COMUNICAT DE LA CAMPANYA PELS SEDIMENTS
La gestió dels rius espanyols se basa en los plans hidrològics que se redacten, s’obren a consulta pública i s’aproven per a cada demarcació hidrogràfica i per a tot l’estat espanyol amb l’anomenat “Plan Hidrológico Nacional” (PHN). En el cas de la Conca Hidrogràfica de l’Ebre existeix el “Plan Hidrológico del Ebro” (PHE). Actualment ens trobem en una fase de consulta pública dels “Esquemas provisionales de Temas Importantes (EpTI) de las demarcaciones hidrográficas intercomunitarias, correspondientes al proceso de revisión de tercer ciclo de los planes hidrológicos” [In: www.miteco.gob.es/es/agua/temas/planificacion-hidrologica/planificacion-hidrologica/ETI_tercer_ciclo.aspx ]. L’anunci de la Dirección General del Agua (DGA) publicat al BOE del 24 de gener de 2020 va obrir el procés de revisió dels EpTI entre el 25 de gener i el 24 de juliol de 2020: “Dentro de ese plazo de consulta pública se podrán formular las aportaciones, observaciones y sugerencias que se estimen convenientes, dirigidas al organismo de cuenca” [Op. Cit]. Finalment, el document que sortirà del procés de participació se sotmetrà a informe del “Consejo del Agua de la demarcación”.
A la pàgina 20 del resum de l’EpTI per a l’Ebre hi ha l’apartat “1.17. Mejorar la resiliencia del delta del Ebro y su costa”. Segons aquest apartat,
El crecimiento del delta del Ebro se relaciona directamente con un régimen hidrometeorológico asociado con avenidas frecuentes, y con una evolución particular de los usos del suelo y las masas forestales en la cuenca, como consecuencia de la actividad humana.
Aquesta “relació directa” que esmenta el document sembla que posa molt més èmfasi en el paper de l’activitat humana per al creixement del Delta que no pas en el paper que les polítiques de gestió hidrogràfica estan tenint en el seu decreixement. Estudis diversos apunten que existeixen diferents deltes del riu Ebre a dins de la Mediterrània, on se van anar creant en funció de les pujades i baixades del nivell del mar: quan la mar estava més baixa l’Ebre desembocava aigua i sediments al que ara per nosaltres és mar endins, com pot ser la zona de les Illes Columbretes. A més, lo Delta actual se va començar a formar fa uns 4000 anys en un període d’estabilització del nivell del mar. Fa 4000 anys i també fa 200 anys lo volum de població era molt més baix que ara i, per tant, lo grau de terres conreades i l’impacte de la ramaderia i la desforestació a la Conca de l’Ebre són l’origen d’una part petita dels sediments del Delta actual. En tot cas l’influència humana en l’aportació de sediments fluvials no es pot utilitzar per justificar la retenció de sediments que els gestors de l’Ebre efectuen actualment als embassaments ebrencs.
De cara a la gestió de sediments dins del tercer cicle de planificació (2021-2027) aquest resum només planteja estudis i destaca possibles dificultats per gestionar els sediments:
-Continuar con los estudios de I+D+i relacionados con el Delta del Ebro. Entre ellos destacan: i. Los estudios para valorar la posibilidad de recuperar el tránsito sedimentario en el tramo bajo del río Ebro, en función de la mejora del conocimiento científico-técnico y teniendo en cuenta las potenciales afecciones que puede producir contaminación de los sedimentos en esta zona, especialmente en Flix; ii. Los estudios para medir la subsidencia con datos empíricos entre los que destaca realizar una medición de los puntos de la red topogràfica creada con la RIADE (Acuamed, 2012); y iii. Los estudios de subsidencia a partir de las imágenes de satélite.
-Continuar trabajando para asegurar el adecuado estado de mantenimiento de los desagües de fondo de las presas de la cuenca del Ebro y su gestión eficaz, para evacuar los sedimentos que son susceptibles de ser movilizados mediante este mecanismo.
