DAVID LEÓN Hui, aprofitant la festa de l’esport, voldria fer una petita reflexió sobre la concepció que tenim a Vinaròs, concretament, focalitzant-me, en l’esport...
DAVID LEÓN
Hui, aprofitant la festa de l’esport, voldria fer una petita reflexió sobre la concepció que tenim a Vinaròs, concretament, focalitzant-me, en l’esport que hem toca de més a prop, la natació.
En primer lloc, donar l’enhorabona i les gràcies no sols a tots aquells/es premiats/des, sinó a tots els/les esportistes que porten el nom de Vinaròs enllà en competeixen.
Pel que fa a l’esport que he practicat des de menut, la natació, aquest últim any he tingut l’oportunitat de formar part del cos tècnic del club, concretament, en l’equip aleví i part de les xiques de l’equip femení infantil. Sincerament, des de aquesta perspectiva com a entrenador, et dones compte de les injustícies i incoherències que es donen lloc en aquest meravellós poble, Vinaròs.
Hui, dia 3 de juny, hem “celebrat” el nostre meravellós dia de l’esport, anant a entrenar amb quasi 30 nadadors/es a les espectaculars i necessàries instal·lacions d’un POBLE de quasi 20.000 habitants, Amposta, població molt més petita que Vinaròs. Us preguntareu, i ara quin és el motiu d’aquest escrit? Bé, doncs com ve he anomenat anteriorment, la festa de l’esport a la qual he acudit hui, un/a de les autoritats que presidien l’acte ens contava que un dels objectius és aconseguir la igualtat de condicions de totes i tots els esportistes. Quan he sentit aquesta frase, m’he preguntat automàticament: ¿Com he de tindre les mateixes condicions si no tenim ni piscina municipal? ¿Com hem de tindre les mateixes condicions o pretendre competir en tots els clubs que tenen piscina de 50 metres? Aquí és quan us parle de la incoherència, sense deixar a banda que, tal com s’ha vist en un vídeo per part del cme, hi ha més de 60 entitats esportives, i sols apareixen 9 en la gala del esport? En fi, la hipocresia.
Senyores i senyores, l’esport no entén ni de dretes ni d’esquerres. Anem a deixar les batalles personals i a fer de veritat que les instal·lacions de Vinaròs estiguen a l’altura de les seues entitats. Després, tots volem aparéixer en les fotografies i en els actes, queda molt bonic, però on estan les instal·lacions per al POBLE? Si no recorde mal, que és el que més demanda tenia el poble de Vinaròs en les enquestes fetes pel cme? Gots d’aigua i piscina municipal. Quant tardarem en veureu? Doncs si portem uns 20-30 anys i seguim tirant-mos en cara actes d’altres, almenys, tardarem uns altres 20 o 30 anys en tindre un altre pavelló, o tindre una piscina de 50 metres. Resulta graciós perquè quan era petit sempre deia, va que arribaré a entrenar en la piscina nova i, ara ja no com a entrenador de natació, sinó com habitant de Vinaròs, espere veure-la abans morir. És així de cruel, però és la realitat, que nos us enganyen, la piscina de Vinaròs no es farà perquè no es vol fer, aquesta és la realitat.
Voldria acabar donant les gràcies a totes aquelles mares i tots aquells pares que fan kilòmetres per portar als seus fills/filles a entrenar fora, siguen del poble que siguen sense vosaltres no seria possible. Al final, els perjudicats de tot això, són el futur de l’esport vinarossenc, tots els esportistes de base. L’única persona que ha sigut capaç de donar en la clau al llarg de la “festa de l’esport” és el senyor Javier Navas Solsona, reclamant instal·lacions dignes per a una localitat com és Vinaròs.