligatori. En la meva època aplegarem a 14, vestits en sotana negra y roquet blanc, salvant dos que vestien de roig en un caigut blanc per les mànegues, que portaven els candelers i s’agenollaven al primer escaló dels tres teologals, fins al replà del altar, nomenats fe, esperant-ça i caritat; i accedien al costat del capella quant aplegava la lectura de l’evangeli, que per tradició es cantava a la part esquerra de la taula, orientada al nord d’Europa, encara per cristianitzar als seus temps; a la dreta es cantava l’epístola.

Desprès de missa, Rebañito, ensenyant-sa doctrinal – o vendre el SURCO per a les despeses del nou seminari.

Els dies de cada dia i havia missa resada a primera hora del matí i rosari a les tardes, sen el de mes pompa el del diumenge en exhibició de Custodia, encens i cants en llatí com el “Pangelingua”…

Com a cas curiós el del meu germà quan ajudà a dir missa a Don Vicente Enrique i Tarancón, el que fou Cardenal y President de la Conferencia Episcopal Española, a les hores vicari a Vinaros, i gran amic del Capella de Rossell Juan Bayerri de la Figuera. Segons el meu germà quedà meravellat al veure que la dia de memòria.

No es podia combregar sense haver-se confessat, i haver menjat res des de les 12 de la nit del dia abans; la sagrada forma anava directament a la boca del usuari i no es podia mastegar.

Els pecats a confessar estaven classificats en mortals o venials que se subdividien en “sobervia, abaricia, lujuria, ira, gula de pensamiento, palabra, obra u omisión i altres.

Y depenent pudia anar la teva anima al Cel, Limbe, Purgatori o Infern.

A part dels diumenges i avien moltes altres festes de precepte o de guardar; i s’establí la del diumenge atenent al Gènesis, que diu (el setè dia descansà) com ho fan cada set dies també les altres religions monoteistes Islam i Judaica.

Els primers anys de la dècada dels 50, atenent al tercer dels 10 manaments (Santificar les festes) estava prohibit treballar al camp; la guarda civil vigilava el compliment..

Homes i dones estaven separats a dintre de l’església; elles cobertes de cap i ells descoberts.

Les processons les obrien tres escolans portant la creu i els candelers, igual que ara; seguit dels homes descoberts de cap i alineats, tancant-la les dones cobertes.

TOCS DE CAMPANA ANUNCIADORS

Tres normals les misses o rosari

Tres tocs però en repetició de dos campanades fluixes i una forta, per la defunció de les dones.

Tres tocs però en repetició de tres fluixes i una forta, per la defunció dels homes.

Així es feia durant tot l’enterrament i des del moment que el capella sortia de l’església. Les misses de difunts s’anunciaven igual.

I havia un altre anunciat a les 12 hores dels dies laborals “El Angelus” (El angel del señor anuncio a maria) (inspirat en l’evangeli de Sant Lluc) en tocs de campana espaiats.

El bateig es duia a terme dins dels 8 dies del naixement, atenent que si moria el nadó sense batejar anava al “Limbo o seno de Abraham donde los justos esperan la venida del Señor”. I era portat per la llevadora o comadrona o la padrina. La mare no podia sortir de casa fins la seua purificació del pecat virginal, o sigui tornar el seu cos a la puresa; hi ho feia, dies desprès, en cerimònia especial a l’església, acompanyada pel nadó.

ENSESTEIXO SON RITUALS DEL CONCILI DE TRENTO.

CASAMENT – dies abans es publicaven les amonestacions al Cancell, per si algú posava impediment i era obligat fer curset prematrimonial. La cerimònia solia fer-se els dies de cada dia – els nuvis solien vestir de negre. A partir d’aquell moment hi ha es podien agarrar del brac, de la ma o ….; de nuvis estava mal vist.