-Continuar con las crecidas controladas en el río Ebro aguas abajo del embalse de Flix para controlar la población de macrófitos y mejorar el transporte sólido.
Per tant, cal recordar que la Comissió d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Congrés dels Diputats espanyol va aprovar la Proposición no de Ley sobre la implementación de un proyecto piloto de transferencia controlada de sedimentos desde el embalse de Riba-roja d’Ebre a la desembocadura del Delta del Ebro, publicada al «BOCG. Congreso de los Diputados», serie D, núm. 118, de 8 de marzo de 2017. Esta Proposició instava al Govern espanyol a dotar de partida econòmica un projecte pilot de transferència controlada de sediments des de l’embassament de Riba-roja d’Ebre a la desembocadura del Delta de l’Ebre. A més, s’instava al “Gobierno” a redactar i aprovar un Plan de gestión integral de los sedimentos de la cuenca del Ebro, especificant: “este Plan deberá aprobarse dentro del Plan Integral de Protección del Delta del Ebro (PIPDE), con la participación del Gobierno Español y la Generalitat de Catalunya entre otras administraciones”.
Tanmateix, la mateixa Comissió de medi ambient, amb els vots a favor de PSOE, Podemos, Ciudadanos, ERC i Grup Mixt (entre els quals estava el PDECAT) va aprovar una Proposició No de Llei al març de 2018 (havia estat registrada a l’abril de 2017) instant al govern espanyol (en aquell moment presidit per M. Rajoy) a:
Primero. Crear antes de seis meses una comisión política y técnica, formada por técnicos de la Confederación Hidrográfica del Ebro y de cada una de las comunidades autónomas afectadas, así como por representantes de los movimientos sociales que trabajan la cuestión, para estudiar la problemática y las oportunidades de gestión de los sedimentos en el marco de un Plan de Gestión Integral de los sedimentos de la Cuenca del Ebro.
Segundo. Instar al gobierno español y a la Confederación Hidrográfica del Ebro a que, como cuestión urgente y con la intención de avanzar en el cumplimiento de los objetivos del Plan de Gestión Integral de los sedimentos, realicen a lo largo de los próximos nueve meses y a través de la Comisión de Normas para Grandes Presas una inspección de los mecanismos de las presas de Mequinenza, Riba-Roja de Ebro y Flix, con especial atención a los desagües de fondo, y, en el caso que constaten la existencia de mecanismos en mal estado, exijan su inmediato mantenimiento conforme las disposiciones legalmente aplicables.
Tercero. Instar al Gobierno español a revisar, antes de que acabe el 2017, los protocolos de actuación de la gestión y explotación de las presas, con especial atención a la seguridad, en cumplimiento de las nuevas implicaciones ambientales y en atención al impacto ambiental de las presas considerando las dinámicas crecientes de hundimiento y regresión del Delta del Ebro y las causas y efectos globales del cambio climático, y la consiguiente necesidad de liberar los sedimentos retenidos en los embalses.
Les qüestions són: per què ara que estan al govern PSOE i Podemos –amb el vist-i-plau d’ERC- no contemplen aquests acords a l’Esquema provisional de Temes Importants del nou cicle de planificació hidrològica? Per què la “Taula de consens del Delta” no se va definir com a “Taula de regressió” ja que només ha presentat un pla de mesures de protecció del litoral que són la prioritat de les associacions de regants del Delta? Per què no han tingut en compte lo consens que ja havíem assolit en matèria de gestió de sediments? Quin és lo paper dels ajuntaments ebrencs i del govern català en tot això? Per què lo Departament de Territori i Sostenibilitat (PDECAT) està invertint sis milions d’euros en uns dics submergits que es poden emplenar i buidar si aquesta no és una proposta de la “Taula de consens” sinó simplement una sol·licitud del govern municipal de Deltebre (PDECAT)? Què pensen fer les autoritats competents en matèria de seguretat de preses i de gestió de la terra del Delta que està presa als embassaments?