Presentació del llibre “El Arca de Noé. La Iglesia del Papa Luna”, de Custodio Ballester

EMILI FONOLLOSA

A la Biblioteca Municipal de Vinaròs s’ha fet en un acte organitzat per Tràngol la presentació del llibre “El Arca de Noé. La Iglesia del Papa Luna”, de Custodio Ballester Bielsa, llicenciat en Teologia Fonamental (Apologètica) i doctorand a la Universitat de Saragossa. Ha presentat l’autor Ester Forner, Directora del Castell de Peníscola i doctora en Història.

L’obra, publicada abans de la seva tesi doctoral, explora la figura del Papa Luna (Benet XIII), una figura política controvertida de finals del segle XIV i principis del XV.

La presentadora destacà la creixent importància i el rigor amb què s’aborda avui dia la figura del Papa Luna. El llibre de Custodio, encara que no és la seua tesi doctoral, ofereix un plantejament previ amb les seves conclusions, titulat “El Arca de Noé. La Iglesia del Papa Luna”. El context històric és el Gran Cisma d’Occident, amb l’Església catòlica dividida i dos papes, un a Roma i un altre a Avinyó. El Papa Luna va ser jutjat i condemnat al Concili de Constança, sent titllat de “branca seca de l’Església”.

L’obra convida a una revisió històrica de la legitimitat del Papa Luna, sense jutjar des d’una perspectiva presentista. Es menciona com altres personatges com Mossèn Aranyà i Vicent Ferrer el van abandonar, així com el rei Ferran d’Antequera. El treball de Custodio es caracteritza pel seu rigor acadèmic, convidant a una reflexió sobre la inflexibilitat del Papa Luna i la seva resistència a cedir la seva dignitat. Se li va preguntar per què no cedia davant les ofertes de palaus i bisbats, que haurien posat fi al cisma que va ser la crisi més gran de l’Església.

L’obra de Custodio permet introduir-se en aquesta època turbulenta del cisma (1378-1429), on reis cristians van conspirar per controlar el papat. La història del Papa Luna és descrita com “de novel·la”, amb setges a Avinyó, intrigues, traïcions, drama i fins i tot un enverinament. El títol “El Arca de Noé” fa referència al nom que Benet XIII va donar a la seva comunitat eclesial en aquell moment de gran tribulació.

Custodio Ballester, comparteix la seva “simpatia” pel Papa Luna, comparant-la amb la simpatia que la gent tindria per un alcalde ancià que s’enfronta al poder. Explica que des de petit escoltava històries sobre el “Papa Luna”, un papa vell que es va quedar sol. Una altra raó de la seua simpatia va ser una placa de marbre a la capella del castell de Peníscola dedicada a “don Pedro de Benet”. El Papa Luna va ser excomulgat i qualificat d’heretge per anar en contra de la unitat de l’Església, segons el Concili de Constança. Custodio relata com el seu propi projecte de tesi sobre la legitimitat del Papa Luna va ser rebut amb escepticisme a la facultat de teologia, on se li va dir que la historiografia eclesiàstica ja havia decidit que els papes legítims eren els de Roma.