Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries publiquen la seua discografia completa

NOTA DE PREMSA

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries ja tenen la caixa integral que recull la
discografia completa del grup, més algunes novetats i sorpreses. Aquesta és la darrera
de les accions que els tortosins han preparat per celebrar els seus 30 anys de música.
La presentació tindrà lloc dijous 24 d’agost a les 20h a la Sala Didàctica del recinte de
l’Antic Escorxador de Tortosa.
La caixa, dissenyada per Wacapaka i editada amb el suport de Discmedi, inclou 17 cd’s
publicats entre el 1992 i el 2023, tots ells amb les seues portades originals. En total són
226 cançons i prop de 16 hores de música, entre les quals hi ha el darrer treball
discogràfic ‘Ilercavònia’ i també documents fins ara inèdits com el concert dels 10 Anys
al Palau de la Música Catalana o l’àlbum ‘Al Calaix’, ple de cançons guardades en el
record, com ara una personal versió del ‘Per Sant Joan’ de Joan Manuel Serrat.
El cofre també conté discos que havien estat exhaurits i que són de referència en la
discografia de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries com ara ‘La Barraca’, gravat al
Delta de l’Ebre conjuntament amb Pep Botifarra (4 premis Enderrock), o el directe
‘Vinguen quan vulguen’ (3 premis Enderrock). A proposta de Discmedi, s’ha inclòs la
reedició en cd de ‘No sé si vull ser gran’, un disc per a públic infantil gravat el 1986 i que
va ser la primera col·laboració artística entre Arturo Gaya i Jordi Fusté, molt abans
d’esdevenir el Quico el Célio i el Mut.
A l’interior de la caixa de cartó i en una targeta que evoca la mítica ‘muntanya’, la casa
de camp on conviuen els personatges interpretats pels músics ebrencs, es reprodueix
una emotiva Carta als Quicos signada pel periodista Francesc Millan, actualment cap
d’Internacional del diari Ara.
Amb l’esperada publicació d’aquesta integral, els coneguts popularment com els Quicos
emprenen la recta final de la seua gira d’estiu que els ha de portar encara a la Fresneda
del Matarranya (25 d’agost), al Tradicionàrius de Roquetes (26 d’agost), les Peces
d’Albinyana (27 d’agost), el Musicant de Campllong (31 d’agost), Rosselló (1 de
setembre), Vallfogona de Riucorb (2 de setembre), la Festa Major de Tortosa (4 de
setembre), Palamós (9 de setembre) i la Ràpita (15 de setembre).
RELACIÓ DELS 17 CD’S INCLOSOS A LA CAIXA INTEGRAL
-No sé si vull ser gran. Lontainers (Abans dels orígens). 1986. (Nou)
-Es cantava i es canta. 1994.
-Si no fos. 1996.
-Mira bé el que et dic! 1999.
-Vinguen quan vulguen! 2001.
-Lo misteri de Nadal. 2002.
-Palau de la Música Catalana. Lo concert dels 10 anys. 2003. (Nou)
-No es pot viure! 2004.
-Oco! 2008.
-La batalla de la memòria. 2009.
-La Taverna di Enrico. 2011.
-La barraca. Quico el Célio i Pep Gimeno Botifarra. 2011.
-20 anys. (Doble CD) 2013.
-No tinc diners. 2017.
-Viatge a Buda. 2019
-Al calaix. 1998 – 2023. (Nou)
-Ilercavònia. 2023. (Nou)
CARTA ALS QUICOS
Per Francesc Millan. Periodista. Cap d’Internacional d’Ara,cat.
Dispensen-me per començar aquesta carta, pública, amb una informació més aviat
íntima.
Fa deu anys que visc a Barcelona i, de tant en tant, m’entristeix no passar més temps al
meu poble. Per gestionar aquesta nostàlgia -probablement injustificada- tinc un mètode
que m’acostuma a funcionar: escoltar Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Aquesta és, per tant, una carta d’agraïment. I com ha de ser una carta breu, i, com a
conseqüència, limitada, he de ser esquemàtic. Dispensen-me de nou, Quicos, per les
presses. Sé que no els hi agraden.
Quan jo vaig néixer, vostès ja existien. Així que, per al primer agraïment, he d’utilitzar
una reflexió de mon pare, a qui tinc per costum considerar una font fiable. Ell defensa
sovint que la cohesió social que dona sentit al concepte Terres de l’Ebre (no som quatre
comarques: som una petita regió o un poble gran, depèn com ho mires) no s’entendria
sense la seua música. Van portar reivindicació a un territori rural, obviat, allunyat i,
durant anys, mancat d’autoestima. I no puc no esmentar-ho: hi ha tot de decisions
polítiques darrere de cadascun d’aquests adjectius.
El segon agraïment és per la tasca patrimonial que han fet. La seua discografia ja és
l’enciclopèdia que millor documenta com érem i com som la gent de les Terres de l’Ebre.
Ens heu explicat cantant. I, d’una forma intel·ligentíssima, heu sabut plasmar com
parlem, com pensem, com mengem, com treballem, com estimem, com plorem i xalem.
Per al tercer i últim agraïment, Quicos, necessito posar-los en context sobre com és
l’escenari en què vivim els mundans: un món ple de pantalles immediates, que
s’homogeneïtza a un ritme tristament frenètic, i on s’imposa l’artificial i el superficial. Així
que gràcies per ser refugi de tot això. I per posar en valor les vides senzilles i
connectades a les arrels.
Vinguen quan vulguen, Quicos. Sempre els estem esperant.

Imatge.- Caixa integral amb 17 cd’s, dissenyada per Wacapaka i editada amb el suport de Discmedi. 16
hores de música amb la discografia completa de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i que
inclouen el més recent dels seus treballs, gravacions inèdites i alguna sorpresa.