CASAMENT DE VIDUOS – es feia d’amagat, a punta de dia. – estava mal vist – inclòs aquella nit se solia fer una esquellada en terrabastall, que aquells atenien en una convidada o una pedregada.

EXTREMA UNCIO ALS MALALTS GREUS. Prèvia confessió El Viàtic el portava el capellà, cobert pel humeral, vaig un paraigües blanc en mànec daurat i acompanyat pels escolans i el so d’una campaneta, fen que es paralitzes qualsevol soroll, inclòs els homes es descobrien de cap i les dones s’agenollessin, senyant-se; finalitzant l’acte en la unció del sants olis.

ENTERRAMENTS – El capella, en capa pluvial negra, en bordat daurats, escolans i cantors, es dirigien a casa el difunt pregant en llatí per ell tot el trajecte (Deus, cui propium est misereri semper, te suplices exoramus pro ánima fámuli tui…).Després del respons, es carregava el taüt a un carromato negre comprat a la Senia i arreglat per el pare del Tío Albarito, paregut al que portava Drácula els dies de festa, tirat per un animal de càrrega. El trajecte fins a la fi del poble, passant per l’església, era acompanyat pels cants del miserere que feien lluir els cantors rere la família vestida de negre, en mantellina i vel cobrint cara les dones i descoberts de cap els homes. L’acomiadament, en responso, cants de Diesiire Diesire calamitates en miserie. Dies magna et amarabalde, Quando coellis movendi sumdeterra. Lumbergo perjuicare, seculm pericne; acompanyat pels plors, abundo d’aigua beneïda i adobat pels ludolàs dels gossos i brams de corral, esgarrifava tant que mes d’un escolà dormí al llit dels seus pares; com jo.

Dies després es feien dos misses cantades de difunts i un altra a l’any.

El cementiri tenia un apartat, no sagrat, per enterrar als que morien voluntàriament. – Ara s`ha eliminat.

En aquells temps la vestimenta negra dels dols quasi era a perpetuïtat.

FESTES DEL ANY

Gener. A la tarda del dia de Reis, oferta a la plaça de plats elaborats. Destinant la recaptació per reformes de l’església.

SANT ANTONI. Missa i el tres toms d’animals de càrrega, recollint pastissets a casa del Majoral, el primer per l’animal i el segon per l’amo. L’any 1959 es va du a terme, per última vegada, l’obra de Sant Antoni, fen de Sant el pare de Ximo. Inclòs hi havia una olivera farga al 1 k. Carretera de Sant Rafel. Que els majorales cuidaven destinant l’oli a la llàntia de la capella -La gelada acabà amb ella.

EXHIBI OBRA.

FEBRER – Hi havia una dita que deia: “El primero no hace dia, el segundo Santa María” la CANDELERA. Entrega de candele a l’església commemorant la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. El tercero San Blas, protector de la gola, per això quan algú s’aneguava deien SAN BLAI i el quinto Santa Agueda, màrtir, li tallaren els pits -patrona de les mares que donaven de mamar i avui de les del càncer de mama. A la tarda a la plaça, simbolitzant els pits, es portavent els cantes trencats durant l’any. Un rogle de xiques, i un per un, se’l tiraven, al temps que s’allunaven, fins que queia el terra i s’acabava de trencar, tot acompanyat per encesament dels xics.

MARS – ABRIL-

DIMESCRES DE SENDRA – La cendra que es posava al front s’obtenia cremant, a la plaça de l’església en la última missa de l’any, sobre les 10 de la nit, restes de palmons o rames del diumenge de rams “Memento homo quia pulvis es et in ùlverum reverterum”

FIRA – Los siete domingos de Sant José –rosari i cants aliens –haced José que yo sufra y goze siempre con vos – Festa grossa el dia 19. Missa solemne amb assistència dels cridats a quintes i autoritats. Allabons eren tipics els pastissets , i a les festes d’Agost els rollets i corazones finos.Passacalle al matí i al tardet.

