Què podem recomanar a qui ens visita?

MARIANO CASTEJÓN
Anem a fer un breu recorregut pel nostre poble d’aquelles coses que natros ja coneixem però que sorprenen als visitants.

Comencem pel gran símbol de Vinaròs que és l’Església Fortalesa Arxiprestal de l’Assumpció (S. XVI-XVIII). Destaca per ser una església fortificada, amb portalada barroca, la torre campanar de 33 metres i les pintures fingides a les façanes exteriors. Abans d’entrar, cal fixar-se en l’aspecte de fortalesa, dissenyada per a defensar-se d’atacs pirates al segle XVI. Sobresurt la magnífica portalada principal de caràcter barroc-renaixentista i les curioses pintures fingides, un detall arquitectònic molt poc habitual posat en valor amb els treballs de neteja, consolidació i recuperació dels esgrafiats que imiten elements arquitectònics a les façanes, un tret molt característic i delicat d’este temple.

A l’interior de l’església, cal fixar-se en l’imponent arquitectura de nau única pròpia del gòtic llevantí amb addicions posteriors. La nau central està coberta per una sòlida estructura de creueria amb claus de volta decorades, que mostren la transició de les tècniques constructives gòtiques cap a les formes renaixentistes. Tot i que l’estructura original del Retaule Major i l’Altar va patir pèrdues al llarg dels conflictes històrics, l’espai presbiteral presenta una gran solemnitat visual amb elements escultòrics de gran format dedicats a l’Assumpció de la Verge.

Distribuïdes entre els contraforts de la nau, les capelles laterals alberguen diverses imatges religioses, peces d’orfebreria i pintura sacra de diferents èpoques (segles XVII al XIX). Als peus de la nau podem vore la tribuna del cor i la caixa de l’orgue, testimoni de la rica tradició de música sacra de la parròquia.

Destaca també la Capella de la Comunió, un autèntic tresor d’art sumptuari, i la portalada plateresca com a porta lateral.

La torre campanar també és un dels emblemes de la ciutat. Cal visitar-la amb una visita guiada organitzada per Turisme; pujar els 138 escalons de l’escala de caragol et regalarà no sols unes vistes espectaculars dels teulats del nucli antic i de la mar, sinó que descobriràs el trifori i els trams de pas lligats als murs i contraforts que formaven part del sistema de defensa del corredor de ronda elevat que recorre el perímetre interior de l’església per damunt de les capelles laterals. La planta baixa va albergar la presó, coneguda popularment com “la gossera. La segona alberga la maquinària del rellotge, la 3ª es una planta diàfana i la 4ª és la sala de campanes.

L’Espai Cultural de la Fundació Caixa Vinaròs, situat a la Casa Membrillera, és una casa senyorial del segle XVIII que acull exposicions permanents sobre la història local i de la mar, així com el piano del prestigiós compositor vinarosenc Carles Santos, que té un espai exclusiu dedicat a la figura i l’obra d’este avantguardista creador i músic local. La Fundació renova periòdicament exposicions d’art contemporani i esdeveniments culturals de primer nivell.

L’Auditori Municipal, antiga església de Sant Agustí, és l’espai cultural actiu situat a la cèntrica plaça de Sant Agustí. Acull de manera continuada exposicions pictòriques, escultòriques i fotogràfiques, a més de cicles de teatre, concerts i projeccions de cinema. La Capella de Santa Victòria està ocupada actualment pels Nanos i Gegants, que són un reclam permanent per visitar l’auditori.

La Biblioteca Municipal de Vinaròs, a banda del servici de lectura, és l’escenari habitual d’activitats de dinamització lectora, clubs de lectura, presentacions literàries, xarrades educatives o mediambientals i exposicions pels seus corredors.

En la visita a Vinaròs cal vore edificis singulars com la Torre Ballester i els edificis modernistes i senyorials del centre, com la Casa Giner, la Casa Sendra, la Casa Baró d’Herbers i altres façanes destacades del carrer Socors i la Casa de la Vila del carrer Major.

El Mercat Municipal, tot i ser un mercat d’abastos viu, és un punt d’interès cultural indiscutible tant per la seua arquitectura com per a conèixer la gastronomia local i la cultura del famós llagostí de Vinaròs.

Als baixos i soterrani de l’edifici municipal conegut com a Casa de Cultura, ocupat actualment per l’associació “Amics de Vinaròs”, s’organitzen periòdicament mostres artístiques, destacant tant obres d’artistes locals com mostres de pintura, fotografia o escultura i exposicions temàtiques sobre la història local. Promouen conferències històriques, presentacions de llibres, taules redones i rutes culturals guiades per donar a conèixer el passat i les tradicions vinarossenques.

El passeig marítim per als vianants connecta la ciutat amb la mar i amb el port pesquer, ideal per poder contemplar l’arribada de les poques barques de pesca tradicional que van quedant i la Plaça de Bous, una de les més antigues de la Comunitat Valenciana tocant a la mar (1891).

Molt prop de la Mera, la plaça del centre amb dos fonts i ubicat al Passeig de Blasco Ibáñez trobem el Centre d’Inspiració Turística (CIT / Tourist Info), que no només funciona com a oficina d’informació, sinó com un centre divulgatiu amb exposicions permanents sobre la història del Fortí i la recuperació patrimonial, com peces històriques marítimes o militars. S’hi programen mostres museogràfiques i audiovisuals interactives sobre la història, el territori, la naturalesa i els recursos turístics de Vinaròs i de la comarca del Maestrat, i sol ser el punt de sortida d’activitats des d’on es coordinen moltes de les rutes guiades, tallers culturals i itineraris de naturalesa o gastronòmics que s’organitzen durant tot l’any per a visitants i residents.

Altres llocs d’interès paisatgístic i natural ens porten al Santuari de la Misericòrdia i el Puig de la Misericòrdia. Situat a la muntanya del Puig (a uns 6 km del centre), ofereix panoràmiques de tota la comarca i de la costa, i és un conjunt monumental i paisatgístic molt estimat pels vinarossencs. El conjunt arquitectònic es va anar construint i ampliant al llarg dels segles (amb arrels al segle XV i una gran empremta dels segles XVII i XVIII), i destaca per la seua estructura sòlida i senzilla, típica de l’arquitectura religiosa de la comarca, presidida per la devoció a la patrona i al patró de la ciutat.

A l’interior del temple destaca l’altar major per la seua estructura de caràcter tradicional, amb elements decoratius que ressalten la importància del culte marià i la història devocional de la ciutat. El Cambril i la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia i les dos capelles laterals dedicades a Sant Antoni i al patró de la ciutat a qui es te una devoció especial Sant Sebastià.

Sens dubte sorprèn gratament el conjunt de pintures i decoració mural de les parets i voltes interiors que reflecteixen l’evolució arquitectònica i artística del conjunt. Les magnífiques pintures murals de Joaquim Oliet van ser objecte d’una important tasca de restauració en 1996 pels artistes Isidre Sabater i el vinarossenc Ramón Roig.

A les cavallerisses de l’ermita se celebren actes de tot tipus, fins i tot bodes civils. En la part superior s’hi troben actualment els panells informatius del procés de restauració portat a terme per posar en valor el patrimoni de l’entorn, i també s’hi conserva la primera bandera de Vinaròs, que va ser restaurada. Existia el projecte de convertir-ho en un Centre d’Interpretació del Poblat Ibèric amb exposicions divulgatives (maquetes, reproduccions i peces arqueològiques trobades al jaciment del Puig de la Misericòrdia) que ajudarien a comprendre la vida, els costums i la cultura dels ibers que habitaven la zona. En alguna ocasió s’hi han fet exposicions temporals centrades en la història de la pròpia ermita, les romeries tradicionals, la devoció a la patrona i l’etnografia de Vinaròs i el Maestrat, com una interessant exposició de fòssils recollits per Manolo García Sanz per les immediacions de l’ermita. Ara per ara, té més atractiu el restaurant, que cal reservar amb antelació, que no tota la zona d’esplai i tradició, un entorn preparat amb arbrat i espais oberts que és el punt neuràlgic de celebració de les romeries tradicionals a la Mare de Déu de la Misericòrdia i Sant Sebastià.

Prop del recinte de l’ermita es troba el Poblat Ibèric del Puig, datat entre els segles VII i II aC. Passejant per la zona es poden veure les restes de les estructures per entendre com vivien els primers pobladors d’estes terres abans de la romanització. Al trobar-se en una posició elevada que domina la plana, es gaudeix d’una de les millors vistes panoràmiques de tot el Maestrat i la costa, podent divisar amb claredat la línia de la mar Mediterrània, les hortes i els camps de tarongers de Vinaròs i els municipis veïns.