QUARESMA, Simbolitza els 40 dies de dejuni de Jesús al desert, i 40 dies de dejuni i abstinència per als catòlics si no tenien BULA, si la tenien podien saltar-ho, menys els divendres. Aquesta tenia un preu de 3 pessetes.

Dies abans de la S. Santa, atenen els manaments de la Madre Iglesia, “hay que confesarse y comulgar por lo menos una vez al año” es a dir complir en parròquia com solien dir, es duia a terme la confessió i comunió. Com ajut venien confessors forasters. I després es passava per la Sagristia a fer LA CREU, o senyal al llarg llistat dels vilatans. Uns per complir i altres per … quasi be i passaven tots.

Durant la setmana santa les imatges de l’església i en senyal de dol es tapaven en roba de color marró, també es muntava un cadafal al principi del passadís simulant un taúd. El dijous, divendres i dissabte sant no es tocaven les campanes; sols matraques al campanar, per anunciar ofici. No es podia cantar ni xiular; els aparells de radio sols emetien musica sacra o Saetes.

Les processons eren multitudinàries, banda de música, malarmats, poc mes o menys igual que ara, però alguns anys en VESTES, i guàrdia civil en vestit de gala i fusell creuat a l’espatlla escoltant al sepulcre, i quantitat de fanalets de llautó pels balcons, il·luminant el trajecte.

Per tradició al sortir de la missa del diumenge de Pascua, i per tant haver-se acabat la quaresma, s’obrien les gerres de frito de la matança

FESTES DE CARRER. Alguns anys es va du a terme la de San Vicent, la del Carme i actualment encara la de la Balma.

COMPREGARS DE SANT VICENT. Atenent necessitats espirituals, Processó amb el viàtic baix palis, cans aliens i banda de música.

SANT MARC. Romeria a l’ermita, benedicció de primes i terme exhibint la Creu Vera, portadora, segons deien, d’un encenall de la creu de Crist. Tornada per la Font d’Enrós amb rosari dedicat als fidel difunts del cementiri.

MES DE MAIG. Mes de María. Rosari a les tardes amb assistència dels xiquets i xiquetes d’escola portadors de poms de rosses dels mols rosers de les escoles, entonant “Venit i vamos todos con flores a María…”Toma virgen pura estos corazones no los abandones jamás, jamás”

SANT PERE REGALAT. Aquest dia es beneïa el romaní, que en petites creus es posava a les finques per protegir-les de pedregades.

ROGATIVES. Demanant pluja a la Verge Maria. El capellà, escolans i feligresos es dirigien a l’era del Coix, recitant lletanies Santa María. Ora pronobis. Santa Virgo Virgine, Ora pronobis. Refugion Pecatorum. Ora pron obis, Consolada Aflectorum, ora pronobis.I se exhibia enlairada l’esmentada Creu Vera.,

COMUNIONS. La vespra al tardet els pares voltaven la campana anunciant festa, els menuts es confessaven i les mares fregaven agenollades les rajoles de l’església. L’any 1951, es posa mosaic. Al sortir de la missa solemne s’anava a casa dels parents a besar la mà i donar l’estampeta recordatori. Processó a la tarda en peanya menuda portada pels xiquets, en un menudet nen Jesús a dalt. mentre les xiquetes tiraven pètals de roses. Tots ells pitos i llustrosos destacant les xiquetes en falda bombada d’organdí blanc i tirabuixons al pentinat.

CORPUS CRISTI Missa solemne i rosari antonant el Pangelingua gloriosi, corpuris misteri hum…; processó extraordinària, en Custodia baix del talem, presidida pels de la primera comunió. En altarets al seu pas. Carrers agranats i arruixats en hedra escampada, vànoves o bangues penjant a quasi tots els balcons, amenitzat per la banca de música compassant “Gloria Cristo J. Cielo i tierra bendecid al Señor… i cants alients.

LA ASSENSSIO – Festa major de Bel. El sr. Rector, aquest dia, al igual que feia un diumenge al mes, es traslladava a Bel, per dir missa a cavall per camins de pota, per que la carretera encara no hi era.

FESTA DEL SAGRAT COR. Indulgència plenària si combregaves durant nou dies, justificant-ho en un cor menudet per dia, completant un cor gran.

A DESTACAR. El Capella participava en l’autorització de fer vall, tan en gramola com en orquestra. També era depositari d’un llistat de pel-licules, classificades per la censura amb els números 1,2,3 i 3R para “mayores con reparos”, que podia consultar la feligresia.

FESTES D’AGOST. Programa de festejos en honor de la Asunción de la Virgen María y los Santos Patronos Abdón y Senen, de l’’any 1960

….. domingo día 14 al amanecer diana , a las 7 horas misa matinal; a las 10,30 misa solemne, a las 17,30 santo rosario….. Lunes día 15 festividad de la Asunción, al amanecer diana, a las 8 misa matinal, a las 11 misa solemne, con sermón a cargo de nuestro reverendo cura, Don Hermengildo Calaf, con asistencia de las autoridades, a las 17 función religiosa y procesión. Martes 16, santos patronos Abdon y Senen, diana, a las 11 misa solemne, con sermón de un capellan forastero, asistencia de las autoridades y santo rosario. Dias 19, 20 y 21 a las 12 carrera de caballerias y exhibición de ganado vacuno en el sitio de costumbre.

EL CONCILI DE TRENT ENCARA ERA VIGENT.

SETEMBRE – La Verge de la Balma, poc mes o menos igual que ara. Rosari resat per Juanito Gargori, en roquet i goixos

OCTUBRE

ROSARI DE L’AURORA. Es feia a la matinada en processo per la Vila i un dels cants: “Viva María. Viva el rosario. Viva Santo Domingo que lo ha fundado.Labrador si tu quieres frutos al campo los lograrás copiosos con el rosario”

El 15 Festa de Santa Teresa, organitzada per la confraria de xiques; missa i processo.

NOVEMBRE.

Tot Sants, missa de difunts i tocs espaiats, a les 10 de la nit, cridant a l’hora santa dedicada als fidels difunts del dia següent. Sentir-ho a la quietud de la nit, encongia al mes valent.

DESEMBRE- dia 8 la Puríssima. En aquell temps dia de la MARE, i una postal de la Verge de Murillo amb la dedicatòria “A mi madre con cariño” festa organitzada per la confraria, missa, processo.

NADAL. Maitines. Abans de la missa, la joventut voltava pels carreres en terrabastall de campanes penjades al coll y atxes enceses, inclòs calant foc pels voltants tot cantant “dones tireu figues que hi ha ve Nadal, dones tireu figues escales avall” Missa solemne, en força “villancicos” al adorar al nen Jesús destacant el nostre de Comprarem una botelleta….al sortir les borraines ensucrades o en mel, i figues esbardades esperaven a la bora del foc de totes les cases.

Dia de Nadal, missa solemne

Dia següent NADALET. Vinc a llogar. La canalla aplegava a casa dels parents demanant detall: caramels, confits i llepolies caient al seu abast.

Y VOLDRIA TINDRE UN RECORD ESPECIAL a un personatge únic, delerós del llatí, savi en litúrgia, tradició i col-laborador extraordinari en els afers de l’església, Enrique Branchat, conegut com Juanito Gargori. Sent la seua última voluntat regalar la figura de Sant Joan, instal-lada a sobre la porta d’entrada a l’església.

I HO ACABO.

En aquell temps l’assistència als oficis religiosos era extraordinària, brollant la fe, però el Concili Vaticà II de l’any 1965, iniciat per Juan XXIII i tancat per Pau VI, obrí portes i finestres establin nova litúrgia i rituals, així com un corrent d’aire que s’emporta fins lo impensable.